Operaris treballant en la avaria del carrer Velázquez. |
Ahir, només
aixecar-me, vaig tenir una desagradable sorpresa: no teníem aigua a casa.
Després d’obrir
unes quantes aixetes buscant un rajolí d’aigua per a rentar-me la cara, en
veure que era impossible, vaig haver de recórrer a l’aigua mineral natural
embotellada... O, en aquest cas, engarrafada.
Vaig gastar la
mínima imprescindible. Potser fins i tot menys. Vaig imitar els gats. Vaig
mullar una tovallola i me la vaig refregar per la cara per mirar de treure’m
les lleganyes acumulades durant la nit.
Després vaig
obrir l’ordinador per buscar el telèfon de SOREA i els hi vaig trucar. Me van
fer les preguntes de rigor per acabar informant-me:
-Estan treballant
en una avaria al carrer Velázquez. Sobre les 12:00 restabliran la distribució.
Efectivament, no
passava un quart de les 12 i tornava a tenir aigua a casa. Bé, no sé si era aigua
o xocolata... Vaig haver de deixar rajar alguna de les aixetes de casa per a
que sortir incolora i inodora. Insípida? No ho sé... No la vaig olorar... Però
els que tenen millor olfacte que jo diuen que fa olor a clor. Finalment tot
tornava a la normalitat.
Fa unes quantes
dècades això no hagués passat. Abans als terrats de les cases i dels blocs de pisos s’hi
instal·laven uns dipòsits d’aigua de fibrociment u(uralita) per tal de no
quedar-se mai sense. Després van dir que s’hi acumulaven residus que podien ser
perjudicials per a la salut i van prohibir-se. També, com suposo que sabeu, els
productes de la marca Uralita portaven amiant, un producte molt cancerigen.
Però hi deuen d’haver altres solucions, no?
Com que sóc dels
qui pensa que ens fan creure el que volen, no m’estranyaria que, també en el
cas de la prohibició dels dipòsits d’aigua, hi haguessin interessos ocults. Que
pel motiu que sigui no convé que ni hagin.
Mireu, sembla que
abans de final d’any, les comunitats de propietaris haurem de tornar a adaptar
els sintonitzadors de la TDT. Recordeu quan s’havia de passar de la senyal
analògica a la digital? Recordeu que a l’anunci comparaven l’antiga televisió
amb una caixa de cartró?
Després de 9 anys
de funcionament segueix donant problemes. Hi ha alguna nit que, sense saber el
motiu (no hi a turmenta ni res que s’hi assembli) alguns canals no se poden
sintonitzar per manca de senyal. En canvi d’altres sí... Quin misteri no? Podria
posar molts més exemples, però crec que per avui ja està bé.
De vegades penso
si vencem o retrocedim... Però la resposta és molt clara: Avancem al ritme que
ens marquen els interessos de les empreses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada