DIARI DE L’AGOST. DIA 3 DISSABTE

OR. Finalment ha caigut la primera medalla per Espanya als mundials de natació de Barcelona. Sí ja sé que molts de vosaltres el concepte Espanya us grinyola una mica, però penseu que moltes jugadores eren catalanes i que, repeteixo, el mundial es neda a Barcelona. Les guerreres, com les anomena la premsa o les noies de Miki Oca com també sé els coneix, van guanyar Austràlia amb prou facilitat per 8-6, La semifinal contra Hongria va ser molt més complicada havent de remuntar 3 gols en els darrers instants del partit. Felicitats campiones.

PLATA. El nou Barça va començar el curs futbolístic 2013-2014 amb una pallissa en el seu trofeu, el Gamper, aquell que des de fa quasi 40 anys recorda el fundador del club. El 8-0 al Santos brasiler, l’exequip de la nova estrella blaugrana Neymar jr. No era un partit oficial, era simplement el torneig de casa, aquell que des de fa anys serveix per a presentar l’equip i sobre tot les noves incorporacions davant l’afició que, tot s’ha de dir, n’hi havia molts de fora que, segurament era el primer cop que veien en directe al Barça i que tal vegada o el veuran més. Començar guanyant per 8-0 no està gens malament, però em de ser realistes i pensar que ningú a la lliga ens ho posarà tan fàcil. Recordo que l’any passat es va començar molt bé i es va acabar prou malament. El Barça es va enfonsar en el darrer tram de la temporada i això ho caldria solucionar de dues maneres: o bé amb una plantilla més àmplia o bé dosificant més els jugadors. S’ha començat bé, veurem com s’acaba.

BONZE. Finalment, el Ministre Wert ha complert una de les seves amenaces: establir amb un 6,5 la nota mitjana per poder accedir a una beca universitària. Sabeu què us dic? Què el meu estat és d’indiferència total. Mon fill, amb quart de carrera acabada i una mitjana de 7,1 mai ha pogut ni demanar una beca. Entre la meva dona i jo guanyem massa... I a dures penes arribem a final de mes i, evidentment no estalviem. Mentre, segur que hi haurà gent que podrà anar-se’n de vacances al xalet de la platja durant tot l’estiu i lluirà el seu parc automobilístic i, a la vegada, tindrà beca tots els cursos.

CARBÓ. Les tarifes elèctriques s’han d’apujar de mitjana del 3% (s'havia parlat d'entre el 20 i el 30) a partit d'avui mateix. Una dificultat més afegida per a la gent que a dures penes té per a subsistir. És una vergonya que aquells qui més guanyen no facin un sacrifici per ajudar als més necessitats. I quan arribi l’1 de gener de l’any que ve, com passa tots els anys, nova pujada de tarifes. Llum, transports, telefonia i ves tu a saber quantes coses més. No hi ha cap país millor on poder emigrar? La solució passar per una Catalunya independent? Està per veure si al capdavant s’hi posen neoliberals com els que ens governen ara.  

MÉS CARBÓ. Els ecos de la compareixença de Rajoy encara perduren. De la seva intervenció no es va poder extreure ni una sola novetat, tret de que va reconèixer que es va equivocar amb Bárcenas. La premsa internacional no s’ho acaba de creure i pensen de nosaltres el que ens hem guanyat a pols: que som un país de corruptes (tan Espanya com Catalunya, aquí no hi ha diferències)

DIRECTAMENT IMPRESENTABLES. Ciutadans o Partit per  la Ciutadania o C’s volen boicotejar la cadena humana de l’11 de setembre. I com ho faran? Conscients que hi ha trams de la demarcació de Tarragona que serà molt difícil completar (entre l’Hospitalet de l’Infant i l’Ametlla de Mar hi ha molts de quilòmetres i poca gent i a partir de l’Ametlla fins a l’Aldea tampoc és que hi vagin sobrats), es volen apuntar, però a l’hora de la veritat no acudiran i d’aquesta manera farien fracassar l’acte. Només espero que la idea no arreli entre els simpatitzants de C’s o que no en siguin tants...

Per la meva part, no es mereixen més que el menyspreu total.             

Rajoy, aprenda de Alfonso XIII y váyase de una vez

“Mariano, no puedo consentir que Rosa [mi mujer] haga el paseíllo. He aquí una frase más, muy significativa, bailando entre Luis Bárcenas y Rajoy para aquilatar la historia de una ignominia. O, para ser más exactos, la historia de unos cuatreros que se han creído siempre -desde que surgió Alianza Popular, y luego el PP- que eran los dueños del cortijo.
“No aclarará nada”
Las encuestas del Barómetro de Metroscopia, efectuadas por El País, son implacables. El 90% de los ciudadanos asegura que, este próximo jueves, Rajoy comparecerá en sede parlamentaria forzado por la oposición. La mayoría de los encuestados además da más credibilidad a las palabras de Bárcenas que a las del presidente del Gobierno. El 89% cree que en su intervención “no aclarará nada”.
A lomos de la crisis
Rajoy llegó a la Moncloa a lomos de la crisis. Y arrasó en las urnas porque prometió el oro y el moro frente a la brutal caída económica y, sobre todo, social. Reiteró hasta la náusea que su Gobierno iba a ser una fuente de confianza. Mintió señalando una y otra vez que el culpable era José Luis Rodríguez Zapatero. La confianza se convirtió en una especie de milagro que sólo él podría generar, pero que funcionaría con eficacia.
Chorizos de pasta gansa
Agua de borrajas, desierto sin oasis, embustes sistemáticos, regreso al pasado, democracia recortada, gestión de amigotes, incapacidad para acabar con el hedor de los corruptos, ministros de desastres, chorizos de pasta gansa. Y en la Presidencia del Ejecutivo, un colosal inútil. Rajoy, el peor presidente, desde la transición y el tardofranquismo, contando a Carlos Arias Navarro.
No ha hecho nada
Su balance es espectacular. No ha hecho nada. Y sigue sin hacer nada. Ha confundido el Gobierno con una feria de trileros. Y no citamos al rastro porque merece el respeto y el cariño de los madrileños. Aprenda de Alfonso XIII. Váyase de una vez, en el momento oportuno. Antes o después del 1 de agosto.

Enric Sopena es director de ELPLURAL.COM
@enricsopena

EL PAÍS DEL MOBLE

Benvinguts a la Sénia, el país del moble. Arribant a la Sénia per la carretera de Santa Bàrbara el rètol encara és ben visible; però ara de mobles se’n fabriquen pocs i se’n venen menys. A partir d’alli moltes naus buides. De tant en tant, en alguna d’elles, s’hi pot veure alguns cotxes a l’aparcament, d’altres tenen algun camió o cotxe abandonat. Però poc, molt poc moviment on només fa uns anys era un bullici de cotxes i de gent comprant mobles i, de passada complements i d’altres articles per al parament de la llar. Fins i tot Ferreteria Garcia, l’empresa de Julio Allepuz, qui va ser alcalde del municipi fa una mica més d’una dècada, estava tancada i barrada.

Gracies a aquesta multitud, se’n beneficiaven els restaurants de la zona, l’hotel Nova Sénia, construït fa relativament pocs anys i on s’hostatjaven, entre d’altres els professionals del sector que anaven a comprar, però també a vendre.

Sempre s’ha dit que el problema de la Sénia és la manca de diversitat de la seva indústria i del comerç basat, en gran mesura, en la venda de mobles. Si un sector entra en crisi, sobreviure és molt complicat. Només els més forts i innovadors ho acabaran aconseguit, encara que, a curt termini, costi llocs de treball i inversió en noves tecnologies. Però de vegades ni així. L’exemple el tenim en Naturantaix (que era realment la raó social de la fàbrica de mobles), durant molts d’anys la indústria més potent de la Sénia i que va succeir a Muebles Bellobí, que havia estat capdavantera del sector a la dècada dels anys 70, com Palau a Benicarló o Serret Bonet a Vinaròs.  

Dimarts passat vaig tornar a fer el recorregut d’entrada a la Sénia. A diferència d’altres vegades no hi anava a comprar mobles, tampoc a la Tinença de Benifassà, un dels meus espais favorits; em dirigia a les Cases del Riu, llogaret fronterer entre Catalunya i el País Valencià i que pertany al municipi castellonenc de Rossell per a fer unes fotos a l’antic pont i al riu Sénia. Però aquesta vegada no només vaig reviure una situació que ja coneixia sobradament, sinó que el meu pensament encara va anar molt més lluny.

Parlava anteriorment de les naus buides... Buides de tot: de mobles, de complements, de gent, de cotxes... Però no he dit que a totes hi ha una un cartell on posa “En venda” o “En lloguer” en diverses variants. Quina conclusió en vaig extreure? Què els seus propietaris preveuen que la crisi sigui molt llarga i no pensen retornar al negoci en molt de temps. És la mostra clara de la desmoralització col·lectiva d’un poble que durant molts d’anys va ser el més industrialitzat de Catalunya.

Segur que algun dia hi retornarà l’activitat, però la pregunta  és quan? Segur que els seniencs també s’ho pregunten, però amb més ràbia i nostàlgia que jo.

Un consell els hi vull donar: no haurien de caure en la resignació i desmoralització. Com el fènix poden renéixer de les seves cendres, de vegades només falta una voluntat ferma i, sobre tot, imaginació, molta imaginació.  

DIARI DE L’AGOST. DIA 2, DIVENDRES

¿BELLACO O ZOQUETE? Això és el que li va preguntar ahir l’Alfred Bosch, diputat d’ERC al president del govern Mariano Rajoy. Raó no li faltava per a fer-ho. Si sap que el PP s'ha finançat il·legalment, bellaco i si no se'n assabentava del que feien els tresorers, zoquete.

No vaig seguir la compareixença de Rajoy, però pel que he vist, va estar al nivell del que s’esperava. Tot el que va dir ho tenia per escrit i segur que preparat des de feia dies pels seus col·laboradors més directes. No deixa marge a la improvisació, ni a la ironia, ni al l’enginy. És (i ho vinc dient des de fa molts d’anys) el president del govern més gris de la història d’Espanya; a l’únic que es podria comparar seria a Leopoldo Calvo-Sotelo, però aquell va ser un president de transició després de la dimissió de Adolfo Suárez.

No puc passar per alt la seva veritable professió: la de registrador de la propietat. Si algun dels meus lectors ha opositat, segur que sabrà de que parlo. Es diu que les oposicions més difícils són les de notari, registrador de la propietat i inspector de tributs. Per tant, la que va fer Rajoy estaria entre les més difícils. Conec a gent que tot i que van estar anys preparant-se no van aconseguir aprovar-les. Les oposicions consten de diferents parts i la més difícil, diuen, és l’oral. A la prova oral surten, per sorteig, diversos temes (no sé concretar si 2 o 3) i te’ls tocar cantar (la manera col·loquial de dir-ho) S’ha de tenir molta traça i en cap moment pots dubtar o quedar-te en blanc. Evidentment això requereix de molta pràctica i les acadèmies especialitzades tenen especialistes amb qui practicar la modalitat.

Rajoy sempre llegeix. I això em fa tenir seriosos dubtes de que s’hagués pogut treure l’oposició de registrador de la propietat. Des del meu punt de vista hauria d’haver adquirit la pràctica suficient per a no tenir que llegir els seus discursos o intervencions com la d’ahir. La improvisació, la ironia i l’enginy són qualitats innates de algunes persones i, per tant, comprenc les carències de Rajoy en aquest sentit. Ni els seus assessors deuen de ser capaços d’inculcar-li.

La intervenció de Rajoy va decebre a la majoria. Segons una enquesta que aquest matí ha avançat la SER feta de forma urgent, al 76% dels enquestats ; només uns pocs i que ni tant sols correspondrien al seus votants, van quedar satisfets amb les explicacions que va donar el president.

Una compareixença on no es responen preguntes i on no t’apartes ni un mil·límetre del guió establert, no compleix, ni de lluny les expectatives, si és que algú en tenia, jo no.

Finalment Rajoy va acabar per acceptar-ho quasi tot, també que s’havien pagat sobre sous a càrrecs del partit per com a compensació, però va afirmar que s’havien declarat a hisenda i que no van sortir d’una suposada caixa B. Sobre el tema una pregunta que, com la resta no tindrà resposta: D’on van sortir el diners per a pagar els sobresous (a part dels que va ingressar Bárcenas a Suïssa), de les quotes del militants? NO M’HO CREC.    

SENSE PRESSUPOST. Després de que el Ministre d’Hisenda establís un marge de dèficit de 1,58 per a Catalunya, sembla ser que per aquest 2013 no hi haurà pressupostos. Sense cap mena de dubte és el primer gran fracàs del govern de Mas en aquesta la seva segona legislatura. Què el govern central no els hi posa fàcil? Segur. Però tot i això haurien de se capaços d’elaborar-ne uns. Però no uns pressupostos continuistes. Caldria haver fet uns pressupostos més ajustats a la realitat que estem vivint, retallant en partides que no siguin imprescindibles i no tant en sanitat, ensenyament i cultura. També de mirar de incrementar els ingressos. Va ser un error històric per part del govern socialista eliminar l’Impost sobre el Patrimoni, com també ho va ser, des del meu punt de vista, la supressió de l’Impost sobre Activitats Econòmiques per a la majoria d’empresaris i professionals durant el segon mandat d’Aznar.

Segons Mas-Colell, ara toca pensar en el 2014. Que la madrastra no ens estima i ens estreny tot el que pot? Sobre aquest particular tampoc no tinc cap dubte, però igual com dos més dos són quatre, tres més un, també. M’enteneu? 

Llegiu al Periódico l'article relacionat amb la compareixença de Rajoy.