FOTOS DE CROÀCIA. TROGIR V

XIQÜELOS I XIQÜELES DEL DELTA. Intent 4d6 Catalans a les Jornades Musicals de l'ermita d'Ulldecona

DIMARTS 10 DE JUNY. VUITÈ DIA SENSE REI

No plega! Què no, què no... Què tot era un engany... Duran i Lleida no plega!!!! Després d'anunciar-ho, després de que els seus socis de govern especulessin sobre la seva sortida... Ens ha deixat a tots amb un pam de nas. I, pel que sembla (o al menys això diuen) perquè ha vist que la majoria no li donàvem més importància. Duran!! Què al món no hi ha ningú imprescindible!!!  
 

Convulsió. D’ençà de l’abdicació del Rei, el panorama polític espanyol continua convuls. Mentre els del PP sembla que no tenen cap tipus de problema, es declaren monàrquics i, per tant, votaran favorablement la llei d’abdicació del Rei, d’altres formacions ho tenen una mica més complicat.

Potser els que més, el socialistes on hi ha opinions per a tots els gustos. La postura oficial del partit no agrada a una bona part dels militants i simpatitzants i fins i tot, alguns càrrec públics han anunciat les seves discrepàncies.

La direcció del partit havia convocat per avui una reunió per a mirar de tancar files i, en el cas contrari, imposar la disciplina de vot. Personalment em crida molt l’atenció de que partits que diuen que són democràtics, de portes cap endins la democràcia no es precisament el seu punt més fort.

En votar la coronació del nou monarca el PSOE renunciarà de forma voluntària a les seves arrels més profundes. És un despropòsit més del que acumula darrerament i, per tant, una raó més per a que els seus votants més incondicionals canviïn progressivament de partit a l’hora de votar.

Com ja vaig dir la setmana passada, l’excusa del pacte constitucional de la transició no em serveix. Si fos un contracte de lloguer, a la renuncia del llogater, per molt que el seu fill volgués seguir amb el local, el propietari intentaria modificar les condicions contractuals.
Joan Carles I va ser investit a finals de 1975 i la Constitució es va aprovar 3 anys més tard. D’acord que en aquell temps hi va haver un compromís que s’ha mantingut amb el temps, però la seva durada no potser infinita, ni tan sols indeterminada. 
 

El poder emana del poble. Ho diu la Constitució de sobrenom la Intocable. Però al menys, el que hi ha escrit s’hauria de respectar. Si el poder emana del poble, en uns moments tant transcendentals de la història d’Espanya, hauria de ser el poble qui s’hauria de pronunciar si vol seguir tenint rei o vol optar per un altra forma de govern. L’única alternativa que li veig, evidentment, es diu república.

Molt possiblement guanyaria la majoria silenciosa a la que es refereix Rajoy, ja que les manifestacions a favor de la Monarquia estant tenint molta menys participació que les favorables a la República, però al menys el nou monarca tindria una legitimitat que ara, moralment, no tindrà.  

PRESENTACIÓ DE PACO MIRÓ COM A CANDIDAT A L’ALCALDIA D’AMPOSTA PEL PSC

Tal com estava previst, ahir dilluns (aprofitant la festa local d’Amposta), Francesc (Paco, Sisco) Miró va fer pública la seva candidatura a l’alcaldia d’Amposta davant els mitjans de comunicació.

La compareixença es va fer a la barraca del restaurant l’Estany de Lluís Garcia, al costat de la llacuna de l’Encanyissada.

Miró no estava sol. A la seva dreta sé situava Antoni Espanya, primer secretari del PSC d’Amposta i cap de llista durant les dues darreres legislatures. I a la seva esquerra Josep Fèlix Ballesteros, alcalde de Tarragona i amic de Miró des de l’època en que tots dos van començar en la política, un de la ma de Josep Maria Simó i l’altre del recordat Josep Maria Recasens, el primer alcalde socialista des de la restauració de la democràcia A Espanya.

Miró ha escollit com a lema el canvi tranquil i diu tenir 2.246 raons o més per a presentar-se com a cap de llista del PSC l’alcaldia d’Amposta. La xifra no ha estat escollida a l’atzar, ja que aquest número coincideix amb el nombre d’aturats que té la ciutat d’Amposta.

Simó va dir que volia treballar per a què Amposta exercís de referent del territori. Segons Miró, no pot ser que algú que vulgui anar a Amposta en autobús des de l’interior del Montsià (Godall, la Galera...) tingui que fer transbordament a Santa Bàrbara.  

Miró també va anunciar que, de ser alcalde, crearia una oficina d’atenció al ciutadà per donar resposta a les necessitats dels ciutadans d’Amposta com per exemple els aturats, els afectats per les primes úniques, els que pateixen pobresa energètica...

Durant la intervenció que va fer a l’hora de dinar (que es va fer al mateix lloc amb militants i simpatitzants -la majoria d’Amposta, però també vinguts d’altres pobles com Godall, el poble d’on Miró encara és alcalde-), es va comprometre a atendre els ciutadans d’Amposta personalment i el mateix dia i no com passa ara que se’ls fa esperar durant setmanes i no sempre els rep l’alcalde perquè, aquest, treballa de metge i també és empresari del sector de la sanitat durant 3 dies a la setmana, en referència a Manel Ferré que és president del Consorci de Salut i Social de Catalunya.  

Mentre, Josep Fèlix Ballesteros, davant la petició de Miró de que Amposta fos subseu dels Jocs Olímpics del Mediterrani que s’han de celebrar a Tarragona l’any 2017, es comprometia a tenir-la en consideració i mirar quina disciplina es podria arribar a fer a Amposta. Per manca d’instal·lacions esportives no serà...

Des del meu punt de vista, els periodistes representats dels diferents mitjans que van cobrir la roda de premsa, estaven més interessats en esbrinar temes aliens als que tocava, com per exemple la possibilitat de que Marc Mur es presenti a Flix amb una candidatura aliena al PSC o si Miró continuarà com alcalde do godall fins al final de la legislatura o bé renunciaria al càrrec i donaria pas a un membre del seu equip.