Les contradiccions del 'cas Rato'

JOAN TAPIA

Periodista

Com que no sóc Cristóbal Montoro, ni el director de l'Agència Tributària, ni la fiscal general de l'Estat, no pretenc saber el que ha passat. Però em queda Descartes: «Penso, doncs existeixo».

Primer. Que el vicepresident econòmic de José María Aznar, un dels grans popes del PP, s'hagi acollit a l'amnistia fiscal és un escàndol majúscul. No ajudarà gens el partit del Govern que va promulgar la discutida amnistia. Ningú dirà que el PP està mort -com es va dir de CDC després de les confessions de Pujol- però ha quedat tocat.

Segon. Que es filtri un nom dels 30.000 amnistiats, i dels una mica més de 700 sospitosos de blanqueig, és estrany. Indica que alguna cosa no rutlla a Hisenda, però pot passar. És més sospitós que el nom que es filtri sigui el de Rodrigo Rato. Com que els governs no acostumen a suïcidar-se, s'hauria de col·legir que pels motius que siguin (personals, justiciers o ideològics) algú de l'Agència Tributària se n'ha anat de la llengua.

Tercer. Però després és molt poc racional que un fosc funcionari, o alt responsable, pugui sol·licitar, sense permís superior, una ordre de detenció i registre d'un antic vicepresident econòmic. I que es recorri a un jutjat de Madrid per fer una operació ràpida quan Ratoja és «client» de la Fiscalia Anticorrupció pel cas Bankia (i l'alçament de béns del qual sembla que se l'acusa s'hauria fet per eludir la fiança d'aquest cas). Sembla, doncs, que el muntatge i l'encàrrec de la detenció a la policia de duanes (quan el risc de fuga és mínim, ja que Rato està «protegit» per la Policia Nacional) buscava la foto, les preses de televisió i les portades dels diaris amb l'exvicepresident i un agent policial que li posa la mà al cap.

Quart. ¿Qui ha sigut? Si aquesta operació la munta un funcionari de l'Agència Tributària és que Hisenda no funciona. Si parteix del Govern és pitjor. El ministre d'Hisenda -que va fer la llei d'amnistia-ha de ser conscient que «la sang» no ajuda. El ministre d'Economia es deu ensumar que no l'afavorirà per a l'Eurogrup. El president sap que Rato no és Pujol... però tampoc Ana Mato, i que el PP està davant d'unes eleccions complicades.

Cinquè. No és del tot descartable que un Albert Boadellad'Hisenda hagués muntat tot l'operatiu. Contra el Partit Popular. Ni que el Govern s'inclinés per un acte sacramental. Potser ha sigut una combinació de totes dues coses. Un accident (la filtració), en un ambient general de cabreig, un tràfec nerviós de l'expedient, amb por del Govern de ser acusat de voler aturar un escàndol capital. Que no passés amb Rodrigo el mateix que amb Luis (Bárcenas), de qui va quedar clar que se'l va protegir i se'l «va indemnitzar en diferit». Al final, una falta de caràcter per manar en el que s'havia de manar: enviar l'expedient (ben conclòs) a la fiscalia general de l'Estat i que l'exvicepresident Rato s'atingués a les conseqüències. Sense circ. Tot plegat, bastanta imperícia.

Sisè. Una democràcia seriosa no pot tenir una administració tributària competent -i l'espanyola ho és-, però sota la sospita de ser manipulada pel poder o per inspectors «justicialistes». S'hauria de pensar que l'Agència Tributària sigui un òrgan independent amb un president elegit pel Congrés dels Diputats per majoria qualificada (superior a l'absoluta). Ningú responsable hauria d'afirmar que una llista sensible d'Hisenda és «la repera patatera».

Llimbs jurídics

Setè. La detenció expeditiva de Rodrigo Rato i la seva actual situació en uns llimbs jurídics, sense haver declarat davant el jutge i sense que se sàpiga l'òrgan judicial competent, indica que l'Estat de dret deixa molt a desitjar. Malament.