LA JUGADA MESTRA

De Ferreres al Periódico d'ahir. 

Primer que res vull fer constar que aquest text el vaig escriure ahir per la nit, després d’un dia de daltabaixos que algú va qualificar d’autèntica muntanya russa.

Us faig aquest advertiment perquè avui divendres (per al lector) han pogut passar moltes més coses que aquest escrit no pot recollir. I, a part d’això, també pot ser possible que aquest escrit no tingui el més mínim sentit. Però com va dir Herodes el Gran: l’escrit, escrit està.

El món independentista va començar a usar el terme jugada mestra després de la proclamació i posterior retirada de la DUI el passat 10-O. Aquest matí (recordeu, me refereixo al dia d’ahir) han estat molts els quan han pensat durant hores que de jugada mestra res, que Puigdemont era un covard i un traïdor a la causa indepe. Totes els esdeveniments apuntaven cap a una única direcció: les urnes. O sigui, unes eleccions autonòmiques amb tota probabilitat per al proper 20-D.

Puigdemont havia de comparèixer a les 2 de la tarda, més tard a les 14:30... S’anava posposant la seva compareixença. Que si ho farà al Palau de la Generalitat... Que no, que finalment serà al Parlament... De sobte Vilaweb avança que quan Puigdemont intervingui no ho farà per a dir que renuncia a la DUI i A convocaR eleccions. Tothom queda estupefacte... És llavors quan un altre cop, una part del moviment indepe torna a parlar de jugada mestra.

La il·lusió torna a il·luminar el rostre dels més adeptes, tot i que els que des del primer dia som escèptics només pensem que Puigdemont només intenta guanyar temps, aprofitar les últimes hores que potser li queden com a President de la Generalitat. Hi ha qui parla que quan Puigdemont proclami la DUI, Catalunya estarà emparada pel dret internacional... Però què m’esteu contant!

Per a què un país sigui independent no n’hi ha prou en que hagi una voluntat de ser-ho. Cal, a més a més, que hi hagi un reconeixement per part de la comunitat internacional. Si demà (avui per al lector) Puigdemont proclama la DUI serà com llençar-se a la piscina sense aigua, ja que, fins el que jo sé, cap país ha dit clarament que reconeixerà Catalunya com un estat nou. Si la memòria no me falla, només Lituània, Bèlgica i Luxemburg han mostrat en algun moment un tebi suport a la causa catalana, però els dirigents de la UE els van cridar a l’ordre.

Insisteixo en el que deia ahir: l’independentisme català va subestimar la força de Madrid. Espanya és, en el context internacional un país demòcrata amb representació a tots els organismes i això té el seu pes.

Tot i que molts comparen l’actual situació en una partida d’escacs, des del meu punt de vista tot és molt més simple. Per a mi és com un combat de boxa on sol guanyar els més fort. Actualment per televisió ja quasi no se’n fan, però quan jo era adolescent la boxa era una mena d’esport nacional amb diversos campions del món i d’Europa. Normalment un dels contrincants es mantenia al centre del quadrilàter, mentre que l’altre donava voltes i més voltes al seu voltant intentant clavar-li un cop de punt guanyador. En aquest cas el que està al bell mig del quadrilàter és Espanya i que té una estratègia molt clara: defensar el que per a ells és la legalitat vivent. I ho dic així, però igualment podria assumir aquesta idea. Tot i que no ens agradin, l’Estat espanyol té unes lleis que han votat uns parlaments legalment constituïts i, de vegades referendats pel poble. I donant voltes al seu voltant ens trobaríem a Catalunya, esperant trobar el moment en que Espanya abaixi la guàrdia per a clavar-li el cop definitiu... Però Espanya no abaixa la guàrdia.

Fixeu-vos com està el tema que després del que semblava avui (una vegada més us recordo que va ser ahir), de que havia hagut mediació per part del Lehendakari Urkullu i fins i tot de l’expresident Montilla i d’altres càrrecs del PSC, el Govern de Madrid transigiria. Però ni així.

Al Govern d’Espanya no li cal cap jugada mestra. Si demà el Parlament proclama la independència de Catalunya, només li cal enviar les forces de l’ordre a detenir a tos aquells que ho han fet possible. Una jugada ni intel·ligent ni nova, però efectiva... Desgraciadament...