dijous, 5 de juny del 2014

LA REFLEXIÓ DEL DIA 5-06-2014



Després d’abdicar el Rei Joan Carles I d’Espanya s’obre una pàgina nova de la història de la nació. Primer caldrà votar la llei orgànica sobre l’abdicació i, posteriorment, en sessió conjunta del Congrés i del Senat, s’investirà a l’actual Príncep D. Felip com a nou Rei d’Espanya amb el nom de Felip VI.
Us diré una cosa: aquest tema me la porta fluixa! En canvi hi ha un tema relacionat amb aquest fet que em preocupa molt.
Mireu, en època de Franco es va instaurar la paga extraordinària del 18 de juliol, coincidint amb la data del glorioso Alzamiento Nacional. En arribar la democràcia, en lloc de pagar-se al juliol, es va passar a pagar el juny amb motiu de l’onomàstica del Rei (24 de juny Sant Joan Baptista)
Però si investeixen al nou Rei el proper 18 de juny, el 24 no serà el seu sant i, per tant, què passarà amb la paga extra? La perdrem?
El més normal és que el nou monarca celebri l’onomàstica el 26 de maig, Sant Felip Neri, que, aquest any, ja ha passat.  
De perdre la paga (la qual cosa afectaria a tots els treballadors d’Espanya), als funcionaris públics plouria sobre mullat. Es a dir, ja varem perdre la de Nadal de l’any 2012, Zapatero ens va retallar el sou en un 7,5 % de mitjana se’ns va congelar el sou per als anys 2012, 2013 i 2014.
No vull ni pensar-hi!  

dimecres, 4 de juny del 2014

FOTOS DE CROÀCIA ZADAR II


























DIA 4 DE JUNY. SEGON DIA SENSE REI

Un contracte de llarga duració. Una vegada redactat el decret que regula l’abdicació reial, el següent pas és el debat parlamentari per acabar aprovant-lo. Sí, aprovant-lo perquè ja sé sap que pràcticament un 90% dels diputats hi votaran a favor.
Els únics que ja han anunciat el vot en contra són ERC, l’Esquerra Plural i una part del grup Mixt. CiU, com sempre, jugant a la puta i la ramoneta...  Avui s'ha pres la definitiva: abstenció. Votar en contra pot arribar a ser massa fort, sobre tot si la truita no es gira en el sentit que CDC pretén i es té que tornar a pidolar a Madrid tal com va fer Pujol durant dècades.
Ara bé, el que més crida l’atenció és l’excusa que han posat dirigents i exdirigents socialistes com ara Felipe i Zapatero per a justificar el sí al decret d’abdicació que comporta que Felip VI sigui el nou Rei d’Espanya de forma automàtica.
Diuen els socialistes que, tot i que el PSOE té unes profundes arrels republicanes, l’acord constitucional al que es va arribar durant la transició, comporta que es segueixi donant suport a la Monarquia espanyola. Si al Rei se’l va proclamar a finals de 1975, una vegada mort i enterrat Franco i la Constitució es va aprovar tot just tres anys després (1978), cal suposar que l’acord del que parlen va arribar abans de la segona efemèride. Des d’aquella data ja han passat 36 anys i tot fa pensar que, encara que sigui de forma implícita, durarà, al menys, fins l’abdicació del encara Príncep d’Astúries i després... Ja ho veurem!
Em sembla que és un contracte de llarga duració que lliga els ciutadans espanyols de mans i peus durant molts d’anys. Com a ciutadà que encara sóc del Regne d’Espanya demano a aquells que ho puguin fer, la denúncia d’aquest contracte per incloure una clàusula abusiva.
Si sovint ens queixem de que sectors com el de la telefonia mòbil t’estableixen permanències de dos anys sense avisar, una permanència tan llarga com la de la Corona em sembla del tot intolerable, inexplicable i del tot inacceptable.
Diu Rajoy que qui no estigui d’acord que promogui una reforma constitucional. Evidentment estaria abocada al fracàs, ja que mentre els dos principals grups tinguin una majoria de 2/3, és impossible fer qualsevol reforma constitucional al menys que es pacti o es posin d’acord els dos grups majoritaris.
Penso que a l’hora de votar aquestes qüestions també s’haurien de tenir en compte, més allà dels aspectes programàtics de cada partit.
Afortunadament, la nova conjuntura sortida de les darreres eleccions Europees obre l’esperança a un nou panorama polític on els partits grans poden perdre bona part de la seva hegemonia. Si és així, un canvi constitucional per a reformar el model d’estat, seria factible.
Mentre, la meva persona no sé sent representada pel partit al que vaig votar en les darreres Generals. Cal dir però, que en el PSC han sortit veus disconformes en aquesta postura, la qual cosa confirma que dintre del partit encara quedem díscols dintre al partit i no només pel tema del dret a decidir de Catalunya.    
Normes elementals de circulació. Quan a una carretera o carrer de dos carrils el de l’esquerra té pintades al terra fletxes que indiquen girar a l’esquerra és que és única i exclusivament per a fer un canvi de direcció cap a l’esquerra. Continuar recte suposa una infracció. Sortir del carril i anar cap a la dreta quan ja estàs dintre i tens continua, és una infracció.
Des de fa unes setmanes, a l’avinguda Catalunya, en arribar a l’altura del carrer Cervantes, es va habilitar el carril de l’esquerra per a poder girar, però encara són molts els vehicles que circulen per aquell carril i després segueixen recte fins arribar a la rotonda que hi ha a la intersecció amb el carrer Sebastià Juan i Arbó.

