dijous, 1 de gener del 2015

El triangle informal del 2015

JOAN TAPIA
Periodista

Ha fet 74 anys però està ple de dinamisme i és un fix del món financer. És l'encarnació de l'establishment econòmic amb bones connexions. El seu credo és la discreció, encara que si el coneixes bé -gens fàcil-, és sincer. Amb una condició: reserva total. Vaig trobar Miguel a l'AVE i vam quedar per dinar. Va ser a Viavelez de Madrid. Bon asturià. Mariano Rajoy acabava de dir que la crisi era passat i estàvem en plena ­recuperació. D'entrada, vaig dis­parar:
-¿Què decidirà l'alt comitè de la burgesia per a les eleccions del 2015?
No va poder evitar cara d'ensurt, però de seguida va somriure: «Saps que això no existeix. El 1980, Alfredo Molinas, des de Foment, va muntar un fons per evitar la victòria del PSC i el PSUC en les primeres eleccions catalanes. Va ajudar a tothom
-fins i tot ERC- per evitar el Front Popular. Avui això a Gay de Montellá ni se li acudeix. Igualment a Madrid. La banca ha estat a punt de no poder nomenar José María Roldán president de l'AEB.Guindos no ho volia. Aquest comitè no existeix... si algun dia va existir».
Però hi ha la CEOE i el Consell de la Competitivitat. «La patronal negocia amb el Govern, mani qui mani, i amb els sindicats. El Consell, les grans empreses, volen que Espanya creixi. Així, tenen més beneficis i més prestigi internacional. Coneixes Fernando (Casado, el seu director), és un economista, no un intrigant. Sempre intentaran dir que el got està mig ple encara que estigui mig buit. Ja van començar a fer-ho amb Zapatero». Aquesta és l'autèntica doctrina Botín.
-Anem al gra, ¿què temen els de l'Ibex?
Respira fondo: «Aquesta és la qüestió. La majoria estan sorpresos i desorientats. No tots confiaven en Rajoy encara que sabien queRubal­caba perdria. I ho preferien. Econòmicament Rajoy ho ha fet bé. No discutim detalls sinó el més essencial. Va apujar impostos quan va arribar, que era el que havia de fer per rebaixar el dèficit. Sí, havia promès el contrari per guanyar (s'arronsa d'espatlles). Sí, va endarrerir el pressupost del 2012 per Andalusia i va perdre, però després Montoro -després d'alguna tonteria- va apujar l'IVA. I va fer el més essencial: la reforma laboral».
-¿Què ha crispat la societat?
Es regira a la cadira. «És que no es fan truites sense trencar ous. Espanya havia de devaluar i l'euro ho impedia. S'havien de rebaixar preus i salaris per ser competitius: la cabronada de la devaluació interna. Quan el 82 Miguel Boyer va devaluar la pesseta un 8%, en aquell moment tots els actius, els salaris i els preus van caure un 8% respecte al món. Però va ser un cop sec, uniforme per a tots. Per contra, la devaluació interna és una desordenada retallada de salaris i preus. I això exigia la reforma laboral. Zapatero va avançar poc, tenia por de Cándido (Méndez) i CCOO. Rajoy també, però aquí va ser valent i la flexibilitat laboral i salarial ha salvat moltes empreses. El procés ha estat dur. Som més pobres, però més competitius. I hem tingut sort amb Draghi, els tipus d'interès estan baixos, i el PIB ja creix a un ritme del 2% ­anual».
Li dic que es va fer massa soroll amb Bankia, que la reforma fiscal no abaixa les cotitzacions socials. Riu: «Home, no estem en un concurs de bellesa. Es podria haver fet molt millor i hi ha hagut errors. ¿Per què dimonis fer pública la bestiesa de les targetes opaques de Caja Madrid? No serveix de res i només engreixa Podem. Però el rescat bancari, l'oli de ricí, ha funcionat. Tornem a ser competitius, creixem i es crea ocupació. ¿Amb salaris baixos?. Amb els que l'empresa espanyola es pot permetre. La globalització és aquí i per quedar-s'hi, digui el que digui Pablo Iglesias…o el papa Francesc.
-Les enquestes diuen que el PP perdrà.
-Aquest és el drama. L'economia millora, però la política va malament. Potser falta temps. Rajoy creu que pot recuperar. Al gener, la rebaixa de retencions serà un augment de sou general que animarà la demanda i crearà més ocupació. Però sí, hi ha gran cabreig i desconfiança». Abaixa una mica la veu i m'hi acosto per escoltar: «La gent no pot tenir confiança quan el govern d'una part diu que Espanya és una m... i vol anar-se'n. Això rosega. I niZapatero ni Rajoy s'han atrevit a ser sincers. Tu ho has escrit. És impossible que la gent accepti rebaixar el seu nivell de vida si no ho expliques molt bé. I Rajoy calla… o fa propaganda. No sé què és pitjor. I contra Zapatero va ser molt destructiu i ara aquesta radicalitat -amb la corrupció ­en­tremig- es gira contra ell. I el PSOE ha perdut autoritat moral. Pels seus errors i per la desqualificació del PP».
TEMES

Marcha Radetzky - Concierto año nuevo 2014 - Radetzky March - Johann Strauss

dimecres, 31 de desembre del 2014

ELS GRANS FRACASSOS DE CIU A AMPOSTA (i IV)

-La zona comercial de Futuro Ciudad Amposta. El que havia de ser el gran centre comercial i dinamitzador de l’economia de la ciutat funciona sota mínims. Allí s’havien de crear més de 1.000 llocs de treball. El Carrefour (dels que ja no queda cap senyal visible, segurament per la propaganda negativa que això els hi comportaria) en va crear d’inici (sinó recordo malament) 47.
Tot es va tractar d’una gran engany. Als petits comerciants els hi van fer creure que allí s’hi acabarien instal·lant, a part de l’esmentat Carrefour, altres grans marques com el Leroy Merlin o el Decathlon. Segurament el propi Carrofour, a la vegada, també va ser enganyat pels promotors de la zona.
Però si el centre comercial en si va ser tot un despropòsit, la zona enjardinada del darrere està a mig fer i hi ha desastres tan grans com la línia elèctrica que el creua. No es podria haver soterrat?

-El pàrquing soterrat de la plaça del mercat. Si diuen que el pàrquing ha estat un èxit, menteixen com vellacos! L’aparcament soterrat de la plaça del mercat es pot considerar com el darrer gran fracàs de CiU juntament amb la zona comercial. No tinc xifres de l’ocupació i si hi té abonats com es pretenia des d’un bon principi. Però per adonar-se’n del fracàs només cal passar-hi sovint o estar-s’hi una estona i anar comptat els vehicles que hi entren o surten. Segurament no en veureu cap.
Si es fessin les coses bé, l’aparcament soterrat de la plaça del mercat podria haver estat tot un èxit. Nomes hauria calgut prendre les següents mesures:

-Aparcament gratuït de ½ hora per a tots aquells vehicles que van a comprar al mercat municipal o a les botigues dels voltants. Evidentment s’hauria de signar un conveni per a que el mercat i les botigues es fessin càrrec del cost que això significaria. Però no cal ni dir-ho que repercutiria molt positivament en les vendes.
-Posar carros de compra a disposició del públic, tal com passa a les grans superfícies que hi ha per Amposta.
Així s’aconseguiria matar dos moixons d’un sol tret!
També és un despropòsit la plaça en si. Recordo que des de l’oposició es va demanar a l’equip de govern que tot el mobiliari urbà fos retràctil, per a que, en el cas de fer-se un gran esdeveniment, no fossin cap obstacle i evitar possibles accidents. Ens van dir estiguérem tranquils i que ens agradarien els resultats...
Els resultats van ser les caigudes i retortillons que hi van haver al principi i que van obligar a fer-hi unes petites obres de millora.
I a sobre encara volien fer un altre aparcament soterrat al parc municipal entre el museu de les Terres de l’Ebre i l’Hospital Comarcal d’Amposta.
Quan passen coses així, un no pot deixar de pensar que sempre hi ha algú que s’omple les butxaques i no els importa que les obres o bé siguin inútils o bé no tinguin assegurada la viabilitat que caldria.
En definitiva: el benestar de la ciutadania els importa ben poc mentre el seu estigui garantit de per vida.

I la gent els vota...                  

LA FOTO DENÚNCIA DEL 31-12-2014

Efectivament, tal i com va indicar-me l'amic Lluís Serra (Reparacions), al número 60 del carrer Cervantes d'Amposta (al costat de la llar de jubilats Manuel Ruiz Salgado) també hi ha una placa amb simbologia feixista.
Certament abans, a l'entrada hi havia un gran ficus que la devia de tapar. Era tan gran el ficus (no com el de Castelló) que ja dificultava el pas d'entrada a la casa, pel que va haver de ser sacrificat.
Si hi ha una llei que obliga a treure tot aquest tipus de simbologia, jo em pregunto:

1r.- És que els membres de l'equip de govern no se'n adonen? Segurament que no perquè sempre van en cotxe i ja sé sap que quan vas en cotxe has d'anar amb quatre ulls. Per tant, si vas en quatre ulls, no em podries tenir dos per veure las situació del carrer i el altres dos per a mirar que hi ha a cada costat?

2.- Per què els propietaris dels immobles no els treuen? Igual és que no tenen les ferramentes apropiades o igual és que no tenen una escala per a enfilar-se. Perquè no vull creure que siguin uns nostàlgics del règim anterior... No!!