diumenge, 9 de setembre del 2007

ENERGIES ALTERNATIVES

Cada vegada se’n parla més de que el petroli con a font bàsica d’energia, s’està esgotant. La constant pujada de preus és un dels indicadors. La utilització d’energies netes i renovables, cada cop anirà a més. Primer va ser l’energia eòlica (la produïda pel vent) La controvèrsia va arriba per la massiva proliferació de molinets. Ara li toca el torn a la solar. El primers camps de plaques ja s’han començat a instal·lar. En el meu recent viatge per la Rioja i Navarra en vaig poder veure uns quants. També a Amposta ja s’ha tramitat la primera llicència, això sí, de promoció privada. Ara, l’ajuntament de la Galera, segons informa el Punt, en promou un. I crec que per aquí han d’anar els trets: que siguin els organismes públics qui agafin la iniciativa de la seva instal·lació.

dissabte, 8 de setembre del 2007

LA DIADA DE L'11 DE SETEMBRE VINT ANYS DESPRÉS

Aquest any commemorem el 20è aniversari de la gran diada de l’11 de setembre de 1977. És veritat que un any abans i d'una manera més improvisada, grups de gent jove de perfil independentista van celebrar-la per primer cop en llibertat després de la mort del dictador. Però va ser l’any 1977 quan va tenir lloc la primera gran manifestació en democràcia i llibertat. Es diu que va aplegar més d’1 milió de persones. Però a partir d’aquella data el simbolisme de la Diada ha anat perdent força. Jo hi vaig assistir a unes quantes. Si la memòria no em falla a les de 1978 i 1979. Ja en aquell temps on encara no s’havien celebrat les primeres eleccions autonòmiques, ja es podien escoltar alguns crits contra determinats partits, també de l’esquerra. Un d’aquells anys, la pancarta de la capçalera ja portava el lema de: “som una nació”. Així, si algú creu que s’ho va inventar ERC, res de res.

Com he dit, la diada ha anat perdent gas i avui els actes institucionals tenen poca força i només grups independentistes, normalment més enllà d’ERC, fan que perduri íntegre l’esperit de l’11 de setembre.

Al Punt d’avui hi llegia que a Sant Hilari de Sacalm es ret homenatge a Josep Moragues i Sobrevia (Sant Hilari (la Selva)-1669, Barcelona-1715), al monument alçat amb el seu honor. Però a la resta de pobles d’arreu de Catalunya, avui, vint anys després, no existeixen símbols representatius per commemorar la fita històrica, llevat comptades ocasions. Barcelona, per exemple, ho fa davant del monument de Rafel Casanova, el que va ser conseller en cap de la ciutat. Però Rafel Casanova és més un mite que un heroi real.

Personalment penso que s’hauria de fer. Que vint anys després, els motius que van impulsar les primeres diades segueixen tenint la mateixa validesa. És cert que Catalunya ha recobrat bona part de les seves llibertats, però no totes. No fa gaires dies escrivia aquí al mateix blog el tema de la prohibició per part de la RFEF del partit de futbol amistós entre Catalunya i els Estats Units. Al segle XXI és intolerable que segueixen passant coses com aquesta. I la llista, si anéssim pensant es podria fer inacabable.

Per això encoratjo a les institucions democràtiques a alçar monuments en honor dels herois de l’11 de setembre de 1714 i fer-los, encara que només sigui un cop a l’any l’homenatge que es mereixen ells i el poble de Catalunya!

divendres, 7 de setembre del 2007

CÀMPING ELS ALFACS: 12 DE JULIOL DE 1978

El dia 12 de juliol de 1978 hi va haver un nom propi per sobre dels demés: el càmping els Alfacs de la Ràpita. Avui llegeixo al Periódico de Catalunya que una cadena privada de televisió alemanya emetrà una minisèrie de ficció sobre els fets ocorreguts. Recordem que unes 215 persones van morir cremades al esclatar un camió “massa” carregat de propilè que passava per la N-340. Penso que cal tenir molta imaginació per a rodar una pel·lícula sobre els fets, però això és una altre tema. Algú se’n recorda d’aquella tarda. Jo a la perfecció. Quasi que podria narrar al minut tot el que vaig viure. Recordo que anàvem a la platja a les Cases d’Alcanar i, evidentment, a Amposta, la Guardia Civil de Trànsit ens va prohibir el pas. La carretera d’Ulldecona feia de nacional. Ens vam trobar amb dos accidents de trànsit: el primer a Amposta on avui està la rotonda del tanatori, per dir-ho d’alguna manera i l’altre a la carretera del Remei, entre Ulldecona i Alcanar. Al final se’ns va fer tard i vam girar cua quan estàvem molt prop dels fets, sense assabentar-nos del que estava passant. Això si, molts controls de la policia que t’anaven preguntant per la teva destinació. Finalment, ja a Ulldecona, a l’antic bar Arabesco, tot prenent una cervesa, ens assabentàrem d’allò que havia passat.

NOU EMPLAÇAMENT DE L'OFICINA TRAMITADORA DEL DNI

Avui, la Veu de l’Ebre, parla de la nova ubicació de les oficines per a fer el document nacional d’identitat (el DNI) La mateixa estarà la passeig Ribera. Personalment ho trobo d’allò més encertat. L’evidència ens diu que quan va fer-se el canvi de l’antiga ubicació al costat de l’ajuntament de Tortosa i Correus a l’actual, l’antiga Ayudantía Militar de Marina, hi va haver una clara falta de planificació per part dels responsables de l’època. Un edifici, primer que tot ha de ser funcional i adaptat a les necessitats pròpies i el suficientment gran per ubicar totes les dependències precises; a poder ser amb aparcament i, també, pensant en el futur: en la seva vida útil. El que no pot passar és que estigui col·lapsat al cap d’uns pocs anys. Què el problema és de la immigració? Segurament que també, però les mancances ja eren evidents al principi de la seva posada en marxa. Suposo que amb la futura seu, l’actual es quedarà com a comissaria de la policia nacional on es rebran les denuncies, s’interrogarà els detinguts, etc. I el nou com una seu administrativa per a realitzar el tràmits: DNI, passaport, NIE (què és el número d’identificació d’estrangers), etc. En principi, d’aparcament n’hi ha. A tot el passeig al llarg de l’Ebre no hi solen haver gaires problemes per aparcar. Però el tema dels aparcaments és un tema que mai ha d’oblidar un govern municipal. La flota de vehicles creix constantment i s’ha de donar solució a les noves necessitats d’estacionament.