XIQÜELOS I XIQÜELES DEL DELTA. II MOSTRA DEL VI I EL CAVA CATALÀ. FOTOS V

FER QUADRAR ELS NÚMEROS

Recordo que ja fa uns anys, durant el govern del gran José María Aznar, es van canviar els criteris per establir l’IPC. Canviant determinats productes que es tenien en compte a l’hora de fer el càlcul, per uns altres que tenien menys variacions, resultava que l’IPC tenia menys variació i, per tant, a l’hora d’establir el Salari Mínim Interprofessional o l’increment dels salaris durant les negociacions dels convenis col·lectius, la incidència era menor i les apujades de pensions i salaris, més petites.

Darrerament he llegit que el volen tornar a modificar amb l’excusa de que hi ha massa productes dels que es tenen en compte per al càlcul que gaudeixen d’IVA reduït. D’aquesta manera, en el cas de que s’apugen els tipus d’IVA tal com suggereixen algunes autoritats monetàries, la repercussió seria nul·la. Estareu d’acord amb mi que són molt llestos els nostres polítics i els seus assessors...      

Però al Periódico de dilluns vaig llegir una cosa que em va fer posar els pèls de punta i em va fer pensar en el rocambolescs que són els nostres polítics i els seus assessors...

Com què no hi ha forma de que el PIB es recuperi (ja sabeu que el PIB és el Producte Interior Brut del país, es a dir, el volum de riquesa que es genera a l’any), ara hi volen incloure activitats con la prostitució i el tràfic de drogues.

No puc imaginar-me com quantificaran els imports que es generen amb aquestes activitats, però segur que s’inventaran alguna cosa. Potser les pròpies xifres.  

DIARI DE CROÀCIA 4.TROGIR. MOSQUITS

A diferència de Zadar, a Trogir hi arribarem a mitja tarda, ja que la distància que tinguérem que recórrer era molt menor. En aquet cas, l’apartament el teníem a l’illa situada tot just al davant i fàcilment accessible gràcies a un pont, com passa amb la majoria dels casos.  

L’apartament també era nou i confortable. Fins i tot hi havia piscina. Per a desplaçar-nos fins al poble també calia agafar el cotxe, ja que hi havia uns 3 Km.

Com Zadar, Trogir també és Patrimoni de la Humanitat, així com Split i Dubrovnik, les nostres següents escales. Per a mi va ser la sorpresa agradable del nostre viatge. És un poble petit però encantador, amb un casc antic medieval on no li falten atractius: muralles, castell, notables edificis, esglésies (s’hi poden comptar fis a 4 campanars)

Sense cap mena de dubte, l’indret més extraordinari és la seva plaça principal on hi ha una església i d’altres edificis d’extraordinari interès.

Fora de les seves muralles, al costat d’un canal que porta a una mena de port on amarren les embarcacions de petit calat, s’hi celebra un mercat tradicional amb articles de tota mena.

També és notable el seu passeig marítim ple de palmeres (per cert, en tot el viatge no vaig veure cap palmera afectada per la plaga del morrut roig) I al final del passeig una fortalesa que data del temps de Carlemany i que va ser reformada durant la edat mitjana pels Genovesos. Vaig veure que per al mes d’agost s’hi celebraran com una mena de tornejos medievals. 

 

En l’única nit que ens hi varem quedar, soparem a la pizzeria més propera al castell, al final de passeig. Vaig demanar una pizza de fruits del mar i la sorpresa va ser que hi hagués un escamarlant.

Per la nit, a l’apartament, hi tinguérem una invasió de mosquits. Entre mon fill i jo (la meva dona no va participar en l’improvisat torneig), varem matar prop de 20 mosquits (millor dir mosquites, perquè ja sabeu que són les femelles les que piquen)

Abans de dinar emprenguérem viatge fins la nova destinació: Split. 

 

CONSIDERACIONS SOBRE LA FIRA DE LA GALERA

Aquest any vaig visitar la fira el primer dia (1 de maig) per la tarda. Hi vaig veure molta gent. L’aparcament de l’entrada del poble es veia ple i pels diferents carrers on vaig passar hi havia molts de cotxes. Aparcar resultava quasi una aventura... Menys mal que conec perfectament el poble i això facilita molt les coses.

Per la fira em vaig trobar a l’alcalde que em va dir que els expositors estaven molt contents de les vendes que havien fet pel matí. En general s’hi veia força optimisme. Diumenge vaig tornar a passar per la Galera. Aquest cop no em vaig apropar la fira, però si que vaig poder tornar a veure cotxes per tot arreu i gent caminant cap el recinte firal o venint d’ell. No sé si s’ha fet una estimació sobre els visitants que hi va passar, però de ben segur que diverses desenes de milers. Potser la gent no ho sap, però a la primera edició, allà per l’any 1994, es va col·locar una enorme vidriola i es demanava que tothom si posés un duro; al final es va trencar (trist destí el de les vidrioles) per a recomptar els visitants a partir de les monedes d’un duro que hi havia. Va ser una pensada molt original per esbrinar una xifra prou exacta del nombre de visitants.

Tal com hom he dit, diumenge no vaig passar per la fira, però si que ho vaig fer per davant de l’únic obrador que segueix en actiu: el de Joan Cortiella. La família Cortiella, tal com ha fet en els darrers anys, exposa una mostra de les seves peces al carrer del seu taller. Alguns que ho saben o hi passen pel davant, s’aturen i compren, però la majoria dels visitants, sobre tot els que entren al poble per la part Nord, hi passen de llarg.  

Com a galerenc sento tristesa de veure que una fira que es va fer bàsicament per a fomentar la terrissa local, hagi relegat a l’ostracisme a l’únic artesà. Diuen que quan dos es barallen sumen mil dos-cents (si sents a un té raó i si sents a l’altre també...) Jo crec que des de l’Ajuntament s’hauria de mirar de reconduir la situació i fer reconciliar les parts sense que ningú sé sentís perdedor en aquest pols incomprensible.

L’edició d’enguany ja ha estat la 21ena. Des de fa anys la fira està més que consolidada. Si ens aturem i fem una ullada retrospectiva ens en adonarem que de la primera edició fins a l’actual, les coses han canviat molt. Encara recordo (espero que la memòria no em falli) que el primer any només hi van haver els terrissers de la Galera, Traiguera, Tivenys i Miravet i, per acabar-la de vestir, es va completar amb una parada de venda de mobles, una altra de productes de ferreteria, etc. Actualment ja són quasi 100 els expositors que acudeixen a cada certamen. Però estareu d’acord amb mi que des de fa anys la fira no té cap novetat i potser seria hora de fer-hi algun canvi.

He parlat amb veïns del carrer Major (el principal carrer juntament amb el Sant Llorenç per on s’instal·len els estants de la fira) que estan molestos pels perjudicis que els hi causa. Però el problema més greu no és encara aquest, sinó el de seguretat.

Cóm entraria una ambulància o un camió de bombers si hagués d’acudir a una emergència? El primer que caldria fer seria desallotjar els visitants i apartar les carpes amb tot el seu contingut i la resta d’elements que poguessin dificultat l’actuació dels professionals.

Es per això que crec que seria necessari buscar un nou emplaçament a un lloc molt menys habitat i on no poguessin existir problemes com els esmentats.

Per a mi, zona idònia per a reubicar la fira seria la situada al darrere de la Cooperativa, al davant de les escoles, pel camí del camp de futbol... La Galera es un poble de dimensions reduïdes i, per tant, no es veuria alterat el funcionament normal del certamen.