 |
| De Faro a Diari de Tarragona. |
Quan us parlen de grans xifres, d’allò que se
coneix com a macroeconomia, enteneu alguna cosa? Sí és així us felicito... Jo no...
Prou faig si arribo a finals de mes amb el sou
que me paga l’Estat i, d’aquí no res, de la pensió de Classes Passives. Amb
prou feines entenc el rebut de la llum o de l’aigua o m’hi fixo amb el preu
dels productes quan vaig al súper. Insisteixo, si quan t’expliquen grans dades
econòmiques ho entens, felicitats.
Dissabte, mentre passejàvem per Cambrils, una
pancarta me va cridar poderosament l’atenció. Era independentista, això h tinc
clar, però no recordo si de l’ANC o d’Òmnium. La pancarta deia una cosa així: Amb la Independència serem 5 vegades més
rics. En aquell moment no vaig pensar en fer aquest escrit, sinó li hauria
fet una foto.
Sabeu que vaig pensar només llegir-ho? Vaig
pensar: Això que vol dir que tindré 5
vegades més diners al banc? I mireu que és fàcil tenir 5 vegades més del
que tinc...
D’estudis econòmics se’n fan molts. Per
arribar a les conclusions finals, de ben segur que depenent de qui faci l’estudi
farà servir uns paràmetres o uns altres. En alguns punts hi podrà haver
coincidències o aproximacions i en d’altres possiblement no. Qui ens diu la veritat? A qui creure?
No sé si recordeu, quan Espanya havia d’entrar
a l’Euro, un dels requisits que es demanava és no tenir una inflexió massa
elevada i aquest no era el cas del nostre país que en tenia una de les més
altes d’Europa. Solució de les nostres autoritats monetàries: canviar els
paràmetres. Si per exemple l’habitatge comptava molt, que comptes menys, que
les fruites i verdures de temporada incrementaven els peus considerablement,
canviar-los per altres productes que no el variaven tant.
Com sabeu, els polítics sovint ens enganyen
per tal d’aconseguir els seus propòsits. Per què no ens poden enganyar també
els economistes? I potser no cal que ni ens enganyen, només cal que interpretin
d’una manera interessada els estudis o, simplement, que al final se descartin
aquells estudis que no han sortit com esperaven i per tant, no són els idonis
per a la causa.
Històricament Catalunya ha estat una de les
regions més riques de l’Estat espanyol. Des de la revolució industrial de la
segona meitat del segle XIX, Catalunya es va industrialitzar i va prosperar. Actualment
ho segueix sent, però n’hi ha d’altres que ho són més, com per exemple el País
Basc, Navarra o Madrid.
No seré jo qui faci un anàlisi econòmic de la
situació actual, però com sabeu part de les empreses més grans i arrelades al
nostre territori, han decidit marxar per que temen dues coses: no guanyar tants diners com ara i la
incertesa jurídica deguda a la inestabilitat política del país.
No sé si han rebut pressions o no. No sé si se’ls
hi estan donant facilitats per a que marxin o no. Només sé que no pot ser bo
que de sobte un país sé quedi sense banca pròpia.
Potser avui no, però pot passar que empreses
que tenen plantilles molt grans de treballadors acabin marxant, com per exemple
SEAT que, de moment ha dit que no se’n va, però...
Que ne vindran d’altres? Sí tenen garanties,
si, però sinó les tenen?
Les coses mai són tan de color de rosa com ens
les volen fer veure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada