MESSI, SÍ. MESSINA, NO

Queda clar, oi? Amb aquest títol resumeixo (crec) la jornada d’ahir. Messi, a partir de les 10 de la nit, al “santuari blanc”, al Santiago Bernabeu, va tornar a ser desequilibrant (Madrid-0, Barça-2) No va fallar, va marcar el gol que obria el marcador i el camí de la victòria blaugrana al camp de l’etern rival (encara que això només sigui un tòpic, perquè la rivalitat entre el Madrid i el Barça es remunta a 1954 quan el Madrid va “birlar” Di Stefano al Barça)
Però hores abans, a partir de les 6 de la tarda, al palau Blaugrana hi havia una altre partit de rivalitat entre els dos clubs: el Barça i el Madrid. Aquest cop en bàsquet. També aquí el Barça de Xavi Pascual va poder amb el Madrid d’Ettore Messina. El resultat final (78-73) és del tot enganyós, ja que el Barça, a partir del segon quart, va passar per sobre del Madrid, tal com ho havia fet la majoria de les vegades que s’havien enfrontat aquesta temporada (7-1)
Navarro va tornar a ser l’estrella blaugrana i amb 20 punts i 21 de valoració (la mateixa valoració que Lorbek), també el millor del partit. Navarro va sortir de la pedrera del Barça.
Només dues hores després d’haver-se acabat el partit de bàsquet, un altre blaugrana sortit de la pedrera, Xavi Hernández, va demostrar que, avui per avui, és el millor migcampista del món i si l’any passat no va guanyar la pilota d’or només és perquè és menys mediàtic que el propi Messi o Cristiano Ronaldo. Dels seus peus van sortir les dues assistències dels gols que van marcar Messi i Pedro. I uns quants passes més que no van convertir-se en gol perquè el Madrid té un dels millors porteres del món (potser algun dia va ser el millor, però ara n’hi ha de millors que ell)
El Barça va sortir ahir amb 7 jugadors formats a la Masia: Valdés, Piqué, Puyol, Xavi, Busquets, Pedro i Messi. Quants jugadors de l’equip inicial del Madrid són de la seva pedrera? No segueixo massa el Madrid, però 2: Casillas i Arbeloa.

L’ÀRBITRE. Mejuto González va ser l’encarregat de repartir justícia. Però a l’hora de fer-ho va preferir no veure les jugades més conflictives que hi van haver, sobre tot provocades per jugadors del Madrid. Xabi Alonso, un dels pocs jugadors blancs que donen sentit al futbol galàctic, pareixia sortir de l’anterior partit de bàsquet, ja que va fer dues mans i cap d’elles va ser punible per a l’àrbitre. D’haver senyalat als menys una, Alonso se’n hauria anat expulsat a la primera part del partit. I un altre que va parèixer que és millor jugant a l’esport de la cistella que al futbol, al menys els pocs minuts que va estar al camp, és Benzema. Les mans (aquest cop si que van ser xiulades) que va fer davant de Valdés, parant la pilota abans de que arribés a Raúl i marqués el gol anul•lat, van ser clamoroses.
L’únic “però” del Barça va ser no saber treure la pilota controlada des de la defensa. Una cosa que fa sempre i bé. Però quan el Barça passava del mig camp, el perill solia rondar l’àrea merengue.
El Madrid, més que galàctic, es va aparèixer més a un equip terrenal que si va segon a la lliga és per la diferència que hi ha amb els altres 18 equips de la primera divisió espanyola. Però d’ocasions “manifestes” de gol (com se sol dir9 en va crear poques, molt poques. I els remats a porteria o els centres a l’àrea eren atrapats per Víctor Valdés (ara el millor porter d’Espanya amb diferència) o rebutjades per la gran defensa barcelonista.

LA TRIBUNA. Els pocs directius del Barça que hi havia a la tribuna del Bernabeu, encapçalats per Jan Laporta, estaven més que mai en territori hostil. De convidats de luxe estaven l’expresident del govern José María Aznar, reconegut madridista i Dña. Esperanza Aguirre, la presidenta de la Comunitat de Madrid.
LA BROMA. Es diu que abans del partit li van preguntar a Aznar pel Madrid i va respondre: “El Madrid va bien”. Al final un micròfon d’aquells que queden oberts quan haurien d’haver estat tancats va captar unes paraules d’Aznar: “El Barsa va mejor”.
També Dña. Esperanza va fer unes declaracions que van deixar sorpresos tothom: “A Messi lo descubrí yo”.
La lliga no està guanyada però en tenim mitja o més de mitja a la butxaca.
Culers, seguim gaudint del joc del nostre equip i, si estem vivint un somni, que no ens despertin!!

LES ESTADÍSTIQUES. Diuen que estan per a trencar-se. El Barça va guanyar per segon any consecutiu al camp de Madrid, la qual cosa no havia passat mai. Tampoc aquest segle el Madrid havia perdut cap partir dirigit per Mejuto Gozález. Ni tampoc havia cedit cap punt aquest any al seu estadi. I feia 2 anys que no es quedava sense marcar al menys un gol al Santiago Bernabeu.
Pep Guardiola diu que els 77 punts que porta el R. Madrid és una autèntica barbaritat. Dels 80 que porta el Barça no diu res...
Si el Barça hagués de guanyar tots els punts per a ser campió, acabaria el campionat amb 101! I si en perdés 3, la qual cosa també el faria campió encara que el Madrid els guanyés tots, arribaria a 98. Una autèntica burrada!!
Felicitats barcelonistes, de tot cor i... Visca el Barça!!