L’estat central ja ha advertit a les caixes que, tot i la fusió “freda” segueixen en estat de “fallida tècnica” (no estic segur d’haver usat bé aquest concepte), a partir del mes de setembre hauran de convertir-se en bancs.
Només anunciar-ho, el dia següent a l’entrar a esmorzar al bar on acostumo a fer-ho, el seu propietari em va dir:”Has escoltat la notícia, ara les caixes hauran de convertir-se en bancs”. Li vaig dir que, personalment, m’importava molt poc aquest tema. Li vaig explicar el que fa, aproximadament un mes ja vaig escriure en aquest mateix blog, que una determinada caixa (a l’única que tinc els meus pocs estalvis i els pla de pensions) m’havia cobrat 24 euros per haver-me retornat dos xecs que havia ingressat per finestreta al no haver fondos al compte de qui me’ls havia lliurat. No sé si un banc m’hauria cobrat el mateix, més o menys, però tenia (i tinc) molt clar que el que va fer aquella entitat va ser un abús en tota regla, per molt que la normativa li permeti fer-ho.
De jovenet vaig anar a “perdre el temps” a l’Acadèmia Cots de Tortosa que dirigia Ramón Cinca Piqué. Quan t’explicaven la diferència que hi havia entre les caixes i els bancs, la primera diferència era que els bancs tenien accionistes, es a dir, propietaris, ja que les accions són petites participacions al capital social de les societats i les caixes, no. Això permetia a aquestes entitats (les caixes) a poder fer el que anomenen “obra social”.
Evidentment, al llarg de la història, les caixes han acabat perdent part de la seva pròpia identitat. Quan van néixer ho van fer per ajudar als més humils. Moltes ho van fer com a “monts de pietat”, és a dir, llocs on el poble pla anava a empenyorar bens de la seva propietat i rebia, a canvi, diners a un interès molt més baix que no el que deixaven els bancs. Amb el temps, els “monts de pietat” van deixar d’existir i avui en dia, l’interès que cobren les caixes i els bancs és, si fa o no fa, el mateix. Els “beneficis” (targetes de crèdit de franc, préstecs a un interès una mica més baix, etc.), has de mirar de treure’ls d’una altra manera, de vegades negociant molt amb l’oficina. Tampoc m’estendré en explica-ho.
Però de que parlem quan diem “obra social”. Què és l’obra social? De vegades m’ho pregunto fins i tot jo. A un amic que va ser director de diverses oficines de una gran caixa, li deia que “l’obra social” la feien pagant als empleats un bon sou. Perquè ara que es qüestiona tant el sou dels polítics, algú sap el que cobren els directors d’algunes sucursals de caixes, sobre tot els més veterans? Jo no ho diré, però us ho podeu imaginar...
Parlem de la Caixa que és la que és conec. Encara recordo quan tenia biblioteques a diverses ciutats. I quan van anunciar que les tancaven deixant sense feina a aquelles persones que havien estat treballant tant de temps. A Tarragona, al mateix edifici de la seu central de la província, per exemple, n’hi havia una. I a la Ràpita, quan deixes enrere l’ajuntament i t’enfiles per agafar el carrer Sant Isidre, allí on ara hi ha una joieria, també n’hi havia una altra.
De les poques coses que queden, tenim els esplais de la gent gran: el Sant Jordi de Caixa de Catalunya (suposo que ara hauria de dir de Catalunya Caixa, però és que encara no els hi ha canviat els rètols) i l’Esplai de la Caixa. A Amposta conviuen tot dos. Si aquestes caixes s’acabessin convertint en bancs, tancarien els esplais? La Caixa, per la seva solvència, no crec que l’obliguen a reconvertir-se, però és que els seu consell d’administració ja s’ho està plantejant. Així que no seria res d’estranyar que la primera Caixa de Catalunya, d’aquella que s’han valgut els governs de la Generalitat per a donar ajuts als països més necessitats, podria desaparèixer com a tal.
El dubte que em queda és quin nom escolliria. Banc Caixa (Bancaixa, Bancaja) ja està agafat, ja que el té una caixa valenciana fusionada “en fred” (això sí) amb Cajamadird) i Caixa Banc (o Caixabank) ja va ser l’entitat financera que la pròpia Caixa tenia per operar a Andorra quan no li van permetre usar el seu propi nom. Ara, la majoria de les accions les va vendre a Crèdit Andorrà.
De totes formes, passi el que passi, el pobre, el que no té diners, el que haurà d’anar a fer una hipoteca per a la casa o un préstec per al cotxe, haurà de continuar patint. Tan em dóna si és una caixa o un banc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada