 |
| De Manel Fontdevila a eldiario.es. |
No fa tant ens
miràvem la Sexta com alternativa a tota la resta de cadenes que donaven una
informació esbiaixada de la realitat. Llegíem el País i el Periódico perquè
eren els únics que semblava una mica imparcials d’una realitat dominada per la
dreta. I a Internet ens refugiàvem llegint eldiario.es, Público o el Triangle,
una premsa que sol ser el flagell de la dreta, espanyola uns i catalana els
altres.
Quan s’anunciava
que l’Ana Pastor o Jordi Évole havien d’entrevistar a alguna persona rellevant
fins i tot se rebien missatges al mòbil per a que la miressis. Els noctàmbuls miraven
Buenafuente i pel matí, alguns a Ferreras al programa Al Rojo vivo.
Encara recordo
una vegada que es va dir que la Sexta pensava liquidar el programa Salvados que
dirigia i presentava Évole i sé va fer una recollida de firmes per mirar de
parar-ho.
Escoltàvem
Serrat, Sabina, Víctor Manuel, Ana Belén i Paco Ibáñez, tots ells
progressistes, tots ells enemics declarats de la dreta d’aquest país, tot ells
persones assenyades que té feien bavejar quan escoltaves les lletres de les
seves cançons, però també quan explicaven la realitat del país on encara estem
vivint.
Però ves per
on, de tots aquests que he esmentat, ja siguin canals de televisió, premsa,
periodistes o cantants, cap, absolutament cap, s’ha declarat favorable a la
independència de Catalunya. I es clar, ara ja no agraden a molts que fins no fa
massa fins i tot els idolatraven. I per tant, ens han deixat d’agradar. Ara els
critiquen i censuren. Com pot canviar la situació en poc temps...
Però és que a
la inversa també passa. Durant els anys de la lluita contra el transvasament de
l’Ebre, TV3 controlada per CiU, quan havia de cobrir una manifestació o un acte
organitzat per la PDE, donava una informació parcial i poc rigorosa del que
estava passant a les Terres de l’Ebre. Llavors no era la nostra... Ara sí!
Arribat a
aquest punt jo me pregunto? Qui ha canviat, nosaltres o ells? I si hem canviat,
per què ho hem fet? Quin fet s’ha produït per a fer-nos canviar tant?
Cap de les
persones esmentades tampoc s’ha pronunciat en contra d’un referèndum pactat amb
l’Estat per veure quina és la decisió que pren finalment el poble de Catalunya,
al menys jo no ho recordo. Molts estan en contra de la independència de Catalunya,
però no estan en contra d’una consulta o de més autogovern per a canviar l’actual
estatus.
Aquesta
setmana sé produirà un desenllaç que se presumeix fatídic. Tot i la incertesa
és evident que algú no acabarà ben parat. Si el ple del Parlament aprova la
independència de Catalunya (des del meu punt de vista molt provable que així
sigui) pot acabar detingut i empresonat.
Mentre al
carrer ressonaran les cassolades i els crits de llibertat... Però la impotència
poc a poc s’anirà apoderant de l’ànim d’una gran majoria de la societat.
I potser
llavors ens preguntarem si calia fer tot aquest esforç... Si calia arribar fins
on s’ha arribat o s’hagués pogut aturar abans.
Amics, jo ja
no sé que pensar... De vegades crec que tot ha estat com un malson i que quan
despertaré la situació serà molt millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada