¿EL CIENTO CINQUENTA Y CINCO...?

De Manel Fontdevila a Eldiario.es.

-¡Por el culo te la hinco...!

Això és el que deu d’estar pensant Rajoy respecte aquells que li han donat suport: el PSOE i C’s.

Quina vergonya! Però quina vergonya! I a sobre des del PSOE tenen la barra de dir que és un 155 d’esquerres... I un be negre amb potes rosses!  S’ha d’estar molt tonto  per a seguir el joc als del PP. O això o ser un cec total políticament parlant.

Quan algú li fa el joc al PP sempre hi ha un guanyador i un perdedor. El guanyador per suposat sempre serà el PP i el perdedor, a aquell que la ciutadania mirant en ulls de ho veig i no m’ho crec, en aquest cas el PSOE.

-Libranos del PP y de Rajoy -li demanava cridant Iceta a Sánchez crec recordar que durant la Festa de la Rosa de Gavà-.

Aquesta frase quedarà a la història com aquella de Zapatero:

-Apoyaré el Estatuto de Autonomia que salga del Parlamento de Catalunya... Sí, sí... Amb l’ajuda inestimable de Mas van se els primers en trossejar-lo i el TC el va acabar de rematar.

Mentre des del PSOE sé li deia a Puigdemont que a les seves mans estava aturar el 155, avui dos ministres del govern de Rajoy ja han dit que no, que ha de tornar a la democràcia, que convocant unes eleccions autonòmiques no n’hi ha prou...

De Vergara a el Diario.es.

Evidentment aquesta situació deixa a Pedro Sánchez amb una posició molt difícil, tot i que des del PSOE s’insisteixi que hauria de ser així (hauria, condicional) Però la darrera paraula la té el Govern de Madrid i evidentment faran el que els hi roti (tal com es diu vulgarment)

Si ho recordeu, la passada primavera, quan se van celebrar les primàries al PSOE, vaig fer fins i tot campanya a favor de Pedro Sánchez i en contra de Susana Díaz a qui sé li veia un tarannà molt més espanyolista. Deia de Sánchez que era la darrera esperança blanca del socialisme espanyol... Actualment sembla allò de tanto monta monta tanto... 

Actualment, després del seu comportament ja no ho faria... M’ha defraudat, com també ha defraudat a molts militants del PSC que pensaven que amb ell tornàvem a girar cap a l’esquerra. No va prometre gran cosa, és veritat, però quan va parlar de l’Espanya plurinacional tothom vam entendre una altra cosa...

Avui mateix m’han preguntat si encara era socialista.

-Sí, encara tinc el carnet, la qual cosa no vol dir que els voti...

Per a tots aquells que me seguiu imagino que les meves paraules no signifiquen cap novetat... La pregunta és: fins a quan? Quan de temps més seguiré militant a un partit amb el que cada dia m'hi veig menys representant. Tant en idees com en líders.