Si heu conegut a la primera aquest artefacte
és que segurament alguna vegada l’heu provat. I sinó l’heu conegut, la veritat,
no us el recomano...
És, ni més ni menys, que una cadira de braços
abatible. En principi per a poder-hi dormir... Encara que dormir, el que es diu
dormir, s’hi dorm poc.
La primera vegada que vaig usar un aparell de
tortura d’aquests, va ser quan va néixer un dels nostres fills. D’això ja n’ha
fet 26 anys... Llavors, a part de més jove, l’alegria del moment t’ajudava a
passar les nits de forma més lleugera.
Com us he dit, han passat 27 anys (i pico) i
el tema no ha millorat gaire. I si tenim en compte que l’edat no perdona i que
ja no estem tan àgils de com ho estàvem de joves, el resultat és el que us he
dit: Una autèntica màquina de tortura!
La medicina avança constantment i cada vegada
surten més remeis que curen les malalties més estranyes. I si no les curen, al
menys fan que la vida sigui més suportable...
I dic jo: Si la medicina avança tant i si cada
vegada hi ha màquines més sofisticades que elaboren ràpids diagnòstics per als
malalts... ¿Els nostres gestors sanitaris, no podrien tenir una mica més de
cura amb els acompanyants?
Seríem molts els que els hi ho agrairíem!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada