XIQÜELOS I XIQÜELES DEL DELTA. II MOSTRA DEL VI I EL CAVA CATALÀ. FOTOS VII

 

FOTOS DE CROÀCIA. ZADAR IV

DIA 5 DE JUNY. QUART DIA SENSE REI

Temps nous, formes velles. Sorprèn que en ple segle XXI encara s’ordeni retirar l’edició una revista satírica com el Jueves. La revista que surt els dimecres (tal com es diu a la portada des de fa dècades), es va editar puntualment però, segons sembla, el grup editorial els hi va fer canviar la portada on hi sortia el Rei portant una corona bruta amb unes tenalles amb la intenció de passar-la a l’encara Príncep d’Astúries. Finalment la revista va sortir dijous amb una portada on sortia Pablo Iglesias II.

Davant d’aquest acte de censura, 8 col·laboradors habituals del Jueves (alguns de històrics)ja han anunciat que pleguen. No només la figura del rei és inviolable, sinó que, fins i tot, no es pot satiritzar.

Anem a pams, em sembla que el primer que hauria de donar exemple és el propi Rei i en reiterades ocasions el seu comportament no ha estat a la altura del càrrec. Després de l’accident que va patir caçant elefants, un Rei no pot sortir i dir: M’he equivocat, no tornarà a passar. En aquell moment hauria d’haver estat més valent i abdicar. Segurament s’hauria entès millor.

Es diu que el procés català ha tingut molt a veure amb l’abdicació i que es va esperar que passessin les Eleccions Europees per a fer-ho. A sobre, l’any que ve és un any electoral amb unes municipals i autonòmiques en algunes comunitats a la primavera i unes generals molt probablement a la tardor. El tomb electoral tan en unes com les altres pot ser important i els dos partits grans que fins han donat suport a la Corona, potser pateixen una pèrdua important de vots, la qual cosa podria fer canviar molt la situació política espanyola i tal vegada complicar la governabilitat d’algunes institucions.

Els reis de la pilota. Es futbolistes d’elit no son reis però s’hi assemblen. Sobre tot amb els seus sous. La polèmica ha esclatat al donar-se a conèixer la prima extra que rebran en l’hipotètic cas de que guanyin el mundial de Brasil: 720.000 euros per barba, es a dir més de 120 milions de pessetes de les d’abans. La meitat per arribar a la final, 180.000 per assolir les semifinals, etc. Per guanyar el mundial de Sud-àfrica, cada jugador va cobrar 600.000 euros que van tributar allà mateix per que les hi sortia millor que fer-ho a Espanya.

Izquierda Plural ha tornat a posar el crit al cel per aquest fet. En un país on cada dia hi ha més pobres i on s’han de prendre mesures per a que molts de xiquets en edat escolar puguin tenir un àpat en condicions durant les vacances d’estiu, els futbolistes d’elit (i d’altres professionals) guanyen quantitats desorbitades i com diu un conegut meu, difícil d’escriure-les.  

El grup pretén posar un topall per aquests tipus de retribucions. Les dues vegades anteriors que ho va intentar, els grups majoritaris li van tombar la proposta.

Mentre, la Reial Federació Espanyola de Futbol (veieu com són reis!) es justifica dient que no són diners públics. Em dóna igual. Em sembla una immoralitat i, a sobre, miren de tributar fora d’Espanya per estalviar-se diners, ja que la llei els hi permet. Al menys, si tributessin aquí, dels seus impostos es podrien millorar moltes coses. Els jugadors haurien de ser els primers de ser conscients d’aquesta situació i fer algun gest important per a netejar la seva imatge.

Però mentre hi hagi babaus que paguin per a veure’ls jugar, m’ensumo que la situació no canviarà gens.

GUARDAAGULLES, UNA PROFESSIÓ DE FUTUR

Durant les jornades econòmiques de Sitges del passat cap de setmana, va dir el President del Govern Espanyol Mariano Rajoy que si es produeix el xoc de trens entre Catalunya i Espanya és que algú va per la via equivocada...  

Desgraciadament, des de fa alguns anys, són mols els que van per la via equivocada: el govern central per suposat, el govern de la Generalitat, la Troika, bona part dels partits polítics... Podríem seguir.

Cada dia em costa més prendre part bé pel interessos de Catalunya, bé pels interessos de l’Estat Espanyol, perquè cada dia aquests interessos és prenen més en clau de partit que no mirant pel bé dels ciutadans.

Quan Pascual Maragall va voler reforma l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, el feixuc tràmit va acabar per cansar a la ciutadania. Molt em temo que ara acabarem esgotats.

En boca dels polítics una paraula és la que més sona: diàleg. Però a l’hora de la veritat ningú dialoga amb ningú i quan ho han fet, ningú s’ha mogut ni un mil·límetre de la seva posició inicial. Malament anem! Vulgarment d’això se’n diu diàleg de besucs i, quan aquests terme l’hem d’utilitzar amb els polítics que governen... Malament anem! (Per segon cop)

Comprenc que molts de catalans estiguin desenganyats amb Espanya i vulguin marxar passant, prèviament, per una consulta d’autodeterminació. Però igual com s’ha creat el clima ideal per a que sigui així, també comprenc que una majoria social estigués indignada per les retallades que s’estan aplicant a tots els nivells: econòmics i socials. Què tot està llegit? Sí segur que sí, però, els diners, sempre, es poden gestionar d’una altra manera i no només atenent els interessos de les minories més poderoses. El govern de la Generalitat i qui li dóna suport, tenen tota la responsabilitat de com es gestionen els recursos que disposa Catalunya. Què no en ensarronen més.

Sobre el centralisme que s’exerceix des de Madrid, podria escriure un tractat, però segur que us cansaria. L’actitud de Rajoy cap a Catalunya és del tot intolerant i hipòcrita. Si ja fastigueja a bona part dels ciutadans espanyols, molts d’ells persones de bona de bona fe que fins i tot entenen el procés que s’ha engegat a Catalunya, imagineu-vos com hem ens de sentir els catalans que sabem amb certesa que els peperos no ens estimen ni per compromís. Si durant la campanya del nou Estatut van recollir signatures en contra i, finalment, el van recórrer davant del Tribunal Constitucional, com han de mostrar-se ara partidaris de convocar una consulta sobiranista?

Rajoy va dir que estava conforme en impulsar una reforma de la Constitució, però que no s’esperés cap novetat important. I ho va dir a Catalunya davant una majoria de mitjans de comunicació catalans. Us imagineu que deu de dir a Madrid durant les reunions del seu partit?

Després de les eleccions europees del passat 25 de maig, tothom va dir que s’havia de canviar. Els responsables de les institucions europees van anunciar canvis en les polítiques econòmiques que s’apliquen i que han resultat totalment errònies. Des del PP, com a tota crítica interna després dels resultats adversos (tot i haver guanyat), només han sabut dir que han de millorar la comunicació amb els seus votants i han anunciat noves mesures fiscals: rebaixar la tributació de les societats. Malament anem! (Per tercer cop)

Potser ara enteneu perquè he dit que tothom circula per via equivocada. Perquè no hi ha ningú (o casi ningú) que estigués fent el que calia. Per tant, si seguim parlant de trens i de vies, segurament, ara per ara, una professió en alça és el de guardaagulles per a facilitar les institucions i partits els canvis que han anunciat aquests darrers dies.

Les arribarem a veure? Permeteu-me que sigui incrèdul. Molt em temo que tot quedarà en paraules. Com sempre.