dimarts, 15 de gener del 2013

Mucha mierda en CiU y el castillo de naipes soberanista

El viejo patriarca catalán, Jordi Pujol i Soley, ha vuelto, de hecho, a tomar las riendas de CiU, en defensa de la independencia de Cataluña y, a su vez, en defensa de su propio honor, el de su familia y, en general, el de los dirigentes nacionalistas. Pero ahora ya nada se asemeja a aquel larguísimo pasado de victorias electorales, de gloria, de vino y de rosas. Todo aquello se acabó el año 2003.
El dedo de Pujol se equivocó elevando a los altares nacionalistas a Artur Mas, amigo de los hijos del todopoderoso presidente catalán y también de Lluis Prenafeta ¡cuidado con éste! Mas se parece a El rigor de las desdichas, zarzuela en tres actos, escrita por Ángel Rubio y estrenada en 1865.
Perdió en los escaños
Ganó Mas en las urnas y perdió en los escaños. Le pasó que el tripartito, tanto el de Pasqual Maragall como el de José Montilla, le cerraron la puerta del poder político. Consiguió su objetivo de presidir el Gobierno de Cataluña gracias a la crisis que castigó a la mayoría de jefes de Gobierno de toda Europa. Resistió sólo dos años, y gracias al PPC -manda huevos-, después de haber hecho el ridículo de ir a un notario para proclamar que él nunca pactaría con los populares.
Un rehén
En las elecciones del 25 de noviembre del anterior año se le vino abajo bruscamente su ensueño de ser el Mesías del pueblo catalán. Se quedó solo y en pelotas, aunque, eso sí, con la corbata impoluta. Se constituyó, de facto, en rehén de Oriol Junquera, líder actual de ERC.
La burguesía catalana
Sin ERC no podía gobernar y, menos aún, emanciparse de España. Ni el PSC, ni Iniciativa-Verds/Esquerra Unida, sobre todo, le han plantado. Tampoco la mayoría de la burguesía catalana y, muy explícitamente, las grandes empresas que, lógicamente, no quieren perder en absoluto su presencia en el resto de España.
Castillo de naipes soberanista
Ahí está, pues, el molt honorable Jordi Pujol, viendo con horror cómo se puede dinamitar con cierta facilidad el castillo de naipes soberanista, construido por él mismo, jugando a la puta y la Ramoneta, y medio ocultando dos cartas a la vez, desde que en 1980 venció por los pelos y pudo gobernar con el apoyo de una ERC muy frágil entonces. Y, en paralelo, con el respaldo de la UCD española en versión catalana.
Tentáculos mediáticos
Pujol sabe que pronto no será nadie, que pronto puede ser arroyado por los tentáculos mediáticos que disparan sin piedad, pero probablemente con verdad, contra el patriarca, su mujer y sus hijos. Es patética su frase en Antena 3 acusando que en la actualidad quieren desde el Gobierno “destruir una familia que representa algo en Cataluña”.
Métodos caciquiles
Olvida Pujol, no obstante, que el escándalo de Banca Catalana ocurrió hace ya de demasiados años. Su abogado, el que le salvó de ser procesado con métodos caciquiles, Juan Piqué Vidal, fue condenado por el caso Estivill -otro que tal baila- y estuvo en la cárcel varios años. Aquel montaje patriótico en torno a las peripecias de Banca Catalana no se repetiría ahora.
Que no sirva de precedente
Mucha mierda está saliendo últimamente en el ámbito de CiU. El editorial de ayer sábado en El Mundo es impecable e implacable. Le felicitamos desde ELPLURAL.COM, aunque no sirva de precedente. Veamos: “Tampoco parecen preocuparle [a Pujol] las evidencias que denunció Maragall (…), el embargo de la sede de CiU, el caso Palau y otros episodios judiciales, los testimonios de empresarios que confiesan haber sido extorsionados y los problemas con la Justicia de colaboradores tan cercanos como Prenafeta y Alavedra”. ¡Menuda tropa!
Enric Sopena es director de ELPLURAL.COM

dilluns, 14 de gener del 2013

AMPOSTA IMPERIAL!

Superada l'etapa de l'Amposta Capital, de la capital comercial de les Terres de l'Ebre, del parc més gran de les Terres de l'Ebre quan es va inaugurar el del Xiribecs, cal mirar cap en davant i buscar nous al·licients i eslògans que ens permetin encarar el futur en solvència i credibilitat. Per això proposo el nou lema de futur. Amposta imperial! 


M’AGRADARIA SABER...
La fundació britànica City Mayors ha designat aquesta mateixa setmana a l’alcalde de Bilbao Iñaqui Azcuna (PNB), com el millor alcalde del món. Pere Navarro, fins fa poc alcalde de Terrassa i Primer Secretari del PSC figurava en una primera llista de 98 candidats dels que, finalment, en van sortir finalistes 25.
Com ampostí, m’agradaria saber en quin lloc es situaria l’ancalde de la nostra ciutat. No per res, simplement per curiositat. De ben segur que si d’ell depengués, es situaria en el lloc número 1 del rànquing, encara que per això hagués d’haver enviat cartes a tots els directors de televisions y ràdios comarcals per a dir-los que li concedissin entrevistes i torns de rèplica per a poder-se defensar de les crítiques de l’oposició. Perquè, mira que són dolents aquests de l’oposició! Sempre criticant-li la seva impol·luta i extraordinària gestió al cap davant del nostre consistori. És que no hi ha dret que no hi estigui al capdavant de tots. A veure si hi ha sort per a la propera edició. 

ELS REIS MAGS: DEL VAIXELL AL CAVALL I DEL CAVALL AL BURRO
Quan la nit de la Cavalcada del Reis Mags em van dir que s’havien endarrerit d’allò més, no li vaig donar importància. Però quan em van dir que les xarxes socials en van plenes i que la Regidora de Cultura s’excusa dient que si primer van haver d’anar a adorar al Nen Jesús i no sé quantes coses més, penso que hi va haver de passar alguna cosa que, tal vegada, no sabrem mai.
La veritat és que deu de ser molt més fàcil del que aparenta ser. Si recordeu, fa uns anys (bé, des de sempre o quasi sempre) els Reis Mags arribaven a Amposta en vaixell pel riu. Des de l’embarcador (ara port fluvial) pujaven pel Cara-sol i després de recórrer diferents carrers de la nostra ciutat, arribaven a la plaça de l’Ajuntament (encara avui d’Espanya) Degut a la crisi (maleïda crisi), es va haver de retallar el pressupost i van passar a arribar en cavall, entrant a la ciutat com si arribessin des de la Ràpita. Aquest any ho han hagut de fer en burro. Ja sé sap que el burro, ase, pollí, etc. és un animal molt més lent i que triga molt més en desplaçar-se. Si aquesta o va sr la causa, bé que ho hauria pogut ser i crec que la regidora se’n hauria sortit millor si hagués posat aquesta excusa i no buscar tres peus al gat (com es diu vulgarment) a l’hora de donar unes explicacions que no sé si algú les hi ha demanades. 
El carruatge "reial" moments després de xocar contra el cotxe aparcat. 


COM EL BOU CAPLLAÇAT
Per a continuar amb la polèmica del la Cavalcada dels Reis Mags per la nostra ciutat, us he d’explicar un detall que, en un principi em va semblar menor, però posat a parlar-ne, us l’explicaré.
Sabeu que el bou capllaçat sol tossar contra els cotxes aparcats i causa desperfectes que després, l’ajuntament per mig de la companyia asseguradora, ha de pagar.
Al primer anàlisi vista sembla del tot improbable que una cosa així pugui passar durant la Cavalcada (encara que, desgraciadament, tot és possible –ja sabeu que a Màlaga va morir un xiquet) Però el que vaig veure, és molt més còmic. No va ser durant la cavalcada, sinó durant el mati següent, mentre es reparteixen els regals pels carrers de la nostra ciutat. Un dels vehicles que integren la comitiva és un carro. Davant mateix de casa meva, el carro en qüestió va xocar contra un cotxe negre que hi havia aparcat. I creieu-me que no havia boira ni cap fenomen meteorològic digne de destacar. Tampoc passava res de significatiu per a que el seu conductor es pogués despistar. Total, que el conductor es va emportar l’esbroncada de l’altre ocupant. Igual és que conduïa sense permís.

