dimecres, 29 d’abril del 2015

PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. PASSEJANT PER DELTEBRE (XXIII)















Les contradiccions del 'cas Rato'

JOAN TAPIA
Periodista

Com que no sóc Cristóbal Montoro, ni el director de l'Agència Tributària, ni la fiscal general de l'Estat, no pretenc saber el que ha passat. Però em queda Descartes: «Penso, doncs existeixo».
Primer. Que el vicepresident econòmic de José María Aznar, un dels grans popes del PP, s'hagi acollit a l'amnistia fiscal és un escàndol majúscul. No ajudarà gens el partit del Govern que va promulgar la discutida amnistia. Ningú dirà que el PP està mort -com es va dir de CDC després de les confessions de Pujol- però ha quedat tocat.
Segon. Que es filtri un nom dels 30.000 amnistiats, i dels una mica més de 700 sospitosos de blanqueig, és estrany. Indica que alguna cosa no rutlla a Hisenda, però pot passar. És més sospitós que el nom que es filtri sigui el de Rodrigo Rato. Com que els governs no acostumen a suïcidar-se, s'hauria de col·legir que pels motius que siguin (personals, justiciers o ideològics) algú de l'Agència Tributària se n'ha anat de la llengua.
Tercer. Però després és molt poc racional que un fosc funcionari, o alt responsable, pugui sol·licitar, sense permís superior, una ordre de detenció i registre d'un antic vicepresident econòmic. I que es recorri a un jutjat de Madrid per fer una operació ràpida quan Ratoja és «client» de la Fiscalia Anticorrupció pel cas Bankia (i l'alçament de béns del qual sembla que se l'acusa s'hauria fet per eludir la fiança d'aquest cas). Sembla, doncs, que el muntatge i l'encàrrec de la detenció a la policia de duanes (quan el risc de fuga és mínim, ja que Rato està «protegit» per la Policia Nacional) buscava la foto, les preses de televisió i les portades dels diaris amb l'exvicepresident i un agent policial que li posa la mà al cap.
Quart. ¿Qui ha sigut? Si aquesta operació la munta un funcionari de l'Agència Tributària és que Hisenda no funciona. Si parteix del Govern és pitjor. El ministre d'Hisenda -que va fer la llei d'amnistia-ha de ser conscient que «la sang» no ajuda. El ministre d'Economia es deu ensumar que no l'afavorirà per a l'Eurogrup. El president sap que Rato no és Pujol... però tampoc Ana Mato, i que el PP està davant d'unes eleccions complicades.
Cinquè. No és del tot descartable que un Albert Boadellad'Hisenda hagués muntat tot l'operatiu. Contra el Partit Popular. Ni que el Govern s'inclinés per un acte sacramental. Potser ha sigut una combinació de totes dues coses. Un accident (la filtració), en un ambient general de cabreig, un tràfec nerviós de l'expedient, amb por del Govern de ser acusat de voler aturar un escàndol capital. Que no passés amb Rodrigo el mateix que amb Luis (Bárcenas), de qui va quedar clar que se'l va protegir i se'l «va indemnitzar en diferit». Al final, una falta de caràcter per manar en el que s'havia de manar: enviar l'expedient (ben conclòs) a la fiscalia general de l'Estat i que l'exvicepresident Rato s'atingués a les conseqüències. Sense circ. Tot plegat, bastanta imperícia.
Sisè. Una democràcia seriosa no pot tenir una administració tributària competent -i l'espanyola ho és-, però sota la sospita de ser manipulada pel poder o per inspectors «justicialistes». S'hauria de pensar que l'Agència Tributària sigui un òrgan independent amb un president elegit pel Congrés dels Diputats per majoria qualificada (superior a l'absoluta). Ningú responsable hauria d'afirmar que una llista sensible d'Hisenda és «la repera patatera».

Llimbs jurídics

Setè. La detenció expeditiva de Rodrigo Rato i la seva actual situació en uns llimbs jurídics, sense haver declarat davant el jutge i sense que se sàpiga l'òrgan judicial competent, indica que l'Estat de dret deixa molt a desitjar. Malament.

dimarts, 28 d’abril del 2015

27-S

La noticia del dia no és aquesta (Al menys a Amposta), però com que durant el dia s’han dit moltes coses i és previsible que en les properes hores se’n sàpiguen moltes més, millor deixar-ho per a demà. M’estic referint, evidentment a l’entrada a l’Hospital d’Amposta per part de la Guardia Civil seguint instruccions de la fiscalia de Tarragona i coordinats pel titular del Jutjat d'Instrucció núm. 3 de Reus.



Com sabeu els dígits 27-S corresponen al 27 de setembre, la data per a quan estan anunciades les eleccions autonòmiques. Anunciades però no convocades, ja que la llei no permet convocar-les amb tanta anticipació, entre d’altres coses perquè deixaria el país pràcticament inoperant, ja que comporta la dissolució del Parlament.
Però que passaria si Rajoy, per la seva part, convoqués les eleccions espanyoles per a la mateixa data? Aquesta és una possibilitat de la que s’està parlant en els darrers dies. De fet, ahir, de forma inusual, Rajoy va donar una roda de premsa admetent preguntes dels periodistes. Ara, quan s’apropen les municipals, l’equip assessor del President del govern li ha aconsellat que s’apropi més al poble i això vol dir també als periodistes.
Un dels periodistes que va tenir l’honor de assistir a la roda de premsa li va preguntar a Rajoy si considerava convocar les eleccions els 27-S. Després d’un silenci i algunes rialles, en un primer moment, Rajoy va donar una resposta evasiva. Llavors el mateix periodista li va dir que la pregunta havia estat molt clara i que la resposta només admetia un  o un no. Es va tornar a fer el silenci i les rialles van ser més pujades de to. Finalment la resposta de Rajoy va ser:
-No descarto res.
Per tant, i m’imagino que més per tocar el que no sona a Mas i els partits independentistes i les associacions que donen suport al procés que per una altra cosa, bé podria convocar legislatives per al dia 23-S. Està en el seu dret i no seria incompatible i encara més si tenim en compte que només estan anunciades, Rajoy es podria anticipar a Mas i convocar-les primer.
Mas ja ha dit que en el cas de que Rajoy les convoqui per al 27-S, ell no ho farà. Està clar que al moviment independentista no li interessa per a res la coincidència de les eleccions. I això és perquè no tothom vota sempre per les mateixes candidatures i, també, normalment, les eleccions autonòmiques són molt més abstencionistes que les generals i, enguany, no té perquè canviar res de tot això. És més, hi ha gent que a les autonòmiques vota tradicionalment a Convergència que el 27-S no té previst anar a votar. De coincidir les eleccions, amb tota probabilitat anirien a votar i no votarien per la independència. I això no interessa a Mas.
Per cert, parlant del rei de Roma, Mas ha tornat a dir que si després del 27-S no surt una majoria independentista al Parlament, en tota probabilitat es retirarà de la política. I és que Mas, a part de ser el rei de Roma, vol ser qui remeni les cireres, es a dir, que tot li vaig de cara. Per això, ara mateix, està pressionant als d’ERC per a que votin conjuntament totes les votacions que es puguin produir al Parlament. Només així s’estalviarien algun entrebanc i es podria tirar endavant, per exemple, la seva política de privatitzacions encobertes, sobre tot en el camp de la Salut.  

XIQÜELOS I XIQÜELES DEL DELTA. MAS DE BARBERANS. 4d6a