JOAN TAPIA
Periodista
Ha fet 74 anys però està ple de dinamisme i és un fix del món financer. És l'encarnació de l'establishment econòmic amb bones connexions. El seu credo és la discreció, encara que si el coneixes bé -gens fàcil-, és sincer. Amb una condició: reserva total. Vaig trobar Miguel a l'AVE i vam quedar per dinar. Va ser a Viavelez de Madrid. Bon asturià. Mariano Rajoy acabava de dir que la crisi era passat i estàvem en plena recuperació. D'entrada, vaig disparar:
-¿Què decidirà l'alt comitè de la burgesia per a les eleccions del 2015?
No va poder evitar cara d'ensurt, però de seguida va somriure: «Saps que això no existeix. El 1980, Alfredo Molinas, des de Foment, va muntar un fons per evitar la victòria del PSC i el PSUC en les primeres eleccions catalanes. Va ajudar a tothom
-fins i tot ERC- per evitar el Front Popular. Avui això a Gay de Montellá ni se li acudeix. Igualment a Madrid. La banca ha estat a punt de no poder nomenar José María Roldán president de l'AEB.Guindos no ho volia. Aquest comitè no existeix... si algun dia va existir».
Però hi ha la CEOE i el Consell de la Competitivitat. «La patronal negocia amb el Govern, mani qui mani, i amb els sindicats. El Consell, les grans empreses, volen que Espanya creixi. Així, tenen més beneficis i més prestigi internacional. Coneixes Fernando (Casado, el seu director), és un economista, no un intrigant. Sempre intentaran dir que el got està mig ple encara que estigui mig buit. Ja van començar a fer-ho amb Zapatero». Aquesta és l'autèntica doctrina Botín.
-Anem al gra, ¿què temen els de l'Ibex?
Respira fondo: «Aquesta és la qüestió. La majoria estan sorpresos i desorientats. No tots confiaven en Rajoy encara que sabien queRubalcaba perdria. I ho preferien. Econòmicament Rajoy ho ha fet bé. No discutim detalls sinó el més essencial. Va apujar impostos quan va arribar, que era el que havia de fer per rebaixar el dèficit. Sí, havia promès el contrari per guanyar (s'arronsa d'espatlles). Sí, va endarrerir el pressupost del 2012 per Andalusia i va perdre, però després Montoro -després d'alguna tonteria- va apujar l'IVA. I va fer el més essencial: la reforma laboral».
-¿Què ha crispat la societat?
Es regira a la cadira. «És que no es fan truites sense trencar ous. Espanya havia de devaluar i l'euro ho impedia. S'havien de rebaixar preus i salaris per ser competitius: la cabronada de la devaluació interna. Quan el 82 Miguel Boyer va devaluar la pesseta un 8%, en aquell moment tots els actius, els salaris i els preus van caure un 8% respecte al món. Però va ser un cop sec, uniforme per a tots. Per contra, la devaluació interna és una desordenada retallada de salaris i preus. I això exigia la reforma laboral. Zapatero va avançar poc, tenia por de Cándido (Méndez) i CCOO. Rajoy també, però aquí va ser valent i la flexibilitat laboral i salarial ha salvat moltes empreses. El procés ha estat dur. Som més pobres, però més competitius. I hem tingut sort amb Draghi, els tipus d'interès estan baixos, i el PIB ja creix a un ritme del 2% anual».
Li dic que es va fer massa soroll amb Bankia, que la reforma fiscal no abaixa les cotitzacions socials. Riu: «Home, no estem en un concurs de bellesa. Es podria haver fet molt millor i hi ha hagut errors. ¿Per què dimonis fer pública la bestiesa de les targetes opaques de Caja Madrid? No serveix de res i només engreixa Podem. Però el rescat bancari, l'oli de ricí, ha funcionat. Tornem a ser competitius, creixem i es crea ocupació. ¿Amb salaris baixos?. Amb els que l'empresa espanyola es pot permetre. La globalització és aquí i per quedar-s'hi, digui el que digui Pablo Iglesias…o el papa Francesc.
-Les enquestes diuen que el PP perdrà.
-Aquest és el drama. L'economia millora, però la política va malament. Potser falta temps. Rajoy creu que pot recuperar. Al gener, la rebaixa de retencions serà un augment de sou general que animarà la demanda i crearà més ocupació. Però sí, hi ha gran cabreig i desconfiança». Abaixa una mica la veu i m'hi acosto per escoltar: «La gent no pot tenir confiança quan el govern d'una part diu que Espanya és una m... i vol anar-se'n. Això rosega. I niZapatero ni Rajoy s'han atrevit a ser sincers. Tu ho has escrit. És impossible que la gent accepti rebaixar el seu nivell de vida si no ho expliques molt bé. I Rajoy calla… o fa propaganda. No sé què és pitjor. I contra Zapatero va ser molt destructiu i ara aquesta radicalitat -amb la corrupció entremig- es gira contra ell. I el PSOE ha perdut autoritat moral. Pels seus errors i per la desqualificació del PP».
TEMES
Ha fet 74 anys però està ple de dinamisme i és un fix del món financer. És l'encarnació de l'establishment econòmic amb bones connexions. El seu credo és la discreció, encara que si el coneixes bé -gens fàcil-, és sincer. Amb una condició: reserva total. Vaig trobar Miguel a l'AVE i vam quedar per dinar. Va ser a Viavelez de Madrid. Bon asturià. Mariano Rajoy acabava de dir que la crisi era passat i estàvem en plena recuperació. D'entrada, vaig disparar:
-¿Què decidirà l'alt comitè de la burgesia per a les eleccions del 2015?
No va poder evitar cara d'ensurt, però de seguida va somriure: «Saps que això no existeix. El 1980, Alfredo Molinas, des de Foment, va muntar un fons per evitar la victòria del PSC i el PSUC en les primeres eleccions catalanes. Va ajudar a tothom
-fins i tot ERC- per evitar el Front Popular. Avui això a Gay de Montellá ni se li acudeix. Igualment a Madrid. La banca ha estat a punt de no poder nomenar José María Roldán president de l'AEB.Guindos no ho volia. Aquest comitè no existeix... si algun dia va existir».
Però hi ha la CEOE i el Consell de la Competitivitat. «La patronal negocia amb el Govern, mani qui mani, i amb els sindicats. El Consell, les grans empreses, volen que Espanya creixi. Així, tenen més beneficis i més prestigi internacional. Coneixes Fernando (Casado, el seu director), és un economista, no un intrigant. Sempre intentaran dir que el got està mig ple encara que estigui mig buit. Ja van començar a fer-ho amb Zapatero». Aquesta és l'autèntica doctrina Botín.
-Anem al gra, ¿què temen els de l'Ibex?
Respira fondo: «Aquesta és la qüestió. La majoria estan sorpresos i desorientats. No tots confiaven en Rajoy encara que sabien queRubalcaba perdria. I ho preferien. Econòmicament Rajoy ho ha fet bé. No discutim detalls sinó el més essencial. Va apujar impostos quan va arribar, que era el que havia de fer per rebaixar el dèficit. Sí, havia promès el contrari per guanyar (s'arronsa d'espatlles). Sí, va endarrerir el pressupost del 2012 per Andalusia i va perdre, però després Montoro -després d'alguna tonteria- va apujar l'IVA. I va fer el més essencial: la reforma laboral».
-¿Què ha crispat la societat?
Es regira a la cadira. «És que no es fan truites sense trencar ous. Espanya havia de devaluar i l'euro ho impedia. S'havien de rebaixar preus i salaris per ser competitius: la cabronada de la devaluació interna. Quan el 82 Miguel Boyer va devaluar la pesseta un 8%, en aquell moment tots els actius, els salaris i els preus van caure un 8% respecte al món. Però va ser un cop sec, uniforme per a tots. Per contra, la devaluació interna és una desordenada retallada de salaris i preus. I això exigia la reforma laboral. Zapatero va avançar poc, tenia por de Cándido (Méndez) i CCOO. Rajoy també, però aquí va ser valent i la flexibilitat laboral i salarial ha salvat moltes empreses. El procés ha estat dur. Som més pobres, però més competitius. I hem tingut sort amb Draghi, els tipus d'interès estan baixos, i el PIB ja creix a un ritme del 2% anual».
Li dic que es va fer massa soroll amb Bankia, que la reforma fiscal no abaixa les cotitzacions socials. Riu: «Home, no estem en un concurs de bellesa. Es podria haver fet molt millor i hi ha hagut errors. ¿Per què dimonis fer pública la bestiesa de les targetes opaques de Caja Madrid? No serveix de res i només engreixa Podem. Però el rescat bancari, l'oli de ricí, ha funcionat. Tornem a ser competitius, creixem i es crea ocupació. ¿Amb salaris baixos?. Amb els que l'empresa espanyola es pot permetre. La globalització és aquí i per quedar-s'hi, digui el que digui Pablo Iglesias…o el papa Francesc.
-Les enquestes diuen que el PP perdrà.
-Aquest és el drama. L'economia millora, però la política va malament. Potser falta temps. Rajoy creu que pot recuperar. Al gener, la rebaixa de retencions serà un augment de sou general que animarà la demanda i crearà més ocupació. Però sí, hi ha gran cabreig i desconfiança». Abaixa una mica la veu i m'hi acosto per escoltar: «La gent no pot tenir confiança quan el govern d'una part diu que Espanya és una m... i vol anar-se'n. Això rosega. I niZapatero ni Rajoy s'han atrevit a ser sincers. Tu ho has escrit. És impossible que la gent accepti rebaixar el seu nivell de vida si no ho expliques molt bé. I Rajoy calla… o fa propaganda. No sé què és pitjor. I contra Zapatero va ser molt destructiu i ara aquesta radicalitat -amb la corrupció entremig- es gira contra ell. I el PSOE ha perdut autoritat moral. Pels seus errors i per la desqualificació del PP».
TEMES
