ENRIC HERNÁNDEZ
Catalunya, regne de la confusió i llimbs de l'alegalitat. A Puigdemont se li acaba el temps: o desobediència sense autogovern o eleccions autonòmiques transvestides de constituents
Catalunya fa dos anys que està governada per un entramat politicocivil només en part legitimat per les urnes: una aliança circumstancial entre la dreta nacionalista i l'esquerra republicana, una força antisistema i dos 'lobbies' privats -registrats com a grups d'interès- els líders dels quals campen tranquil·lament pel Palau de la Generalitat. En peu d'igualtat, electes en exercici, polítics defenestrats i activistes alliberats prenen en la penombra decisions que comprometen tots els catalans.
El Govern ja no governa el país, només el procés. El Parlament, segrestat, obre i tanca les seves portes a conveniència de l'independentisme, emmordassant l'oposició i alliberant els governants de rendir comptes. Ja sense cap pudor, els mitjans públics s'erigeixen en canals temàtics de l'agitació. Catalunya viu, de facto, en estat d'excepció.
A cada promesa trencada la succeeix un altre jurament fatu. De la consulta del 9-N a les plebiscitàries del 27-S. De negar l'evident derrota del full de ruta al “referèndum o referèndum”, passant per la desobediència institucional i la decapitació d'Artur Mas al patíbul de la CUP. Del “votarem com sempre” al “votem com sigui”. De la independència ‘low cost’ a l'èxode empresarial. La DUI se suspèn primer en antena i es rubrica després en capella, amb el cant d'‘Els segadors’.
Catalunya, regne de la confusió i llimbs de l'alegalitat: les normes espanyoles només regeixen en allò que beneficiï el sobiranisme, i fins i tot les catalanes, suspeses pel Constitucional, es compleixen en precari o es deixen en guaret, segons convingui. Ni l'1-O unilateral va legitimar la secessió catalana, ni Europa s'ha afanyat a reconèixer-la. Som on érem.
¿ARRIAR L'AUTOGOVERN?
Però l'eterna escapada toca al seu final. Carles Puigdemont aviat haurà de resoldre els dubtes: o cedeix a les pressions extremistes i hissa la bandera de la desobediència, a costa d'arriar la de l'autogovern, o dinamita el front independentista i convoca eleccions autonòmiques, transvestides de constituents. Tant de bo aquesta vegada el guiï l'interès de tots els catalans, i no només el del projecte independentista.
Catalunya, regne de la confusió i llimbs de l'alegalitat. A Puigdemont se li acaba el temps: o desobediència sense autogovern o eleccions autonòmiques transvestides de constituents
El Govern ja no governa el país, només el procés. El Parlament, segrestat, obre i tanca les seves portes a conveniència de l'independentisme, emmordassant l'oposició i alliberant els governants de rendir comptes. Ja sense cap pudor, els mitjans públics s'erigeixen en canals temàtics de l'agitació. Catalunya viu, de facto, en estat d'excepció.
A cada promesa trencada la succeeix un altre jurament fatu. De la consulta del 9-N a les plebiscitàries del 27-S. De negar l'evident derrota del full de ruta al “referèndum o referèndum”, passant per la desobediència institucional i la decapitació d'Artur Mas al patíbul de la CUP. Del “votarem com sempre” al “votem com sigui”. De la independència ‘low cost’ a l'èxode empresarial. La DUI se suspèn primer en antena i es rubrica després en capella, amb el cant d'‘Els segadors’.
Catalunya, regne de la confusió i llimbs de l'alegalitat: les normes espanyoles només regeixen en allò que beneficiï el sobiranisme, i fins i tot les catalanes, suspeses pel Constitucional, es compleixen en precari o es deixen en guaret, segons convingui. Ni l'1-O unilateral va legitimar la secessió catalana, ni Europa s'ha afanyat a reconèixer-la. Som on érem.
¿ARRIAR L'AUTOGOVERN?
Però l'eterna escapada toca al seu final. Carles Puigdemont aviat haurà de resoldre els dubtes: o cedeix a les pressions extremistes i hissa la bandera de la desobediència, a costa d'arriar la de l'autogovern, o dinamita el front independentista i convoca eleccions autonòmiques, transvestides de constituents. Tant de bo aquesta vegada el guiï l'interès de tots els catalans, i no només el del projecte independentista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada