 |
| De Eneko. |
Ahir el Ministre d’Educació i Cultura del
Regne d’Espanya Íñigo Méndez de Vigo va respondre a Pep Guardiola, entrenador
del Manchester City per unes declaracions que va fer on defensava la
independència de Catalunya.
Tot i el rancio
abolengo del ministre que ostenta el títol de Baró de Claret i que té un
arbre genealògic quasi bé digne d’un monarca, des del meu punt de vista les
seves declaracions no van estar gens encertades. I us diré el perquè.
El Ministre li va dir al Pep que què
sabia ell de política, què era el mateix que si ell (el ministre) es
posés a parlar de física nuclear. Anem a analitzar la frase, però no en
un sentit gramatical o sintàctic, sinó en un sentit de comprensió i coherència.
Quan vaig escoltar a Méndez de Vigo, la primera cosa que me va vindre al cap va
ser: Per a ser polític no fan falta estudis, en canvi per a ser físic nuclear,
sí.
Conec a molta gent que s’han dedicat a la
política o, com jo han fet algun pinito.
Però ne conec molts més que estarien parlant hores de temes polítics sense
haver arribat a la universitat. I és que la política és com una mena de
religió, com el futbol. Una gran majoria diu entendre’n i els altres es
declaren apolítics i, aquests són els pitjors, perquè apolític no hi ha ningú.
Quan algú té digui això, has de pensar: Líbranos,
Señor!
Una bona mostra de que tothom potser polític
la tenim amb l’ exministre José Luis Corcuera que només tenia estudis d’electricitat
(imagino que FP) I sense anar més lluny, Joan Maria Roig, botiguer.
Estaria bé que per arribar a tenir altes
responsabilitats polítiques s’exigissin estudis de Ciències polítiques, dret o
economia. I a part d’això també educació i haver tingut contactes amb la
ciutadania, sobre tot amb aquells sectors més deprimits de la societat.
En canvi, com ja he dit, per a ser físic
nuclear s’han de tenir estudis universitaris. I encara diria més: una gran intel·ligència,
ja que per a ser titular d’una carrera de ciències pures, hi fa falta una mica
més que colzes i voluntat.
De totes maneres sóc dels que penso que per a
ser polític cal tenir-ne vocació i, a part, vocació de servei. Aquella persona
que està en política per a guanyar diners, és un aprofitat i un mal polític. D’aquests
també ne conec uns quants tot i que, a diferència del que he fet abans, no els
citaré.
Tot i que a priori pot sembla difícil, també
es pot compaginar el títol de físic nuclear amb la tasca política, tot i que la
conjunció pot arribar a ser explosiva.
Sabeu qui reunia aquestes dues qualitats? Alejo Vidal-Quadras. Efectivament,
una ment brillant com la seva (no poso en dubte de que és així) al servei ja no
de la creta espanyola, sinó de l’extrema dreta, ja que va ser un dels fundadors
de Vox, un partit ultranacionalista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada