AMB LA LLIÇÓ BEN APRESA

Quan a l’Alícia Sánchez-Camacho sé li va preguntar sobre els diners que no hi ha per a pagar a les persones dependents, no va dubtar ni per un moment en donar la culpa a l’anterior govern socialista i d’haver buidat la caixa.  Cal dir que els populars tenen la lliçó ben apresa i ràpidament se’n surten per la tangent quan se’ls hi pregunta per temes econòmics.

A Catalunya la situació és molt semblant. Mas i la seva tropa, també solen donar la culpa als demés per a justificar que no hi ha diners a la caixa. Segons els convergents, la culpa és de Madrid perquè no paga el que deu (i això també ve des de l’època dels governs socialistes) i del deute que els hi van deixar els anteriors governs Tripartits.

Què Madrid no paga? Ja ho sabem. Ni quan hi havia presidents de la mateixa ideologia política ho feia. La major part del deute ve donat per la disposició transitòria no se quina de l’Estatut. Però en aquest cas (recordem-ho una vegada més) s’hauria de destinar per a fer inversions, no per a pagar la despesa corrent com pot ser el deute farmacèutic o la pròpia llei de la dependència. No s’han de mesclar naps amb cols. Si es fa, s’enganya a la gent, una pràctica corrent, que sol donar bons resultats però que a la llarga pot ser contraproduent.  

Ara sembla que es vol revisar el finançament per a donar a Catalunya més diners. Després dels reiterats incompliments econòmics em fa gràcia que es vulgui revisar un sistema que, funcionaria si Madrid complís. Us ho explicaré d’una altra manera.

Fa anys, els humoristes Lussón y Codeso van escenificar una paròdia que va a la perfecció per a explicar la situació.

Codeso (que sempre feia el paper de majordom) li deia a Lussón (que sempre feia el paper d’amo) que se’n anava, que el deixava per sempre...

Lussón, per a retenir-lo li deia que li augmentaria el sou... Que a partir d’aquell moment li donaria les pagues extraordinàries... Els punts... Les comes (ho deien així...) Codeso (escèptic) li deia que tot això li era igual i que ell, simplement volia que li pagués. Amb això es conformava.

Codeso (Catalunya) volia anar-se’n de Lussón (Espanya) per reiterats incompliments de pagament. Catalunya reclama la independència per moltes coses més, no només pel finançament (que de per si ja és important) Gràficament es podria dir que Espanya no ens estima (no ens vol), però a la vegada no ens volen deixar marxar... Per què serà?

Però amb això no en tenen prou. A sobre voldrien que fóssim com ells: que estudiéssim i parléssim en castellà, que ens oblidéssim de la nostra història i que acceptéssim la seva , que les nostres costums formessin part del seu folklore... Fins i tot que les victòries del nostre Barça engrandissin el palmarès del futbol espanyol, sempre que només fossin de tant en tant i el Madrid pogués guanyar la décima i després la undécima i anar continuant...

Els catalans també tenim la lliçó ben apresa i sabem molt bé com pensa el centralisme espanyol i què és el que volen de nosaltres. 

Per acabar, llegiu aquesta notícia del Triangle.  

XX FIRA DE LA TERRISSA DE LA GALERA. FOTOS III

 

 

Alocadas pensiones, ministros dementes

Moncho Alpuente

Estamos avisados, una subida “alocada” de las pensiones perjudicaría a los pensionistas, sus fatigados corazones no resistirían el impacto inesperado de la buena nueva, o quizás no sabrían qué hacer con ese dinero sorpresivamente llegado a sus cuentas y lo dilapidarían, o suscribirían acciones preferentes, o se embrutecerían con fármacos carísimos y se darían a la bebida o a la ludopatía y no saldrían del bingo. Pero ahí está el ministro Montoro para salvarles de ellos mismos, nada de alocadas subidas, las pensiones serán sometidas a una desindexación, barbarismo que suena a delicada y urgente operación quirúrgica que, al parecer, requiere extirpar de raíz la vinculación entre las pensiones y el IPC, está claro que los pensionistas perderán poder adquisitivo: cada pensión sometida a desindexación experimenta una pérdida equivalente al incremento anual del IPC, dice el teorema de Montoro, un experto en contabilidad creativa y cosmética financiera y un mago del lenguaje que siempre nos ilustra con nuevos términos que enuncia como conjuros o mantras para descifrar lo indescifrable: las pensiones están indexadas, ¿quién las desindexará?, el desindexador que las desindexe buen desindexador será.
Últimamente los consejos de ministros llevan incorporado un comentario de texto, cada declaración de Montoro, cada balbuceo de la Cospedal, debe ser interpretado a posteriori en rueda de prensa para que los periodistas ignorantes puedan explicar a sus todavía más ignaros lectores qué han querido decir los sabios gobernantes del país. Pero hay un truco sencillo para interpretar a grosso modo, pero sin equivocarse mucho, lo que dicen los ministros. Si Montoro dice que hay que desindexar, posponderar, flexibilizar, redimensionar, desrelativizar, desimplementar, descontextualizar o redescojonar algo, el receptor avisado sabe que algo nos van a quitar y que no tienen muy claro cómo disimular el sabor amargo de la píldora que resucitará nuestra difunta economía. No en tres días, ni en tres años, a lo mejor no llegamos a verlo, pero nuestros nietos algún día se beneficiarán de nuestro sacrificio y cantarán las glorias de Montoro y de aquel gobierno del PP (espero que a nuestros nietos se les explique lo que era el PP y  también espero que a ninguno se le ocurra resucitarlo o descongelarlo).
No habrá subidas alocadas, no habrá subidas porque todo lo que sube tiene que bajar y está claro que no quedaría bien tener que recortar, perdón, redimensionar nuevamente las pensiones alocadamente indexadas. Cada día que pasa estamos más cerca del final de la crisis, pero el final de la crisis está cada vez más lejos; hasta ayer los certificados augures del gobierno profetizaban que empezaríamos a salir del hoyo en 2014, hoy lo dejamos hasta 2016, no se pregunten para cuándo lo dejarán mañana. Está claro que no podremos pagar nuestras deudas, que son las suyas aunque las paguemos nosotros, y está claro que nuestros acreedores nunca van a perdonarlas, ni en nombre de la paz, ni de la solidaridad, ni de la cohesión europea. Lo que harán, y no hay que ser Montoro para adivinarlo (no hay que ser Montoro de ninguna manera), será aplazar el pago e incrementar los intereses de la deuda, seremos rehenes a perpetuidad y seguiremos pagando el rescate.
De todas formas, el año 2016 es una cifra mágica, en el año 2016 no habrá desaparecido la crisis pero es más que probable que haya desaparecido el gobierno del PP. ¿Y después? Dejen correr su imaginación y desconfíen de esos falsos profetas que auguran un gobierno de coalición a la italiana, entre el PP y el PSOE, que recogería los platos rotos del bipartidismo para recomponer la vajilla del doctor Frankestein. Una monstruosidad, no se corten, imaginen nuevos y posibles escenarios: Alemania declara la tercera guerra mundial y la pierde y pagan los malos que esta vez no querrían más territorios sino cobrar sus deudas con una solución definitiva y radical. Otro escenario: Portugal nos invade y nos rendimos, habríamos acabado con los problemas de España, los problemas serían de Portugal, ibéricos, y nuestros parlamentarios tendrían que mudarse a Lisboa. Otro, más probable, el gobierno del PP vende Mallorca a los alemanes, Menorca a los ingleses e Ibiza a un consorcio internacional de discjockeys. Si  dan un buen precio también podrían vender Ceuta y Melilla a Marruecos, y creo que Sheldon Adelson está muy interesado por las Islas Canarias. Cualquier cosa menos ver a Montoro en 2016 desindexando y prediciendo el fin de la crisis para el 2021.

FUTURO CIUDAD AMPOSTA: CRÒNICA D’UNA AGONIA (CAPÍTOL FINAL O QUASI BÉ)

El Carrefour d'Amposta el dia de la inauguració.

Quan es va anunciar que s’havia de fer un gran centre comercial a la zona del cementiri d’Amposta, varem ser molts els escèptics. De fet ja existia un precedent a la zona lúdica de Tosses, un recinte amb grans pretensions que mai ha acabat de funcionar de manera optima i, desafortunadament, han estat molts els locals que han hagut de tancar.

Els promotors del centre comercial “Futuro Ciudad Amposta” (en castellano para que todo el mundo lo entienda) van assegurar que s’hi instal·larien un bon grapat de primeres marques que dinamitzarien la zona. Es parlava del Carrefour, del Leroy Merlín, del Decathlon... Finalment només va aterrar el primer centre comercial, però amb moltes menys pretensions que el que hi ha a Vinaròs, per posar un exemple. De fet, als tiquets de compra apareixia Mini híper.

Imagino que ara tothom dirà la seva i hi haurà qui dirà: jo ja m’ho pensava o jo ja ho deia... Jo sí que fa molt de temps que ho anava anunciat. Encara recordo aquell primer escrit que es titulava 47 no són 1000, en referència als llocs de treball que es van crear i els que s’havia anunciat que es crearien. Després d’aquella primera opinió n’hi van venir d’altres sobre el progressiu tancaments de locals comercials. De fet, la zona, vista de fora (dintre fa molt de temps que no hi he entrat) té un aspecte desolador, fins i tot fantasmagòric. Tanta va ser la meva insistència en que el centre comercial no rutllaria que, fins i tot el propietari principal de diversos locals comercials va acudir a l’Antoni Espanya per a veure si em podia fer callar, la qual cosa, és força difícil, ja que, com sabeu, quan sóc crític amb alguna cosa, ho sóc fins allà on calgui... Com a polític que he estat i com a ciutadà que sóc, hi ha coses que no m’explico. Per exemple: Cóm amb els antecedents de Tosses, es va poder enganyar a tanta gent per a que s’instal·lessin a la nova zona comercial?

Els cants de sirena que sortien des de la seu de l’ajuntament, van atreure molts comerciants que pensaven que anaven a fer el negoci de la seva vida. Fins i tot recordo a uns de fora d’Amposta que van ser, sinó els primers de tancar, dels primers. La relació cost del lloguer, calaix, es decantava visiblement cap el primer concepte.

Per què ha fracassat el centre comercial? Un centre comercial fracassa per manca de clients. Futuro Ciudad Amposta no ha tingut mai un reclam prou important que fos atractiu per als hipotètics compradors. Dit d’una altra manera: no hi havia franquícies conegudes com hi ha a d’altres centres comercials. També cal preguntar-se si el moment d’obrir va ser el més oportú, en un període de greu crisi financera.

Sé suposa (només sé suposa), les grans marques, abans d’instal·lar-se a un lloc fan un estudi de mercat per a veure la viabilitat. Segurament, algunes de les firmes que es van anunciar que s’instal·larien a Amposta, després dels resultats, van decidir ubicar-se a un altre lloc. És el cas del Decathlon que, com sabeu, va decantar-se pel centre comercial dels Portals de Tortosa, al costa de l’autovia entre Tortosa i l’Aldea.

Perdoneu la meva innocència: Cóm es pot ser tan babau de creure’s la majoria de coses que s’anuncien des de l’equip de govern municipal? Tornant a apel·lar a la meva innocència, quan sento que parlen del beneficis que reportarà a la nostra ciutat, sempre penso: Aquests ens han fotut o en volen fotre. Realment, el que passa a Amposta no ho entenc ni ho entendre mai. Cóm es pot enganyar a la ciutadania (no a tots, però si a molts) una vegada, una altra, una altra i encara més?

Acabaré explicant-vos una anècdota que em va explicar no fa molt l’Àngel Porres, que va ser candidat per ICV a les eleccions de 2007. Segur que a ell no l’importa gens ni mica que l’esmenti.

Em va dir que el sinyó ancalde tenia sobre la taula del seu despatx el dossier del Decathlon com aquell que té la poció miraculosa per a la prosperitat de la nostra ciutat. Imagino que com a membre de la junta de l’Associació de Veïns de l’Acollidora hi devia d’haver entrat (al despatx del sinyó ancalde)    

Un dia l’Àngel va anar a comprar al Decathlon. En sortir li va dir a la caixera:

-No sabia que el terme d’Amposta fos tan gran!

La caixera –amb mirada de sorpresa li va respondre:

-Això és Tortosa.

Llavors l’Àngel –amb to de pregunta- li va dir:

-M’estàs dient que l’alcalde d’Amposta és un mentider?

La jove caixera al·lucinava...

-És que l’alcalde d’Amposta, durant la passada campanya va prometre que el Decathlon aniria a Amposta –va concloure l’Àngel-