No plega! Què no, què no... Què tot era un engany... Duran i Lleida no plega!!!! Després d'anunciar-ho, després de que els seus socis de govern especulessin sobre la seva sortida... Ens ha deixat a tots amb un pam de nas. I, pel que sembla (o al menys això diuen) perquè ha vist que la majoria no li donàvem més importància. Duran!! Què al món no hi ha ningú imprescindible!!!
Joan Carles I va ser investit a finals de 1975 i la Constitució es va aprovar 3 anys més tard. D’acord que en aquell temps hi va haver un compromís que s’ha mantingut amb el temps, però la seva durada no potser infinita, ni tan sols indeterminada.
Convulsió. D’ençà de l’abdicació
del Rei, el panorama polític espanyol continua convuls. Mentre els del
PP sembla que no tenen cap tipus de problema, es declaren monàrquics i,
per tant, votaran favorablement la llei d’abdicació del Rei, d’altres
formacions ho tenen una mica més complicat.
Potser els que més, el socialistes on hi ha
opinions per a tots els gustos. La postura oficial del partit no agrada
a una bona part dels militants i simpatitzants i fins i tot, alguns càrrec
públics han anunciat les seves discrepàncies.
La direcció del partit havia convocat
per avui una reunió per a mirar de tancar files i, en el cas contrari,
imposar la disciplina de vot. Personalment em crida molt l’atenció de
que partits que diuen que són democràtics, de portes cap endins la democràcia
no es precisament el seu punt més fort.
En votar la coronació del nou monarca
el PSOE renunciarà de forma voluntària a les seves arrels més profundes.
És un despropòsit més del que acumula darrerament i, per tant, una raó
més per a que els seus votants més incondicionals canviïn progressivament
de partit a l’hora de votar.
Com ja vaig dir la setmana passada, l’excusa
del pacte constitucional de la transició no em serveix. Si fos un contracte
de lloguer, a la renuncia del llogater, per molt que el seu fill volgués
seguir amb el local, el propietari intentaria modificar les condicions
contractuals.
Joan Carles I va ser investit a finals de 1975 i la Constitució es va aprovar 3 anys més tard. D’acord que en aquell temps hi va haver un compromís que s’ha mantingut amb el temps, però la seva durada no potser infinita, ni tan sols indeterminada.
El poder emana del poble. Ho diu
la Constitució de sobrenom la Intocable. Però al menys, el que hi
ha escrit s’hauria de respectar. Si el poder emana del poble, en uns moments
tant transcendentals de la història d’Espanya, hauria de ser el poble
qui s’hauria de pronunciar si vol seguir tenint rei o vol optar per un
altra forma de govern. L’única alternativa que li veig, evidentment, es
diu república.
Molt possiblement guanyaria la majoria
silenciosa a la que es refereix Rajoy, ja que les manifestacions a favor
de la Monarquia estant tenint molta menys participació que les favorables
a la República, però al menys el nou monarca tindria una legitimitat que
ara, moralment, no tindrà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada