Juan Vázquez de Mella Fanjul (Cangas de Onís, Astúries, 8 de juny de 1861 - Madrid, 26 de febrer de 1928) és un polític tradicionalista, escriptor i filòsof catòlic espanyol. Va estudiar al Seminari de Valdediós i la carrera de Dret an Santiago de Compostel·la. D'eloqüent paraula, portentosa memòria i brillant capacitat per a la oratòria i la política, va abraçar la causa del carlisme. Diputat a les Corts des de 1893 fins a 1916, escollit com el seu representant al Congrés pels districtes d'Aoiz, Estella-Lizarra i diverses vegades per Pamplona.
Quan va presentar la seva candidatura a Diputat per Oviedo va ser derrotat per la coalició que reformistes i socialistes van presentar contra els conservadors. Va presentar a les Corts de Madrid una vigorosa petició sol·licitant que sigui declarada il·legal, facciosa i traïdora a la a la Pàtria la Maçoneria, llevant de les ocupacions públiques als masons.[1] Va participar en el Congrés antimaçònic de Trento de 1896.[2]
Vázquez de Mella era germanòfil, cosa que el va conduir a una sonada separació amb Jaume de Borbó, que a més de pretendent a la corona era aliadòfil.[3] Jaume de Borbó, que havia estat confinat pels austríacs en el seu castell proper a Viena, va publicar en 1918 un manifest dirigit als tradicionalistes espanyols desautoritzant als que haguessin exterioritzat els seus sentiments germanòfils: Vázquez de Mella es va oposar al document i d'aquest cisma es va produir l'escissió que li va dur a fundar en 1918 el Partit Catòlic Tradicionalista. Les idees centrals en el seu pensament eren la Tradició, la monarquia, la unitat d'Espanya a través del regionalisme i del foralisme i la concepció orgànica de la societat on es reclama la sobirania no per a l'Estat sinó per a la societat a través de les seves organitzacions naturals: la família, el municipi, la regió.
http://amposta.callejero.net/calle-vazquez-de-mella.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada