RENTAR-TE LA CARA AMB AIGUA MINERAL

Operaris treballant en la avaria del carrer Velázquez. 

Ahir, només aixecar-me, vaig tenir una desagradable sorpresa: no teníem aigua a casa.

Després d’obrir unes quantes aixetes buscant un rajolí d’aigua per a rentar-me la cara, en veure que era impossible, vaig haver de recórrer a l’aigua mineral natural embotellada... O, en aquest cas, engarrafada.

Vaig gastar la mínima imprescindible. Potser fins i tot menys. Vaig imitar els gats. Vaig mullar una tovallola i me la vaig refregar per la cara per mirar de treure’m les lleganyes acumulades durant la nit.

Després vaig obrir l’ordinador per buscar el telèfon de SOREA i els hi vaig trucar. Me van fer les preguntes de rigor per acabar informant-me:

-Estan treballant en una avaria al carrer Velázquez. Sobre les 12:00 restabliran la distribució.

Efectivament, no passava un quart de les 12 i tornava a tenir aigua a casa. Bé, no sé si era aigua o xocolata... Vaig haver de deixar rajar alguna de les aixetes de casa per a que sortir incolora i inodora. Insípida? No ho sé... No la vaig olorar... Però els que tenen millor olfacte que jo diuen que fa olor a clor. Finalment tot tornava a la normalitat.

Fa unes quantes dècades això no hagués passat. Abans als terrats  de les cases i dels blocs de pisos s’hi instal·laven uns dipòsits d’aigua de fibrociment u(uralita) per tal de no quedar-se mai sense. Després van dir que s’hi acumulaven residus que podien ser perjudicials per a la salut i van prohibir-se. També, com suposo que sabeu, els productes de la marca Uralita portaven amiant, un producte molt cancerigen. Però hi deuen d’haver altres solucions, no?

Com que sóc dels qui pensa que ens fan creure el que volen, no m’estranyaria que, també en el cas de la prohibició dels dipòsits d’aigua, hi haguessin interessos ocults. Que pel motiu que sigui no convé que ni hagin.

Mireu, sembla que abans de final d’any, les comunitats de propietaris haurem de tornar a adaptar els sintonitzadors de la TDT. Recordeu quan s’havia de passar de la senyal analògica a la digital? Recordeu que a l’anunci comparaven l’antiga televisió amb una caixa de cartró?

Després de 9 anys de funcionament segueix donant problemes. Hi ha alguna nit que, sense saber el motiu (no hi a turmenta ni res que s’hi assembli) alguns canals no se poden sintonitzar per manca de senyal. En canvi d’altres sí... Quin misteri no? Podria posar molts més exemples, però crec que per avui ja està bé.

De vegades penso si vencem o retrocedim... Però la resposta és molt clara: Avancem al ritme que ens marquen els interessos de les empreses.        

'BONA GENT' DE QUIM MASFERRER

Ahir va aterrar per Amposta Quim Masferrer, el Foraster de TV3. Com sempre passa quan ve un personatge popular, l’aforament de la Lira estava ple de gom a gom, tot i els 18 euros del preu de les entrades... La majoria eren d’Amposta, però també hi va vindre gent de la Ràpita, Tortosa, Deltebre, el Perelló, Ulldecona i fins i tot de Móra d’Ebre. Se podria parlar d’un públic incondicional que segur que no se perdien cap dels programes que va emetre la televisió pública catalana.   

Li vaig comentar a la meva dona que estava expectant per veure com seria l’espectacle. Me’l imaginava com el Foraster, però sense enregistraments previs. Tot i que no acabava d’endevinar quin seria l’abast del mateix.

Prompte vam sortir de dubtes. El programa, lluny de ser un monòleg, me va recordar en molts moments el programa de televisió que el va fer famós després d'abandonar Teatre de Guerrilla, però en lloc de que per a emetre el programa Masferrer se passava dos dies a un poble determinat convivint amb els seus veïns i enregistrant imatges que acabaria fent servir durant l’emissió, ahir va haver d’improvisar i buscar gent entre el públic a la recerca de l’espurna que li donés el joc precís per a distreure a un públic entregat des de l’instant que va sortir a l’escenari.

No va enganyar ningú: Avui els protagonistes seran vostès... Però seré jo qui cobri. Tot i això no ha de ser fàcil fer un programa així en directe. S’ha de tenir la capacitat suficient per a que l’espectacle mantingui constantment la dosi necessària d’interès per a que, així, el públic no perdi l’atenció.  

La posada en escena no podia ser més senzilla: una pantalla on s’hi podia veure la major part del públic i on, de tant en tant, el zoom enfocava a aquelles persones que eren entrevistades o a les que ja ho havia fet abans.

Primer va començar explicant algunes de les anècdotes viscudes en aquests darrers anys per a, acte seguit, baixar de l’escenari a la platea i entrevistar a diferents persones entre el públic, suposadament a l’atzar. Però també és possible que les tries per la seva ubicació a la sala per tal de veure’s millor a la pantalla.

Estava anunciat que l’espectacle duraria 70 minuts, però a l’hora de la veritat va durar sobre 90. Per la cara i els comentaris de la gent, se’ls veia contents, tot i els euros pagats... Per a mi, vist el que se va veure, un preu excessiu. Però és el preu que s’ha de pagar per portar a Amposta un actor famós.

SENSE NOTÍCIES DE LES TERRES DE L’EBRE

Part de la delegació de Mèxic (i un inflitrat). 

Engegues la televisió pública de Catalunya (DE CATALUNYA!!!) i no hi ha TeleNotícies en que no se parli del campionat de World Roller Games de Barcelona. Cap! Aquest esdeveniment aglutina totes les modalitats mundials d’esports sobre rodes menudes.

Mentrestant, al Sud de Catalunya, a la reserva comanxe de Tortosa, tenia lloc un altre esdeveniment mundial de nom molt semblant a l’anterior, el World Sports Games, del que curiosament no se’n parla a cap TeleNoticies. Deu de ser que amb l’incendi de la Ribera d’Ebre, les Terres de l’Ebre ja van completar la seva quota de pantalla per aquest any. D’aquí a cap d’any ja no cal que se’ns esmenti més, ja s’hi van dedicar prou hores...  

A diferència dels exitosos Jocs del Mediterrani que van tenir lloc l’any passat a Tarragona i que se van oblidar per complet de les Terres de l’Ebre (quina novetat!), els que organitza Tortosa, sí que compten amb diferents subseus al llarg del nostre territori: Deltebre, la Ràpita, Amposta, l’Ampolla, Roquetes i l’Aldea. I també Salou, al Tarragonès.

En total hi participen uns 3.000 esportistes de més de 50 països que competiran en 17 disciplines diferents.   

Però no és notícia!

L’EFECTE IMANT

El MNAT. 

La notícia de que Barcelona vol emportar-se el Museu Nacional de Arqueologia de Tarragona (MNAT) ha creat controvèrsia. Una controvèrsia que, segons els darreres informacions va poder tractar-se d’un malentès per part de l’actual alcalde de Tarragona Pau Ricomà.

Sigui veraç o falsa la notícia, el cert és que Barcelona té un efecte imant cap a la resta de municipis de Catalunya. És el que s’anomena centralisme.

Segurament si hagués començat per aquí, i hagués posat per títol “Centralisme”, tothom hagués pensat en el centralisme madrileny. També podria valdre com exemple.

I és que seria molt difícil trobar una ciutat (jo no ne conec cap) que no sigui centralista respecte a les de la seva àrea d’influència.

O és que Tarragona (o el tàndem Tarragona-Reus si voleu)no exerceix l’efecte imant cap a la resta de les comarques de la seva demarcació?

Només uns exemples: On va l’aigua de l’Ebre? On va acabar instal·lant-se Port Aventura? (abans de prendre la decisió definitiva s’havia parlat de l’Ametlla de Mar). Mentre l’aigua del minitransvasament ha portat riquesa al Camp de Tarragona, a les Terres de l’Ebre no ha aportat res de bo.

I en política passa el mateix. Els caps de llista de les diferents formacions sempre solen ser de Tarragona o Reus. El darrer exemple d’aquest centralisme l’hem tingut en la nominació de Noemí Llaurador (de Reus) davant altres candidats com l’alcalde d’Amposta Adam Tomàs.

L’any 1984 durant un congrés del PSC a les Cotxeres de Sant de Barcelona vaig conèixer Jaume Custodi, diputat al Congrés i fill de Santa Coloma de Queralt. Me va dir que a les eleccions del 82 la candidatura del PSC per Tarragona havia estat molt descentralitzada. I m’ho deia com un fet inusual. El cap de llista va ser Jaume Antich, alcalde d’Ulldecona, segon Ignasi Carnicer (seria alcalde de la Selva del Camp) i el propi Jaume Custodi. No havia ningú ni de Tarragona ni de Reus! Un fet així no ha tornat a passar.

Mes exemples. Ara el centralisme de Tortosa cap als pobles de la seva zona d’influència i que no només són de les Terres de l’Ebre.

Històricament Tortosa ha tingut un efecte imant cap a la resta de les comarques de l’Ebre, però també del Baix Aragó i de les Comarques dels Maestrats i els Ports. Fins no fa tants anys, encara hi havia gent de Maestrat que anaven a l’Aliança.

Un fet que va fer possible que això passes va ser la connexió de Tortosa amb els autobusos de la Hife. Mentre la majoria de línies surten o acaben a Tortosa, d’altres poblacions com Amposta només són una parada en el trajecte.

Si li sumem que el Verge de la Cinta i altres clíniques també se troben a Tortosa, comprendrem perfectament el perquè la necessitat d’anar-hi. Portar gent a Tortosa va afavorir el comerç i, per tant, la prosperitat.