De Vergara a eldiario.es. |
Després de veure el que s’està veient al PP, crec que puc
dir allò de qui n’estigui lliure de pecat
que titi la primera pedra... (dintre del PP, es clar)
A aquestes alçades me sembla difícil (que no
impossible) que encara hi puguin haver votats populars que estarien disposats a posar la ma al foc per qualsevol
dels seus dirigents... Per qualsevol.
Tot i que n’hi ha que sembla que encara estan
lliures de tota sospita, l’evidència ens diu que tal vegada només sigui qüestió
de temps. Cristina Cifuentes i Pablo Casado havien de ser la regeneració del
PP. O al menys això és el que pretenia fer-nos creure el Partit de Rajoy &
Ca que, segons sembla, segons se diu, és més una organització criminal que no
un partit polític.
I aquí els tenim. Governant Espanya i el que te rondaré morena gràcies al PNV
que en un primer moment van supeditar el vot als Pressupostos Generals de l’Estat
a l’increment de les pensions i a la derogació de l’article 155 a Catalunya.
Com sabeu fa uns dies la Guardia Civil (i
després criticarem al benemérito cuerpo)
va detenir a València el totpoderós expresident de la Cheneralitat i exministre
de Treball Eduardo Zaplana (conegut també com Sabata Plana)
Tot i que és fals que Zaplana digués alguna
vegada que estava en polític per a
enriquir-se, la veritat és que va dir una frase molt semblant mentre
parlava amb el seu amic Salvador Palop (Boro per als amics): Me
tinc que fer ric perquè estic arruïnat... Zaplana va ser l’artífex del
domini absolut del PP al País Valencià.
La història és la que és i no se pot
canviar... Se pot tergiversar o interpretar-se segons li convingui a una
determinada part. Però no canviar.
¿Què hauria passat si la regidora socialista
de l’Ajuntament de Benidorm Maruja Sánchez no hagués facilitat la moció decensura que va acabar amb la investidura de Zaplana com alcalde de Benidorm?
¿Sé va inspirar Esperanza Aguirre en aquest
cas quan va donar el cop de ma contra la investidura de Rafael Simancas? No ho
sé, però la veritat és que tots dos casos tenen certs paral·lelismes sent el
més important de tots l’inici de les etapes de govern del PP tant a València
com a Madrid, els dos grans feus del PP.
La casualitat ha volgut que mentre escrivia el
comentari d’avui s’hagi conegut la sentència sobre el cas Gürtel: 51 anys per a
Correa, 33 per a Bárcenas... López Viejo, 31, Jusús Sepúlveda (exmarit d’Ana
Mato), 14. Però ni estan tots els que són ni són tots els que estan... De fet
el jutge del cas Ángel Hurtado proposa l’absolució del PP i de 4 acusats.
Tot i que el Gürtel va ser el primer dels
grans casos que han afectat el PP en les dues darreres dècades, no és ni de bon
tros l’únic. La llista se faria pràcticament inacabable, però recordem només
alguns dels principals: Andrax, Auditorio, Baltar, Brugal, Fabra, Cooperació,
Imelsa, Lezo, Palma Arena, Púnica, RTVV, etc., etc., etc.
No Sr. M. Rajoy, no. La corrupció dintre del
PP no és cosa de 10 o 15 casos aïllats. És cosa de grans trames corruptes que
afecten a famílies senceres, a grups d’amics i coneguts. És una corrupció generalitzada en tota regla.
Per acabar només recordar el que s’ha dit
aquests dies després de la detenció de Zaplana: 12 dels 14 ministres d’Aznar delgovern de 2012 han hagut de comparèixer davant la Justícia o han cobrar
comissions il·legals (papers de Bárcenas)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada