AMB LA LLIÇÓ BEN APRESA

Quan a l’Alícia Sánchez-Camacho sé li va preguntar sobre els diners que no hi ha per a pagar a les persones dependents, no va dubtar ni per un moment en donar la culpa a l’anterior govern socialista i d’haver buidat la caixa.  Cal dir que els populars tenen la lliçó ben apresa i ràpidament se’n surten per la tangent quan se’ls hi pregunta per temes econòmics.

A Catalunya la situació és molt semblant. Mas i la seva tropa, també solen donar la culpa als demés per a justificar que no hi ha diners a la caixa. Segons els convergents, la culpa és de Madrid perquè no paga el que deu (i això també ve des de l’època dels governs socialistes) i del deute que els hi van deixar els anteriors governs Tripartits.

Què Madrid no paga? Ja ho sabem. Ni quan hi havia presidents de la mateixa ideologia política ho feia. La major part del deute ve donat per la disposició transitòria no se quina de l’Estatut. Però en aquest cas (recordem-ho una vegada més) s’hauria de destinar per a fer inversions, no per a pagar la despesa corrent com pot ser el deute farmacèutic o la pròpia llei de la dependència. No s’han de mesclar naps amb cols. Si es fa, s’enganya a la gent, una pràctica corrent, que sol donar bons resultats però que a la llarga pot ser contraproduent.  

Ara sembla que es vol revisar el finançament per a donar a Catalunya més diners. Després dels reiterats incompliments econòmics em fa gràcia que es vulgui revisar un sistema que, funcionaria si Madrid complís. Us ho explicaré d’una altra manera.

Fa anys, els humoristes Lussón y Codeso van escenificar una paròdia que va a la perfecció per a explicar la situació.

Codeso (que sempre feia el paper de majordom) li deia a Lussón (que sempre feia el paper d’amo) que se’n anava, que el deixava per sempre...

Lussón, per a retenir-lo li deia que li augmentaria el sou... Que a partir d’aquell moment li donaria les pagues extraordinàries... Els punts... Les comes (ho deien així...) Codeso (escèptic) li deia que tot això li era igual i que ell, simplement volia que li pagués. Amb això es conformava.

Codeso (Catalunya) volia anar-se’n de Lussón (Espanya) per reiterats incompliments de pagament. Catalunya reclama la independència per moltes coses més, no només pel finançament (que de per si ja és important) Gràficament es podria dir que Espanya no ens estima (no ens vol), però a la vegada no ens volen deixar marxar... Per què serà?

Però amb això no en tenen prou. A sobre voldrien que fóssim com ells: que estudiéssim i parléssim en castellà, que ens oblidéssim de la nostra història i que acceptéssim la seva , que les nostres costums formessin part del seu folklore... Fins i tot que les victòries del nostre Barça engrandissin el palmarès del futbol espanyol, sempre que només fossin de tant en tant i el Madrid pogués guanyar la décima i després la undécima i anar continuant...

Els catalans també tenim la lliçó ben apresa i sabem molt bé com pensa el centralisme espanyol i què és el que volen de nosaltres. 

Per acabar, llegiu aquesta notícia del Triangle.