diumenge, 16 de gener del 2011

ENS ENGANYEN COM VOLEN


De vegades no teniu la sensació “de sentir-vos enganyats”? Ens recomanen que “féssim tal cosa” i a l’hora de la veritat ens en donem compte que no és tan bo com ens ho havien “venut”.
I no parlo de marques comercials que amb grans campanyes de màrqueting ens incendiaven a comprar els seus productes, de vegades “miraculosos”. Parlo de les campanyes institucionals i mediàtiques fetes o afavorides des del sector públic.
Us en posaré uns exemples para que us en adoneu de que estic parlant. Avui en dia, un dels sectors que genera més negoci és el del “tractament de les escombraries”. O dit d’una altra manera, de l’eliminació i el reciclatge de la brossa generada, tan domèstica com industrial.
Reciclar, reaprofitar coses velles i donar-los una “nova vida”, s’ha fet sempre. Abans, quan teníem trastos vells dels que ens en volíem despendre, els portàvem al robaveller o el cridàvem per a que passés a recollir-ho per casa. Qui no se’n recorda quan compraven les ampolles de xampany? Fins i tot els “quintos” dels pobles en recollien per a guanyar-se unes “perretes”. Llavors, el reciclatge, donava de menjar a moltes famílies i no ocasionava cap cost per al ciutadà. Ans el contrari, reciclar tenia “recompensa”. Ara en canvi, amb la separació dels diferents tipus de deixalles, fa que calgui contenidors (de vegades soterrats) i vehicles adaptats i, encara que només es cobri el servei (no hi pot haver benefici per a l’ajuntament corresponent), tot plegat fa que el cost sigui força elevat.
Molt lligat amb el tema reciclatge està la reducció de les bosses de plàstic que, fins fa poc, es donaven de franc als supermercats per ficar-hi la compra. La mesura significa un estalvi gran per als súpers, en canvi, els ciutadans, que abans utilitzaven moltes d’aquestes bosses, precisament, per a reciclar, ara n’han de comprar per a poder dipositar tota la brossa domèstica que es generen a la llar. Una altra despesa extra que genera l’actual forma de reciclar. A més hi cal sumar en negoci que comporta la fabricació de les bosses de més d’un ús. Quantes en teniu a casa? Jo, així, de sobte, us diria que en tinc al menys 6! Evidentment mai les portes totes quan vas a comprar.
Però l’excés de plàstics no només està en les bosses de la compra. ¿Us heu fixat en la quantitat d’envasos, ja siguin de plàstic, poliestirè, “tetrabrik” o llauna (els anomenats envasos lleugers) que es generen a diari? Realment el problema són “les bosses”?
Un altre tema força controvertit va ser la implantació de la TDT. Ens els van fer creure que estàvem davant de la darrera meravella tecnològica respecte a la televisió. Però a l’hora de la veritat, tampoc n’hi havia per a tant. És cert que es disposa de molts més canals, però quan d’aquests valen realment la pena? Normalment la gent segueix veient els de “tota la vida”: La Primera de TVE, TV3 (Canal 9 en el cas del País Valencià), Tele 5, Antena 3 i algun altre de temàtic i especialitzat. També es va dir que seria de franc i ara, en alguns casos, hi cal abonament previ per a poder-los veure (Gol TV i AXN) De tant en tant, quan hi ha mal temps, el senyal, arriba de forma deficient o, simplement, no arriba. Només falta que fiquen aquell cartell que ens posaven quan només hi havia 2 cadenes: “Rogamos disculpen esta interrupción. En breves momentos cotinuará nuestra programación. Estén atentos a sus pantallas.”
Viure per veure... I per aprendre!