Un contracte de llarga duració. Una vegada
redactat el decret que regula l’abdicació reial, el següent pas és el
debat parlamentari per acabar aprovant-lo. Sí, aprovant-lo perquè ja sé
sap que pràcticament un 90% dels diputats hi votaran a favor.
Els únics que ja han anunciat el vot
en contra són ERC, l’Esquerra Plural i una part del grup Mixt. CiU, com
sempre, jugant a la puta i la ramoneta... Avui s'ha pres la definitiva: abstenció. Votar
en contra pot arribar a ser massa fort, sobre tot si la truita no es gira
en el sentit que CDC pretén i es té que tornar a pidolar a Madrid tal com
va fer Pujol durant dècades.
Ara bé, el que més crida l’atenció és
l’excusa que han posat dirigents i exdirigents socialistes com ara Felipe
i Zapatero per a justificar el sí al decret d’abdicació que comporta que
Felip VI sigui el nou Rei d’Espanya de forma automàtica.
Diuen els socialistes que, tot i que
el PSOE té unes profundes arrels republicanes, l’acord constitucional
al que es va arribar durant la transició, comporta que es segueixi donant
suport a la Monarquia espanyola. Si al Rei se’l va proclamar a finals
de 1975, una vegada mort i enterrat Franco i la Constitució es va aprovar
tot just tres anys després (1978), cal suposar que l’acord del que parlen
va arribar abans de la segona efemèride. Des d’aquella data ja han passat
36 anys i tot fa pensar que, encara que sigui de forma implícita, durarà,
al menys, fins l’abdicació del encara Príncep d’Astúries i després...
Ja ho veurem!
Em sembla que és un contracte de llarga
duració que lliga els ciutadans espanyols de mans i peus durant molts d’anys.
Com a ciutadà que encara sóc del Regne d’Espanya demano a aquells que
ho puguin fer, la denúncia d’aquest contracte per incloure una clàusula
abusiva.
Si sovint ens queixem de que sectors
com el de la telefonia mòbil t’estableixen permanències de dos anys sense
avisar, una permanència tan llarga com la de la Corona em sembla
del tot intolerable, inexplicable i del tot inacceptable.
Diu Rajoy que qui no estigui d’acord
que promogui una reforma constitucional. Evidentment estaria abocada al
fracàs, ja que mentre els dos principals grups tinguin una majoria de 2/3,
és impossible fer qualsevol reforma constitucional al menys que es pacti
o es posin d’acord els dos grups majoritaris.
Penso que a l’hora de votar aquestes
qüestions també s’haurien de tenir en compte, més allà dels aspectes programàtics
de cada partit.
Afortunadament, la nova conjuntura sortida
de les darreres eleccions Europees obre l’esperança a un nou panorama
polític on els partits grans poden perdre bona part de la seva hegemonia.
Si és així, un canvi constitucional per a reformar el model d’estat, seria
factible.
Mentre, la meva persona no sé sent representada
pel partit al que vaig votar en les darreres Generals. Cal dir però, que
en el PSC han sortit veus disconformes en aquesta postura, la qual cosa
confirma que dintre del partit encara quedem díscols dintre al partit
i no només pel tema del dret a decidir de Catalunya.
Normes elementals de circulació.
Quan a una carretera o carrer de dos carrils el de l’esquerra té pintades
al terra fletxes que indiquen girar a l’esquerra és que és única i
exclusivament per a fer un canvi de direcció cap a l’esquerra. Continuar
recte suposa una infracció. Sortir del carril i anar cap a la dreta quan
ja estàs dintre i tens continua, és una infracció.
Des de fa unes setmanes, a l’avinguda
Catalunya, en arribar a l’altura del carrer Cervantes, es va habilitar
el carril de l’esquerra per a poder girar, però encara són molts els vehicles
que circulen per aquell carril i després segueixen recte fins arribar a
la rotonda que hi ha a la intersecció amb el carrer Sebastià Juan i Arbó.
