dissabte, 26 de maig del 2018

MOCIÓ DE CENSURA CONTRA RAJOY: ÚNICA OPCIÓ POSSIBLE

De Fer al Punt Avui. 
El PP és sinònim de corrupció. Per si algú encara no se’n havia assabentat o tenia dubtes, la sentència judicial de dijous passat del cas Gürtel  va esvair les que encara quedaven. Tot i que sempre hi haurà que ho veurà amb el cristall equivocat.
El PP fa massa temps que està sota sospita. Han estat massa els cassos de corrupció que l’han esquitxat al llarg d’aquests anys. I tot i que els focus d’atenció s’han centrat principalment en dues comunitats (Madrid i València), és difícil trobar-ne una on algun càrrec del partit no hagi tingut problemes amb la Justícia per algun assumpte relacionat amb la corrupció.
Rajoy (quantes vegades ho hauré dit) ha estat el pitjor president del Govern que ha tingut Espanya. Però a molta distància de la resta, fins i tot de l’efímer Leopoldo Calvo Sotelo que no va tenir temps de demostrar res.
Rajoy és un personatge sense personalitat que navega sempre segons bufa el vent. Incapaç de prendre iniciatives i fins i tot d’opinar en calen sobre qualsevol tema d’actualitat.  
És un personatge que mai no hauria d’haver arribat a ocupar un càrrec de responsabilitat i més la presidència d’Espanya.
De Ricardo a el Mundo. 
Se diu que ho va ser una mica de rebot, ja que Aznar, abans de decantar-se per ell, va oferir el càrrec que ell ostentava dintre del PP a Rodrigo Rato i Zaplana. Tots dos ho van rebutjar potser perquè eren conscients de tota la corrupció que portaven al darrere.
Rajoy ni té les mans netes ni pot excusar-se en que la corrupció és cosa del passat. En política s’han d’assumir responsabilitats quan cal i Rajoy mai ho ha fet.
Sempre he dit que se pot pecar de dues maneres: per acció i per omissió. Uns són els que roben i els altres aquells que tolen que es faci. On està exactament Rajoy? No m’atreveixo a respondre. Sembla que a la segona opció, però si acceptava sobres del tresorer del PP i no ho declarava al fisc, podria estar ben bé a la primera. O a totes dues.   
Rajoy és un covard més gran que la copa d’un pi. Si fos valent faria el que fa tant de temps hauria d’haver fet: dimitir.
Si dimitís no caldria moció de censura. A part seria un gest que l’honraria. A deshora, però sé li valoraria el gest. Però potser té temor que el dia que deixi el càrrec la Justícia vagi per ell.
A hores d’ara és difícil vaticinar si la moció de censura que vol presentar el PSOE tindrà èxit o no. Si Ciudadanos no li dona suport, caldrà comptar amb la gran majoria dels grups menuts que conformen l’hemicicle parlamentari (el suport de Podemos sembla inqüestionable)
Però el que sí que pot passar és que més d’un surti retratat. Si fa uns dies va sortir retratat el PNB en donar suport als Pressupostos Generals de l’Estat, quan se voti la moció pot sortir retratat Ciudadanos que demostraria que si, però no: una cosa és el que dic i l’altra el que faig...  
Però també poden sortir retratats els grups independentistes catalans. Tot i que s’excusaran en que el PSOE no es millor que el PP, el gran enemic de l’independentisme  fins ara ha estat el PP. Però també potser que anar de víctimes ja els hi va bé.
Caldrà prestar a tenció per a veure que passa els propers dies.