diumenge, 15 de juny del 2014
dissabte, 14 de juny del 2014
SEMPRE CONTRA EL ‘POCA ROBA’
Que el govern ens vulgui cobrar per respirar
o per follar, cada cop està més a prop.
Recordareu que des de fa uns mesos, alguns
ciutadans de les Terres de l’Ebre quan han de viatjar a Tarragona o Barcelona,
s’organitzaven a través de les xarxes socials per a compartir vehicle,
la qual cosa disminueix notablement el cost del transport.
Ara resulta que aquest és un fet il·legal
i susceptible de ser multat. Sembla ser que primer va ser la Generalitat
de Catalunya qui va advertir de la possible irregularitat i més tard ha
estat el govern central. En cas de imposar-se, les multes podrien ser a
partir del 600 euros, però podrien arriba fins i tot als 6.000 en cas de
reiteració.
Però anem a pams. El Periódico de Catalunya
de dimecres explicava que hi ha dos tipus de plataformes digitals: Les
que, en realitat, fan de taxi sense ser-ho (per exemple Urber) i
les que posa en contacte viatges que han d’anar a un determinat lloc i
dels quals, un posaria el cotxe (com Blablacar)
A mi no em sembla que sigui el mateix
ni de bon tros. Mentre el primer cas pot significar una competència directa
als professionals del sector, el segon seria el que he citat al començament
i que fan servir molts joves de les TTE i que posa de manifest unes carències
molt grans del transport públic.
Vosaltres creieu que si hagués una bona
afluència de trens cap a Tarragona i Barcelona, amb enllaços amb l’estació
de referència (l’Aldea), s’haurien de fer servir aquests tipus de mètodes?
No dic que s’eradicarien del tot (sempre hi ha hagut amics i coneguts
que han compartit vehicle i sempre els hi haurà), però difícilment viatjarien
juts dues persones que no es coneixen de res.
Mireu, tal com posa al meu historial
de Facebook, vaig estudiar el batxillerat a l’institut Antoni Martí i
Franquès de Tarragona. De vegades em vaig desplaçar fins allí amb camions
de l’empresa Viuda e Hijo de J. Navarro Pastor que, després de deixar
inoperants les instal·lacions que tenia a Santa Bàrbara, seguia mantenint
un magatzem per a la seva flota de camions. Recordo haver-hi anat amb dues
persones: Josep Vicent Tomàs i Arcadi Caballé. També hi vaig anar algun
cop amb soldats que feien la mili a Tarragona, com per exemple Victor
Graell.
Com veieu, tot està inventat des de fa
molts anys, el que passa és que amb el temps s’han perfeccionat els sistemes.
DISSABTE 14 DE JUNY. DOTZÈ DIA SENSE REI
Demà. Per a demà diumenge està previst el Consell nacional del PSC, el
màxim òrgan de direcció del partit entre congressos.
Demà s’ha de fer efectiva la dimissió del fins
ara primer secretari Pere Navarro i l’anunci de Núria Parlon que serà candidata
a la primera secretaria del partit.
Mentre, el sector crític amb Navarro, el més
catalanista i el que estava a favor del dreta a decidir, entre d’altres coses,
es manté al marge, com si els esdeveniments no anessin amb ells. Abans de
prendre una decisió volen saber quina línia marcarà la candidata. Està clar que
moltes coses han de canviar, però un gir catalanista i manifestar-se a favor
del dret a decidir, és fonamental. Fins i tot imprescindible, diria jo.
Mireu, Marina Geli, una de les veus díscoles
del PSC ja ha dit públicament que a ells els dóna igual Navarro com Parlon. I
encara més: què no han estat convidats al Consell Nacional de demà. No diria
que comencem bé, perquè els que hi ha encara són els antics, però l’acabament de la vella executiva no podria ser
pitjor. Navarro va marxar criticant-los i quan plega definitivament, en lloc de
mirar de reconciliar-se, se’ls oblida. Molt em temo que el Nou Nou PSC serà una
còpia exacta del que ha estat aquests darrers anys sota la direcció de
l’exalcalde de terrassa.
Pallissa. Què os va semblar el partit d’anit? España-1, Holanda-5. I és que no es pot vendre el blat abans
d’estar al sac i ben lligat. Quan ja anaven 1-4 o 1-5, un dels comentaristes
van dir que els jugadors ho tenien molt clar i que haver estat campions del món
fa 4 anys no els garantia res. Tenien ben present l’eliminació de França a les
primeres de canvi després d’haver guanyat també el mundial anterior.
El que em sembla que no ho tenien tan clar
eren els comentaristes. Abans de començar el partit, a la SER, un es va atrevir
a dir que jugador per jugador, España
era superior. Pot ser si, però el futbol és un esport d’equip i si l’equip no
funciona, per molt bons que siguin els jugadors, el més normal és que perdin el
partit.
Ahir Holanda va donar una llissó d’humilitat a
la Roja. La subcampiona, la que havia
perdut la final de Sudàfrica, precisament contra España, va demostrar tenir molt d’ofici i va esmicolar els sistema
plantejat per l’entrenador espanyol. Pobre Del Bosque!
Però el que més mal me sap del resultat d’anit
és que fos Van Gaal l’entrenador rival. Quan estava al Barça el vaig prendre
avorrit. Tant que fins i tot vaig renunciar als meus colors de sempre i em vaig
fer del Mallorca. Potser només l’innomenable em produeix més animadversió que
l’holandès.
Constitució sí, però... Em sorprèn molt quan
comparen a Pablo Iglesias II amb Hugo Chávez. És una manera de
desprestigiar-lo. Ahir mateix li vaig escoltar dir a un senyor que afirmava que
els seus pares van marxar de la dictadura franquista cap a Veneçuela i ell va fugir
de la Veneçuela de Chávez cap a Espanya.
No tots els que van marxar d’Espanya durant la
guerra Civil eren d’esquerres. Només havien de ser republicans. I com
s’afirmava l’altre dia al Facebook, republicans de dretes també n’hi ha.
Sé li va preguntar a Pablo Iglesias II si
acatava la Constitució: Evidentment que
sí, però fins a que els ciutadans la canvien –va dir- Una resposta
contundent i intel·ligent. La Constitució del 78 ha quedat superada pels
esdeveniments que hi ha hagut durant tots aquests anys i, per tant, cal una
remodelació profunda. L’Estatut no era tan vell i Pasqual Maragall en va voler
fer un de nou ja fa 10 anys. Si no es canvia, aviat quedarà tant antiquat com l’Església
. És això el que vol la ciutadania espanyola?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)