dilluns, 26 de maig del 2014
EL CONTROL
Joan estava reclinat sobre el seu cotxe
esperant l’arribada dels seus amics.
De sobte, una dotació de la Guardia Civil
comandada per un sergent es van disposar a muntar un control davant els
ulls expectants i atònits de Joan.
Una vegada va estar muntat, el sergent
li va preguntar a un guàrdia.
-I aquest què fa aquí?
-No ho sé sergent...
-Identifica’l!
diumenge, 25 de maig del 2014
ELS CARRERS D'AMPOSTA AMB NOMS D'UNA ALTRA ÈPOCA: VÀZQUEZ DE MELLA
Juan Vázquez de Mella Fanjul (Cangas de Onís, Astúries, 8 de juny de 1861 - Madrid, 26 de febrer de 1928) és un polític tradicionalista, escriptor i filòsof catòlic espanyol. Va estudiar al Seminari de Valdediós i la carrera de Dret an Santiago de Compostel·la. D'eloqüent paraula, portentosa memòria i brillant capacitat per a la oratòria i la política, va abraçar la causa del carlisme. Diputat a les Corts des de 1893 fins a 1916, escollit com el seu representant al Congrés pels districtes d'Aoiz, Estella-Lizarra i diverses vegades per Pamplona.
Quan va presentar la seva candidatura a Diputat per Oviedo va ser derrotat per la coalició que reformistes i socialistes van presentar contra els conservadors. Va presentar a les Corts de Madrid una vigorosa petició sol·licitant que sigui declarada il·legal, facciosa i traïdora a la a la Pàtria la Maçoneria, llevant de les ocupacions públiques als masons.[1] Va participar en el Congrés antimaçònic de Trento de 1896.[2]
Vázquez de Mella era germanòfil, cosa que el va conduir a una sonada separació amb Jaume de Borbó, que a més de pretendent a la corona era aliadòfil.[3] Jaume de Borbó, que havia estat confinat pels austríacs en el seu castell proper a Viena, va publicar en 1918 un manifest dirigit als tradicionalistes espanyols desautoritzant als que haguessin exterioritzat els seus sentiments germanòfils: Vázquez de Mella es va oposar al document i d'aquest cisma es va produir l'escissió que li va dur a fundar en 1918 el Partit Catòlic Tradicionalista. Les idees centrals en el seu pensament eren la Tradició, la monarquia, la unitat d'Espanya a través del regionalisme i del foralisme i la concepció orgànica de la societat on es reclama la sobirania no per a l'Estat sinó per a la societat a través de les seves organitzacions naturals: la família, el municipi, la regió.
http://amposta.callejero.net/calle-vazquez-de-mella.html
Subscriure's a:
Missatges (Atom)