La rectificació del jutge amb els CDR ha aportat llum sobre una reforma penal contra el terrorisme que, aquesta sí, suposa una regressió democràtica
El titular del nostre editorial d’aquest dimecres era inequívoc: Les accions dels CDR no són terrorisme. Així ho van ratificar mitja dotzena de prestigiosos juristes consultats per EL PERIÓDICO, els quals, fins i tot considerant que la imputació tenia cabuda textual en el Codi Penal, qualificaven com un despropòsit imputar un delicte de terrorisme als Comitès de Defensa de la República (CDR). El jutge de l’Audiència Nacional Diego de Egea, el mateix que va acceptar la denúncia de la fiscalia i va autoritzar la detenció de Tamara Carrasco per aquest càrrec, els ha donat la raó al deixar-la en llibertat acusant-la tan sols de desordres públics.
Alguns polítics van aclamar la primera decisió judicial. Altres no van valorar l’acusació de terrorisme, però subreptíciament la van avalar a l’al·ludir als CDR com a «comandos». I uns quants, per sort, van rebutjar l’aplicació de la llei antiterrorista.
En una anàlisi d’intel·ligència, la Policia Nacional diagnostica que l’apoderament dels CDR reflecteix la «frustració» de molts independentistes després de l’1-O, la sensació que per vies pacífiques no aconseguiran els seus objectius i una «major acceptació de la violència», cosa que podria derivar en un «enfrontament civil». Són un símptoma inquietant, si es vol una potencial amenaça, però en absolut una banda terrorista.
Una justícia garantista
Amb la mateixa vehemència amb què va aprofitar l’acusació de terrorisme per qualificar Espanya de dictadura, l’independentisme hauria de reconèixer que aquesta marxa enrere apuntala la separació de poders i el caràcter garantista de la justícia espanyola, no per això exempta d’errors i excessos. Si un jutge ha rectificat en tot just 48 hores, ¿on està escrit que el Suprem, arribada la vista oral, no pugui desistir del càrrec de rebel·lió contra els líders del procés?
Aquest episodi, per cert, aporta llum sobre la reforma del Codi Penal del 2015 que, sota pretext de l’amenaça gihadista, va ampliar ad nauseam la definició del delicte terrorista, amb el suport del PP, del PSOE i... també de CiU. És urgent reconsiderar una llei que, aplicada sense mesura, comportaria, aquest cop sí, una regressió democràtica.
ENRIC HERNÁNDEZ
Alguns polítics van aclamar la primera decisió judicial. Altres no van valorar l’acusació de terrorisme, però subreptíciament la van avalar a l’al·ludir als CDR com a «comandos». I uns quants, per sort, van rebutjar l’aplicació de la llei antiterrorista.
En una anàlisi d’intel·ligència, la Policia Nacional diagnostica que l’apoderament dels CDR reflecteix la «frustració» de molts independentistes després de l’1-O, la sensació que per vies pacífiques no aconseguiran els seus objectius i una «major acceptació de la violència», cosa que podria derivar en un «enfrontament civil». Són un símptoma inquietant, si es vol una potencial amenaça, però en absolut una banda terrorista.
Una justícia garantista
Amb la mateixa vehemència amb què va aprofitar l’acusació de terrorisme per qualificar Espanya de dictadura, l’independentisme hauria de reconèixer que aquesta marxa enrere apuntala la separació de poders i el caràcter garantista de la justícia espanyola, no per això exempta d’errors i excessos. Si un jutge ha rectificat en tot just 48 hores, ¿on està escrit que el Suprem, arribada la vista oral, no pugui desistir del càrrec de rebel·lió contra els líders del procés?
Aquest episodi, per cert, aporta llum sobre la reforma del Codi Penal del 2015 que, sota pretext de l’amenaça gihadista, va ampliar ad nauseam la definició del delicte terrorista, amb el suport del PP, del PSOE i... també de CiU. És urgent reconsiderar una llei que, aplicada sense mesura, comportaria, aquest cop sí, una regressió democràtica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada