MESSI, SÍ. MESSINA, NO

Queda clar, oi? Amb aquest títol resumeixo (crec) la jornada d’ahir. Messi, a partir de les 10 de la nit, al “santuari blanc”, al Santiago Bernabeu, va tornar a ser desequilibrant (Madrid-0, Barça-2) No va fallar, va marcar el gol que obria el marcador i el camí de la victòria blaugrana al camp de l’etern rival (encara que això només sigui un tòpic, perquè la rivalitat entre el Madrid i el Barça es remunta a 1954 quan el Madrid va “birlar” Di Stefano al Barça)
Però hores abans, a partir de les 6 de la tarda, al palau Blaugrana hi havia una altre partit de rivalitat entre els dos clubs: el Barça i el Madrid. Aquest cop en bàsquet. També aquí el Barça de Xavi Pascual va poder amb el Madrid d’Ettore Messina. El resultat final (78-73) és del tot enganyós, ja que el Barça, a partir del segon quart, va passar per sobre del Madrid, tal com ho havia fet la majoria de les vegades que s’havien enfrontat aquesta temporada (7-1)
Navarro va tornar a ser l’estrella blaugrana i amb 20 punts i 21 de valoració (la mateixa valoració que Lorbek), també el millor del partit. Navarro va sortir de la pedrera del Barça.
Només dues hores després d’haver-se acabat el partit de bàsquet, un altre blaugrana sortit de la pedrera, Xavi Hernández, va demostrar que, avui per avui, és el millor migcampista del món i si l’any passat no va guanyar la pilota d’or només és perquè és menys mediàtic que el propi Messi o Cristiano Ronaldo. Dels seus peus van sortir les dues assistències dels gols que van marcar Messi i Pedro. I uns quants passes més que no van convertir-se en gol perquè el Madrid té un dels millors porteres del món (potser algun dia va ser el millor, però ara n’hi ha de millors que ell)
El Barça va sortir ahir amb 7 jugadors formats a la Masia: Valdés, Piqué, Puyol, Xavi, Busquets, Pedro i Messi. Quants jugadors de l’equip inicial del Madrid són de la seva pedrera? No segueixo massa el Madrid, però 2: Casillas i Arbeloa.

L’ÀRBITRE. Mejuto González va ser l’encarregat de repartir justícia. Però a l’hora de fer-ho va preferir no veure les jugades més conflictives que hi van haver, sobre tot provocades per jugadors del Madrid. Xabi Alonso, un dels pocs jugadors blancs que donen sentit al futbol galàctic, pareixia sortir de l’anterior partit de bàsquet, ja que va fer dues mans i cap d’elles va ser punible per a l’àrbitre. D’haver senyalat als menys una, Alonso se’n hauria anat expulsat a la primera part del partit. I un altre que va parèixer que és millor jugant a l’esport de la cistella que al futbol, al menys els pocs minuts que va estar al camp, és Benzema. Les mans (aquest cop si que van ser xiulades) que va fer davant de Valdés, parant la pilota abans de que arribés a Raúl i marqués el gol anul•lat, van ser clamoroses.
L’únic “però” del Barça va ser no saber treure la pilota controlada des de la defensa. Una cosa que fa sempre i bé. Però quan el Barça passava del mig camp, el perill solia rondar l’àrea merengue.
El Madrid, més que galàctic, es va aparèixer més a un equip terrenal que si va segon a la lliga és per la diferència que hi ha amb els altres 18 equips de la primera divisió espanyola. Però d’ocasions “manifestes” de gol (com se sol dir9 en va crear poques, molt poques. I els remats a porteria o els centres a l’àrea eren atrapats per Víctor Valdés (ara el millor porter d’Espanya amb diferència) o rebutjades per la gran defensa barcelonista.

LA TRIBUNA. Els pocs directius del Barça que hi havia a la tribuna del Bernabeu, encapçalats per Jan Laporta, estaven més que mai en territori hostil. De convidats de luxe estaven l’expresident del govern José María Aznar, reconegut madridista i Dña. Esperanza Aguirre, la presidenta de la Comunitat de Madrid.
LA BROMA. Es diu que abans del partit li van preguntar a Aznar pel Madrid i va respondre: “El Madrid va bien”. Al final un micròfon d’aquells que queden oberts quan haurien d’haver estat tancats va captar unes paraules d’Aznar: “El Barsa va mejor”.
També Dña. Esperanza va fer unes declaracions que van deixar sorpresos tothom: “A Messi lo descubrí yo”.
La lliga no està guanyada però en tenim mitja o més de mitja a la butxaca.
Culers, seguim gaudint del joc del nostre equip i, si estem vivint un somni, que no ens despertin!!

LES ESTADÍSTIQUES. Diuen que estan per a trencar-se. El Barça va guanyar per segon any consecutiu al camp de Madrid, la qual cosa no havia passat mai. Tampoc aquest segle el Madrid havia perdut cap partir dirigit per Mejuto Gozález. Ni tampoc havia cedit cap punt aquest any al seu estadi. I feia 2 anys que no es quedava sense marcar al menys un gol al Santiago Bernabeu.
Pep Guardiola diu que els 77 punts que porta el R. Madrid és una autèntica barbaritat. Dels 80 que porta el Barça no diu res...
Si el Barça hagués de guanyar tots els punts per a ser campió, acabaria el campionat amb 101! I si en perdés 3, la qual cosa també el faria campió encara que el Madrid els guanyés tots, arribaria a 98. Una autèntica burrada!!
Felicitats barcelonistes, de tot cor i... Visca el Barça!!

EL PP JUGA BRUT

El Darrer en fer-ho ha estat Álvarez Cascos acusant a una “camarilla de policies” de falsificar proves en contra del PP. No sé sap si Cascos està preparant el seu retorn a la política activa o, simplement li està aplanant el camí a Aznar en un hipotètic retorn al primer pla de la política activa, sempre i quan Rahoy acabés dimitint, ja que no disposarien de massa temps per a preparar un successor que optés amb garanties de victòria les properes eleccions de 2012.
Però aquesta estratègia dels càrrecs del PP ja ve de lluny. El dirigents del PP porten als seus gens el govern i no l’oposició. Molts dels seus pares i avis ja van ocupar càrrecs amb governs de Franco i d’aquella època, alguna cosa queda.
Recordem sinó la “teoria de la conspiració” muntada al voltant dels atemptats de Madrid de l’11-M.
Bona part dels dirigents del PP no han acceptat mai la derrota socialista només dos dies després dels sagnants atemptats. Cal recordar que la jornada de reflexió, un gran nombre d’espanyols varem sortir al carrer per a manifestar el nostre rebuig a les informacions del llavors govern d’Espanya encapçalat per José María Aznar i que tenia com a responsable del Ministeri de l’Interior a Ángel Acebes.
Quan totes les evidències i investigacions de la policia apuntaven cap a un atemptat islamista (amb precedents com el de l’11-S a New York), des del Ministeri de l’Interior es segui parlant d’un atemptat d’ETA. Quan no era ni el “modus operandi” de la banda terrorista. Però la “teoria de la conspiració” entre ETA i els socialistes va continuar després, encara que ETA tampoc hagi reivindicat mai l’atemptat (sempre ho fa) i, encara perdura a dia d’avui.
Després va ser la Maria Dolores de Cospedal (la bien pagà) quan va dir que des del govern (i més concretament des del Ministeri de l’Interior d’Alfredo Pérez Rubalcaba) s’havia ordenat a la policia fer escoltes telefòniques als dirigents del PP arran del cas Gürtel.
Però cap membre del PP ha aportat mai cap proba que demostri que la “teoria de la conspiració” és certa, que les declaracions de la “Dolo” son veritat o que Cascos té proves fefaents del que va dir només fa uns dies.
Aquesta mena de gent pot dir el que vulgui, fer el que vulgui i seguiran impunes a la majoria de les coses que diguin o facin.
Mentre, el jutge Baltasar Garzón està a punt de ser apartat per la força de la carrera judicial i segut al banc dels acusats per denuncies fetes des de l’extrema dreta d’aquest país (o sigui, des de l’entorn del PP)
I Aznar, que va ficar-nos en una guerra il•legal on hi van morir milers de persones humanes, moltes d’elles innocents (nenes i nens, dones i homes civils) es permet fer actes com el de Sevilla d’aquesta setmana per a celebrar el 20è aniversari de l’arribada a la presidència del PP mentre els mitjans informatius d’aquest país tenien l’atenció posada amb l’aixecament del secret de sumari de la trama Gürtel que esquitxa a molts dels seus companys de partit i antics membres del seu govern. I no passa res!!
De vegades penso que els 30 anys de democràcia han servit ben poc si no s’ha aconseguit regenerar a l’extrema dreta franquista i no només això, sinó que molts segueixen ocupant càrrecs de responsabilitats als diferents estaments de l’Estat. El principal de tots, la Judicatura.

UNA FRASE CONTUNDENT

"El conjunt català és símbol de lluita per la democràcia, per les identitats i per la integració".
Qui l'ha dit? David Miró.
On? Avui al Periódico de Catalunya a l'article titulat “Barça ou barsaj” i que subtitula. “El club blaugrana ha guanyat la batalla mediàtica internacional, per sobre del Manchester i del Madrid”.
Per cert, el títol (si llegiu l’article ho trobareu), significa “Barça o mort” i ho diuen els xiquets senegalesos mentre li donen puntades de peu (nu) a la pilota.
Però no us parlaré de l’article. La frase, en si mateixa, dóna molt de joc i fa pensar. Tornem-la a repetir. “"El conjunt català és símbol de lluita per la democràcia, per les identitats i per la integració".
És que em venen tantes coses al cap: la dictadura franquista amb aquells anus d’ostracisme. Us parlo de la dècada dels anys 60 i principis dels 70 on el Barça va estar-se catorze anys sense guanyar una lliga. Just quan comencen els meus anys d’ús de raó, quan vaig començar a anar a estudiar fora, els primers anys de la adolescència. Ja estava fent el batxillerat quan el Barça, amb Marinus Michels a la banqueta i Cruyff i Sotil de màximes estrelles, però també Reixach, Asensi, Marcial, Rifé, Torres, Juan Carlos, etc. van tornar a donar el títol de lliga al Barça. L’any del 0 a 5 al camp del Madrid i del 4 a 0 a la final de la copa del Generalísimo on o podien jugar els estrangers... De la cançó de la Trinca de: “Sonaren cinc campanades allà a la Porta del Sol, 5 cops plorà la Cibeles, Madrid, estava de dol”. I a la segona versió afegien que ens en havien tornat 4, però encara guanyàvem per 1. A partir de llavors 11 anys més de sequera.
Ara ser del Barça és molt fàcil. Els nens s’emmirallen amb Messi, el joves s’emborratxen de títols. Si bé no tots els anys, el Barça, de tant en tant, va guanyant algun títol. El de l’any passat va ser una “passada”, segurament que irrepetible. 6 títols (+1) Un joc que encantà a mig món. Tots varem pujar sobre un núvol i, fins avui, encara ens dura.
Però llavors, als anys 60 i 70, els del Madrid et passaven la ma per la cara. Als pobles (al menys al meu) hi havia molts més madridistes que barcelonistes. El Madrid guanyava quasi que cada any. I si no ho feia jugant a futbol, s’emportava els títols de basquet. Va ser el Madrid de les 6 copes d’Europa (5 d’elles consecutives) El Madrid de Di Stefano, Puskas, Amancio, Gento, etc.
Apuntar-se al carro guanyador no era cap proesa. Els del Madrid podien presumir i fer-se el “xulo”, com diria l’Andreu Buenafuente.
Ara, a molts dels nostres pobles, a Amposta passa, però també a d’altres de més petits, fer-se de CiU és molt fàcil. Fa anys que tenen el poder i l’apliquen en benefici dels seus. Fins i tot, durant 23 anys van governar la Generalitat de Catalunya. “Ens la han robat!”, va exclamar la marta Ferrusola, la dona del President Pujol quan es va pactar el primer govern tripartit.
Els de CiU, en llegir la frase, diran: “Nosaltres hem lluitat per la democràcia, per la identitat catalana i per la integració; nosaltres ens sentim identificats amb la frase”. Potser si des de l’oposició al franquisme, molts “convergents” van fer tot això. Però en hi van haver d’altres que, simplement es van apuntar al “carro guanyador”. I durant molts d’anys, els de CiU van acabar fen del Madrid dels anys de l’ostracisme de Catalunya.

MESSI DEL “10” DE L’EQUIP A PATRIMONI DE LA HUMANITAT

Avui dues notícies han saltat al primer pla informatiu sobre l’astre argentí Lionel Messi.
Una totalment creïble, però la segona és un tant inversemblant i potser més digna de fer-se el dia dels Innocents que un 8 d’abril. Però pareix del tot seriosa.
La primera és que el diari francès l’Equip va donar un “10” a Messi després de la seva gran actuació contra l’Arsenal dels passat dimarts, però sobre tot pels 4 gols que va marcar al porter Almunia. En principi no seria més important, però és que, segons la SER és el tercer “10” que dona l’Equip (un dels diaris esportius més prestigiosos d'Europa) en tota la seva història.
La segona ha estat una iniciativa de la redacció d’esports de la Cadena SER de Catalunya i ja s’ha obert un grup a Facebook per sumar-hi adhesions. El representant de la UNESCO a Barcelona ha dit que és possible concedir-li la distinció, sinó a la seva persona, si al menys per les característiques del seu joc.
I és que Messi no ens deixa de sorprendre cada dia que passa.