Difícil
dilema. És com quan a una manifestació entre Móra d’Ebre i Móra la Nova em van
preguntar Sofia Morales (en aquell temps periodista del diari el Punt i
ara cantant del grup Terrer Roig): Transvasament
de l’Ebre, molinets o ENRON? Evidentment cap- vaig
respondre- però si he d’escollir una opció, em decanto pel no al
transvasament. A la vida és qüestió de prioritats. De no ser així ens
passaria com al burro que tenia gana i set i a qui el seu amo li va posar un
cabàs ple de garrofes i avena a un costat i a l’altre un poal ple d’aigua i, el
burro, com que no va saber prioritzar, va acabar morint-se.
Com a
preàmbul de la meva opinió, he de dir que sóc escèptic de totes dues coses: ni progressarà
una moció de censura en contra Rajoy (el PP té un còmoda majoria absoluta i per
tant, la fa inviable), ni Espanya ens deixarà fer una consulta pel dret a
decidir (ni que el PP segueixi al govern ni en un hipotètic govern socialista)
Però jo no
faré com el burro i, per tant, em mullaré. Ara per ara prefereixo que
se’n vagi Rajoy i tots els seus; després ja es veurà.
En canvi,
Xavier Trias, com a vicepresident de Convergència, supedita un hipotètic suport
a una hipotètica moció de censura (de moment tots són hipòtesis) a que es
contempli el dret a decidir de Catalunya.
Si fos una
mica malpensat (que no ho sóc) diria que CiU torna a fer el seu joc preferit:
el de jugar a la puta i la ramoneta. Condicionar d’inici el seu suport a
la moció de censura al compromís de que es faci el referèndum és no voler
mullar-se. Mai sé sap si en el futur poden tornar a necessitar el PP!
Des del
meu punt de vista (la resta són del tot respectables) ara per ara és urgent,
pel bé del país, fer fora el govern presidit per Mariano Rajoy. Dia que passa,
la situació es fa més insostenible i el deteriorament tant del govern (que cada
cop està més deslegitimat) com la pèssima imatge que donem a l’exterior, van en
augment.
És del tot
intolerable que un govern corrupte pugui seguir portant el timó de la nau.
S’ha de donar passa de forma urgent a una regeneració democràtica i això no
passa per la continuïtat dels populars al front del govern d’Espanya.
Si en un
futur immediat es convoquen unes eleccions legislatives (després haver fet fora
el govern popular (de fet m’importa molt poc si es produeix per una moció de
censura –que hauria de comptar, al menys, amb l’abstenció d’una part del seu
grup- o la dimissió del govern), el govern que en surti (que s’haurà de pactar
entre els diferents partits que avui estan a l’oposició) hauria de ser diferent
a qualsevol govern que hagi hagut fins ara. Un govern més ampli de mires obert
a qualsevol tipus de reivindicació territorial.
Llavors
hauria de ser el moment de fer pinya tots els partits catalans que estiguin a
favor del dreta a decidir (fins i tot el PSC)
Però molt
em temo que quasi tot el que he explicat es tracta de política ficció,
tret del que ja ha passat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada