LLENYA AL MONO FINS QUE CANTI EN ANGLÈS

De Manel Fontdevila a eldiario.es. 

M’ha agradat la frase quan l’he llegit a un article d’Ignacio Escolar el director del digital eldiario.es. Crec que resumeix molt bé la manera de fer oposició del PP... I de Ciudadanos.

A Pedro Sánchez no li posaran gens fàcil. Ja ho deia ahir i no crec que siguem els únics en pensar-ho.

Però per part de les altres formacions, tampoc cal donar-li més canya de la que se faci mereixedor. El titular d’Antón Losada ho resumeix molt bé: Si us plau, nodisparin al president. encara.

Ahir els extremindes ja van fer córrer per les xarxes alguns mems en contra del PSOE de Sánchez. Me sembla que ja hi haurà temps per a fer-ho, no calia que se fes el mateix dia de la seva designació després de guanyar, per primera vegada, una moció de censura a Espanya.

Per tant, la llenya al mono del títol no només s’ha d’esperar del PP i C’s, sinó també dels grups més sobiranistes del Congrés que, ahir, no van votar a favor de Sánchez, sinó en contra de Rajoy.

Ningú li posarà fàcil. Ni Podemos que, forçosament ha de ser el soci preferencial del PSOE. Són molts els camps de batalla oberts i tancar-los amb èxit no serà fàcil. Ahir mateix el propi Pedro Sánchez ja va dir que no derogaran la reforma de les pensions perquè seran un govern eventual.

De Ferreres a l'ARA. 

A hores d’ara tots els analistes polítics en devem d’estar fent la mateixa pregunta: Quines mesures podrà prendre el PSOE amb només 84 escons? Haurà de buscar amplis consensos per a poder anar aprovant les lleis que el Govern anirà presentant al Congrés i això vol dir estar disposats a negociar amb tots els grups que van donar suport a la moció de censura i, sobre tot, saber cedir.

Però ja sé sap que el que agrada a uns no agrada els altres. És com una mena de vasos comunicants que quan un puja l’altre baixa. S’haurà de buscar l’equilibri.

El PP farà una dura oposició, tal com ens té acostumats. Si després de perdre el govern l’any 2004 van estar anys parlant de la teoria de la conspiració, la ETA i el malament que anava l’economia d’aquest país (i això que van perdre perquè la ciutadania va preferir votar el PSOE), imagineu-vos l’oposició que faran ara que, a sobre, han estat apartats per una moció de censura.

I què dir de Ciudadanos? Ciudadanos mostrarà la seva pitjor cara. La que acostuma a ensenyar al Parlament. La ultranacionalcatòlica! No faran cap concessió a Pedro Sánchez, sobre tot en temes referents a Catalunya. És difícil veure un català com Rivera que odií tant tot allò que soni català. Si d’ell depengués, Catalunya seria com la Valencia del PP corregit i augmentat. A la València del PP els seus votants (molts vinguts de la utranacionalcatòlica Unió Valenciana de Vicente Sánchez Lizondo) tenien un odi visceral a Catalunya i el català. Ciudadanos és el mateix però des de dintre de la pròpia Catalunya.