BARÇA: BALANÇ DE ½ LLIGA

Quan acabi la jornada futbolera, amb el Getafe-Granada que es juga avui, s’haurà acabat la jornada 19 de la Primera divisió del futbol espanyol i, per tant, estarem a l’equador de la lliga.
Des de fa moltes algunes jornades el Barça ja era, matemàticament parlant, el campió d’hivern, un títol honorífic que no serveix de res si finalment no acabes emportant-te el trofeu de la lliga a les vitrines.
Ara per ara res fa pensar que això li pugui arribar a passar al Barça. Els 11 punts que li treu ara mateix al segon classificat que, és un sorprenent Atlético de Madrid, fa que, sense relaxar-se gens ni mica, el Barça pugui mirar el futur en optimisme, màxim amb el joc que estan fent en els darrers partits jugats. El tercer classificat és encara un més sorprenent Real Madrid a 18 punts, un diferència que el Barça mai havia tret al seu màxim rival en aquestes alçades de la lliga.
Quan fas balanç, la primera cosa que s’ha de reconèixer és que ens els primers partits jugats, el Barça va tenir força sort. Hi van haver partits on el Barça va guanyar per la mínima i fent un joc molt irregular. Només la classe dels seus jugadors van permetre que anessin sumant els punts de 3 en 3. També es cert que, durant molts de partits, no van poder comptar amb els seus defenses centrals més emblemàtics: Puyol i Piqué.
El Barça suma, en aquest moments 55 punts. Mai cap equip n’havia assolit tants. Això vol dir que dels 19 partits n’ha guanyat 18 i només n’ha empatat un (contra el Real Madrid a casa)
El que voldria veure és que, si ara mateix es repetís aquell partit, el resultat seria o no el mateix (2-2) De totes maneres, el partit al camp de l’etern rival no trigarà molt en arribar i si bé poden donar-se tots els resultats (mai hem de menysprear cap rival i menys al Madrid), el que està clar és que, previsiblement, no sigui transcendental de cara el desenllaç final de la lliga. Ara per ara, a l’única cosa que pot aspirar l’equip blanc és a ajudar al seu rival de la capital guanyat al Barça per a que el Atlético és situï a una distància més curta.
Però si som realistes (que no vol dir del Real Madrid) és fàcil adonar-se’n que mentre el Barça ha seguit una trajectòria ascendent (des d’aquell partit els ha guanyat tots), al Madrid li ha passat tot el contrari. En aquesta darrera setmana, El Barça guanyava a la Rosaleda de Màlaga (4 classificat i jugant la Champions) per un solvent 3-1, mentre que el Madrid, sense Cristiano Ronaldo, només empatava al camp del darrer classificat: l’Osasuna de Pamplona.
Literalment, ahir el Barça va donar un bany de joc al Màlaga. Escoltava aquest matí que el defensa de l’equip malagueny Demichelis escrivia al seu compte de Twitter que va estar a punt de parar-se i de posar-se a aplaudir el joc que estava fent el Barça. Segons els entesos, el partit que van jugar ahir Messi, Xavi, Iniesta, Busquets i companyia, va ser el millor de tota la temporada. El rondo que fan fer diversos jugadors en el transcurs de la segona part, va ser un clar exemple de la superioritat dels blaugranes sobre el albicelestes malaguenys.
En què ha canviat el Barça 2012-2013 al de temporades anteriors. Per a mi hi ha un fet diferencial. Altres anys, quan el rival es tancava al darrere de forma ordenada, el Barça patia molt per a marcar i, en un contraatac li podien fer un gol que, sovint, donava la victòria a l’equip contrari. Aquest any no és així. El Barça, a base de paciència i de toc, acaba per descentrar el rival i marcar-li, no un, sinó més d’un gol. I agafar-los desprevinguts darrere no és una tasca fàcil per als seus contrincants.  
El gol del Màlaga d’ahir es va produir quan el marcador ja reflectia un clar 0-3 i només va venir quan faltaven menys de 2 minuts per acabar el partit i gràcies a una falta directa tirada magistralment pel petit Buonanotte.
Jugant així, i sempre que les lesions respecten les seves màximes estrelles, serà molt difícil que al Barça, aquest any, sé li escapi la lliga.
La copa i la Champions està per veure, però cal ser optimistes. 

EL RONDO, PER SI ENCARA NO L'HEU VIST.

 

LES FOTOS DEL DIA. BALLADA DE JOTES A LA PLAÇA DEL MERCAT II