DIARI DE CROÀCIA 5. SPLIT I ELS NOSTRES AMICS

Rumb al S resseguint la costa croata, arribarem a Split, una de les poblacions més importants del país que també està declarada com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO i coneguda al món del bàsquet per la Iugoplàstica.
Split es deu, sobre tot, al palau de Dioclecià, pel que sembla, un cruel emperador romà que es va establir en aquell lloc i que hi va construir un gran palau, les ruïnes del qual encara són ben visibles.  
Hi varem arribar a l’hora de dinar i entrant per una de les portes principals de la muralla, en pocs minuts varem arribar a un petit restaurant per menjar-nos una hamburguesa, segurament, de les millors que et pots menjar a la ciutat bàltica. El nostre fill ja hi havia estat una vegada i ràpidament se’n van recordar d’ell. Ens van explicar que les hamburgueses les fien ells mateixos i que la carn era bosniana, entenent-se que la carn del país veí era d’una qualitat superior. El cert és que estava molt bona. Havent dinat varem quedar en que tornaríem el dia següent. En acabar donarem un tomb pel casc antic. 
 
Després va arribar l’hora de buscar l’apartament, situat a molt poca distància del passeig marítim, però amb l’inconvenient de la difícil accessibilitat, ja que no hi podies accedir amb cotxe i havies de carregar amb les maletes. Una vegada allí ens van indicar on podíem aparcar sense pagar (normalment tot són pàrquings i zones blaves)
L’aparcament també era nou i pro confortable i en alguns moments et semblava que estaves al camp, ja que a la casa del davant, a part de pins, oliveres i plantes ornamentals, també hi tenien una barbacoa. Era com un barri perifèric, però a molt poca distància del centre urbà. De fet, els darrers restaurants es trobaven a escassament 100 metres.
El dia següent, a hora de dinar tornarem a veure als nostres amics. L’amo de l’establiment estava tallant pernil i ens en va oferir un tallet per a provar. Per a l’ocasió ens havien preparat un rissotto negre. També demanarem pernil (del que estava tallant l’amo) i ell ens va oferir formatge de la zona. Tal com van fer el dia abans, ens convidaren a uns xupitos d’un licor típic i ens van dir que, com que fórem els primers catalans que hi anàrem a menjar, en deferència, convidarien a un xupito a tots els catalans que hi vagin i els hi diguin que van de part nostra.
Abans, mentre fèiem una cervesa a una de les moltes terrasses que hi ha per les places del nucli antic, ens trobarem amb dues companyes d’Erasmus del nostre fill. Una era de Vinaròs i l’altra de València. 
 
Al matí del darrer dia, pel passeig hi havia una concentració de Harlys Davidson. Després pujarem a la torre veneciana (és el campanar de la catedral) d’on es veu una extraordinària vista de la ciutat amb els creuers i altres embarcacions ancorades al moll.
Aquella nit de dissabte va ser la pitjor. Tot sopant, veiérem la final de la Champions amb el final que tots coneixem. Tampoc cal parlar-ne.      






http://es.wikipedia.org/wiki/Split