diumenge, 15 de juny del 2014

LA FOTO DEL DIA 15-06-2014


dissabte, 14 de juny del 2014

SEMPRE CONTRA EL ‘POCA ROBA’

Que el govern ens vulgui cobrar per respirar o per follar, cada cop està més a prop.
Recordareu que des de fa uns mesos, alguns ciutadans de les Terres de l’Ebre quan han de viatjar a Tarragona o Barcelona, s’organitzaven a través de les xarxes socials per a compartir vehicle, la qual cosa disminueix notablement el cost del transport.
Ara resulta que aquest és un fet il·legal i susceptible de ser multat. Sembla ser que primer va ser la Generalitat de Catalunya qui va advertir de la possible irregularitat i més tard ha estat el govern central. En cas de imposar-se, les multes podrien ser a partir del 600 euros, però podrien arriba fins i tot als 6.000 en cas de reiteració.
Però anem a pams. El Periódico de Catalunya de dimecres explicava que hi ha dos tipus de plataformes digitals: Les que, en realitat, fan de taxi sense ser-ho (per exemple  Urber) i les que posa en contacte viatges que han d’anar a un determinat lloc i dels quals, un posaria el cotxe (com  Blablacar)
A mi no em sembla que sigui el mateix ni de bon tros. Mentre el primer cas pot significar una competència directa als professionals del sector, el segon seria el que he citat al començament i que fan servir molts joves de les TTE i que posa de manifest unes carències molt grans del transport públic.
Vosaltres creieu que si hagués una bona afluència de trens cap a Tarragona i Barcelona, amb enllaços amb l’estació de referència (l’Aldea), s’haurien de fer servir aquests tipus de mètodes? No dic que s’eradicarien del tot (sempre hi ha hagut amics i coneguts que han compartit vehicle i sempre els hi haurà), però difícilment viatjarien juts dues persones que no es coneixen de res.
Mireu, tal com posa al meu historial de Facebook, vaig estudiar el batxillerat a l’institut Antoni Martí i Franquès de Tarragona. De vegades em vaig desplaçar fins allí amb camions de l’empresa Viuda e Hijo de J. Navarro Pastor que, després de deixar inoperants les instal·lacions que tenia a Santa Bàrbara, seguia mantenint un magatzem per a la seva flota de camions. Recordo haver-hi anat amb dues persones: Josep Vicent Tomàs i Arcadi Caballé. També hi vaig anar algun cop amb soldats que feien la mili a Tarragona, com per exemple Victor Graell.
Com veieu, tot està inventat des de fa molts anys, el que passa és que amb el temps s’han perfeccionat els sistemes.  

XIQÜELOS I XIQÜELES DEL DELTA. ALTRES FOTOS DEL DIUMENGE A L'ERMITA D'ULLDECONA III


























DISSABTE 14 DE JUNY. DOTZÈ DIA SENSE REI



Demà. Per a demà diumenge està previst el Consell nacional del PSC, el màxim òrgan de direcció del partit entre congressos.

Demà s’ha de fer efectiva la dimissió del fins ara primer secretari Pere Navarro i l’anunci de Núria Parlon que serà candidata a la primera secretaria del partit.

Mentre, el sector crític amb Navarro, el més catalanista i el que estava a favor del dreta a decidir, entre d’altres coses, es manté al marge, com si els esdeveniments no anessin amb ells. Abans de prendre una decisió volen saber quina línia marcarà la candidata. Està clar que moltes coses han de canviar, però un gir catalanista i manifestar-se a favor del dret a decidir, és fonamental. Fins i tot imprescindible, diria jo.

Mireu, Marina Geli, una de les veus díscoles del PSC ja ha dit públicament que a ells els dóna igual Navarro com Parlon. I encara més: què no han estat convidats al Consell Nacional de demà. No diria que comencem bé, perquè els que hi ha encara són els antics, però l’acabament de la vella executiva no podria ser pitjor. Navarro va marxar criticant-los i quan plega definitivament, en lloc de mirar de reconciliar-se, se’ls oblida. Molt em temo que el Nou Nou PSC serà una còpia exacta del que ha estat aquests darrers anys sota la direcció de l’exalcalde de terrassa.  



Pallissa. Què os va semblar el partit d’anit? España-1, Holanda-5. I és que no es pot vendre el blat abans d’estar al sac i ben lligat. Quan ja anaven 1-4 o 1-5, un dels comentaristes van dir que els jugadors ho tenien molt clar i que haver estat campions del món fa 4 anys no els garantia res. Tenien ben present l’eliminació de França a les primeres de canvi després d’haver guanyat també el mundial anterior.

El que em sembla que no ho tenien tan clar eren els comentaristes. Abans de començar el partit, a la SER, un es va atrevir a dir que jugador per jugador, España era superior. Pot ser si, però el futbol és un esport d’equip i si l’equip no funciona, per molt bons que siguin els jugadors, el més normal és que perdin el partit.  

Ahir Holanda va donar una llissó d’humilitat a la Roja. La subcampiona, la que havia perdut la final de Sudàfrica, precisament contra España, va demostrar tenir molt d’ofici i va esmicolar els sistema plantejat per l’entrenador espanyol. Pobre Del Bosque!

Però el que més mal me sap del resultat d’anit és que fos Van Gaal l’entrenador rival. Quan estava al Barça el vaig prendre avorrit. Tant que fins i tot vaig renunciar als meus colors de sempre i em vaig fer del Mallorca. Potser només l’innomenable em produeix més animadversió que l’holandès.

Constitució sí, però... Em sorprèn molt quan comparen a Pablo Iglesias II amb Hugo Chávez. És una manera de desprestigiar-lo. Ahir mateix li vaig escoltar dir a un senyor que afirmava que els seus pares van marxar de la dictadura franquista cap a Veneçuela i ell va fugir de la Veneçuela de Chávez cap a Espanya.

No tots els que van marxar d’Espanya durant la guerra Civil eren d’esquerres. Només havien de ser republicans. I com s’afirmava l’altre dia al Facebook, republicans de dretes també n’hi ha.

Sé li va preguntar a Pablo Iglesias II si acatava la Constitució: Evidentment que sí, però fins a que els ciutadans la canvien –va dir- Una resposta contundent i intel·ligent. La Constitució del 78 ha quedat superada pels esdeveniments que hi ha hagut durant tots aquests anys i, per tant, cal una remodelació profunda. L’Estatut no era tan vell i Pasqual Maragall en va voler fer un de nou ja fa 10 anys. Si no es canvia, aviat quedarà tant antiquat com l’Església . És això el que vol la ciutadania espanyola?