divendres, 5 de febrer del 2016

Felipe, ¿por qué no te callas?

JUAN TORTOSA


Querido Felipe, fuiste un encantador de serpientes, un jovencito dicharachero y seductor que conseguiste estar en el sitio adecuado en el momento adecuado. Te voté, Felipe, yo también te voté en el 82, pero ya te vi el plumero cuando pocos días antes del referéndum de la OTAN, nos dedicaste el chantaje más explícito de tu vida:
– Llamamos a votar SÍ a permanecer en la OTAN, dijiste. Si sale NO, tendrá que ser otra persona quien lo gestione.
Te habíamos votado porque prometiste un referéndum para sacarnos de la Alianza y lo convocaste para quedarnos. Nos vacilaste con todo el equipo. Fue la primera vez que nos chuleaste descaradamente. Años después, en 1993, redondeaste la faena cuando, habiendo perdido la mayoría, dijiste haber entendido el mensaje, y resulta que lo que entendiste no fue que tenías que mirar hacia tu izquierda, que fue lo que muchos creímos. Tú no, tu manera de entender el mensaje fue… inaugurar la saga de pactos con los nacionalistas de derechas que el tiempo ha revelado, en el caso de Catalunya, como un hatajo de ladrones que han acabado dejando en ridículo a los de la cueva de Alí Babá.
Continuaste luego mangoneando hasta que se te acabó la gasolina sin que nunca quedara clara tu responsabilidad frente a asuntos que llevaron a la cárcel a personas de tu máxima confianza. Pudiste haberte marchado con toda la gloria que alguna vez mereciste y acabaste yéndote prácticamente con el rabo entre las piernas. ¡Qué pena, con lo que tú has sido!. ¡Qué pena, lo mal que has envejecido!
Es una pena en lo que te has convertido pero, aún así, todo quedaría en la esfera privada y nada tendríamos que decir si, una vez retirado, te hubieras dedicado a tus cosas y punto. Pero es que no te estás quieto-parao ni un minuto y no dejas de dar por culo día sí, día no y el de en medio también. Y lo haces además, convirtiéndote en una estrella de las puertas giratorias y suscribiendo los postulados de la derecha más recalcitrante. Desde tu atalaya venida a menos continúas pontificando, dictando lecciones y diciéndonos a todos lo que tenemos que hacer si no queremos que nos castigue mamá Merkel, la troika y el resto de amiguetes con los que decidiste alinearte tirando por la borda cualquier momento de flaqueza izquierdista de los que pudiste tener en tu vida. Si es que alguna vez los tuviste.
Ya no cuela, Felipe. Ya no infundes respeto, ni mucho menos miedo. Lo de este jueves en “El País” rebasa todos los límites de previsibilidad de tu comportamiento: “Ni PP ni PSOE deberían impedir que el otro gobierne” afirmas en ese periódico este 28 de enero en primera, a cuatro columnas. ¿De verdad eres tú? ¿Qué queda de aquel Felipe que enamoró a más de diez millones de españoles en 1982? ¿O ya eras así por aquel entonces y conseguiste engañarnos a todos? ¡Qué pena, Felipe, qué pena!

dijous, 4 de febrer del 2016

AGRICULTURA SUBVENCIONADA

Una de les sequies de la Comunitat de Regants de la Dreta de l'Ebre.
És conegut que els agricultors reben subvencions de la Unió Europea per alguns dels productes que conreen. Per aquesta zona els més coneguts són els que es cobren pel conreu de l’olivera i les agroambientals de l’arròs, però també se’n poden cobrar per la fruita seca, etc.
Però no vull parlar d’aquestes subvencions, sinó d’aquelles que no es cobren, però que repercuteixen molt en la producció. De què estic parlant? De la majoria dels sistemes de rec.
Aquesta nit TV3 emet un debat dintre de l’espai .cat on es confrontarà els regants de Lleida amb els defensors de l’Ebre. Per part de la Plataforma en Defensa de l’Ebre anirà Manolo Tomàs i per part dels regants de Lleida el president del Segarra-Garrigues Josep Maria Jové. Fa un parell d'anys ja esclatar la polèmica sobre aquest tema i TV3 se'n va fer resso al programa els Matins amb la intervenció de l'ecologista José Luis Gallego. Sembla que davant la gran manifestació que es preveu per a diumenge a Amposta el tema torna a estar de rigorosa actualitat.
L’objectiu del pagesos de Lleida, regants del canal Segarra-Garrigues, és aconseguir regar més hectàrees de terra, com a més millor. De fet el mateix objectiu que tenien els pagesos de València i Múrcia quan els hi van posar la mel a la boca amb el tema del PHN.
Les comunitats de regants es converteixen amb les propietàries de l’aigua i les gestores del rec i per tant, són les primeres interessades en obtenir més cabal d’aigua, ja sigui per ampliar regadius, ja sigui per a vendre-la a d’altres regants o hipotètics regants que no gaudeixen del mateix recurs. D’aquí que bona part de les juntes directives de les comunitats no només no s’oposen al transvasament del riu, sinó que volen que es faci per a especular amb l’aigua.
Però aquest aigua que és un recurs relativament barat podria encarir-se fins a quantitats inassumibles si es repercutís el cost i manteniment de les infraestructures.
Quan val fer pantans, canals, ponts, canonades, comportes, estacions de bombeig, etc., etc. ? Evidentment molts milions d’euros que paga l’estat o bé les comunitats autònomes que hi tenen competències.
Durant el govern del Tripartit i amb responsables socialistes davant la conselleria d’Agricultura, es va aprovar el rec de la Terra Alta i el canal l’Aldea-Camarles. Sé que alguna cosa s’ha fet, però no tinc idea de si, finalment, s’han acabat les infraestructures hídriques.
També es va prometre (per enèsima vegada) que s’acabaria el canal Xerta-Sénia i que portaria l’aigua a les terres de secà d’un bon grapat de termes municipals de les nostres comarques: Xerta, Roquetes, Tortosa, Santa Bàrbara, la Galera, Godall, Ulldecona, etc.
La Comunitat de Regants del Canal Xerta-Sénia ja fa molts d’anys que està constituïda i té la seva seu al carrer major de Santa Bàrbara. Qui paga el cost que genera el manteniment de la seu i d’altres despeses que de ben segur que les hi ha. Evidentment la mateixa administració.
Però realment l’aigua acaba regant els conreus dels pagesos o serveix per a una altra cosa? Aquesta és la mare del corder... Hi ha de tot: hi ha pagès que rega, però també pot servir per a d’altres usos, tal com es pretenia fer al Llevant espanyol amb l’aigua de l’Ebre fruit del PHN.
Si repassem la història, els primers projectes de canal cap al Sud, havien de portar aigua als alts forns de Sagunt, però la crisi de l’acer de principis dels anys 80 va enterrar la idea. La denominació de canal Xerta-Sénia ve d’aquella època, ja que abans era Cherta-Sagunto.
Qui té mes interessos en aquets tipus de negocis ni són els pagesos ni tan sols les comunitats de regants, sinó les grans empreses constructores, les que subministren els materials (formigó, tubs, etc.) i la banca.
Per això, ràpidament van buscar noves necessitats. No té sentit portar l’aigua a València si no hi ha demanda. En aquest casos, el primer que cal és buscar còmplices i dur a terme grans campanyes mediàtiques. Els còmplices són els pagesos d’aquelles zones als que se’ls hi promet aigua barat i en quantitat. Des les campanyes mediàtiques se’n encarreguen els governs i els mitjans de comunicació afins. La idea que l’aigua de l’Ebre es perd a la mar està tan generalitzada per les terres del Llevant que ens consideren als ebrencs insolidaris i no entenen que l’aigua del riu és per a mantenir el fràgil ecosistema deltaic. Suposo que també recordareu que quan hi havia una gran avinguda als de Canal 9 els hi faltava temps per a vindre a enregistrar les imatges i passar-les amb comentaris del tot interessats.
El que més crida l’atenció és que mentre uns defensen els interessos especulatius d’uns pocs, els que defensem el riu ho fem per un motiu totalment diferent: per a preservar la riquesa ecològica que tenim i que volem que puguin heretar els nostres fills i nets. 

LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 4-02-2016

Amposta. Carrer Saragossa. 
El cotxe negre ocupa pàcticament tota l'amplada del pas de vianants. 

HAVIA DE PASSAR

Al centre de la fotografia els vehicles implicats. 
Fa uns mesos (segur que molts de vosaltres ho sabeu) es va col·locar un senyal d’accés prohibit a la intersecció de l’avinguda de Catalunya i els carrers Velázquez i Cervantes (que es creuen precisament allí)
La finalitat és que no hi puguin creuar els cotxes en sentit ascendent i evitar així accidents.
Us he parlat moltes vegades (digueu-me pesat!) dels cotxes, motos i bicicletes (que també són vehicles) que creuen per aquell punt tot i la prohibició. Serà que ho han estat fent tants d’anys que no poden evitar-ho, serà comoditat o potser totes dues coses.
L’any passat vaig cridar l’atenció a un automobilista i em va dir: Què potser tu ets l’amo del poble? A sobre volen tenir raó.
Bé, avui ha passat el que tenia que passar. Una furgoneta que igualo podia vindre del carrer Cervantes com del Velázquez, ha volgut creuar per aquell lloc. Una altra furgoneta pujava per l’avinguda de Catalunya. I ha passat el que s’hauria pogut evitar si la primera no hagués comés la infracció: la que pujava li ha donat un cop (molt fort ja que ha ho ha sentit tot el veïnat) a la que estava creuant.
Jo estava al carrer Canadà i he tret el cap per a veure que passava. En aquell moment, el conductor de la furgoneta infractora, ja fora del seu vehicle, li cridava a l’altre conductor:
Detall: a l'esquerra la furgoneta que pujava i al centre la que volia creuar.

-¡Pero que haces... Pero que haces...!
L’altre conductor hauria pogut evitar l’accident? Potser si, ja que una testimoni ocular m’ha dit que no havia frenat:
-Igual li ha agafat alguna cosa o s’ha adormit...
Difícil adormir-se perquè eren les 4 de la tarda i no crec que vingués de fer un llarg recorregut...
De totes maneres coincidia amb mi que l’accident l’havia provocat la furgoneta que volia creuar, tot i que la culpa serà de la segona furgoneta per no evitar-lo. Això sí, a la primera sé l’hauria de multar per la infracció.
Però l’home és dels pocs animals que no escarmenta. Segur que molts s’hauran assabentat de l’accident i alguns d’aquest cometen sovint la infracció de creuar per aquell punt, però a l’hora pensaran:
-A mi no em passarà...

Avui ha passat i segurament passarà més vegades...