dilluns, 8 d’octubre del 2007

NISSAGA DE PODER DELS PUJOL & Cia

Es diu que mai segones parts han estat bones. Si Convergència Democràtica de Catalunya, amb Arturo Mas al capdavant, ho té mol difícil per reeditar els èxits que va tenir el seu antecessor al càrrec i un dels fundadors (el principal) del partit Jordi Pujol, no crec que amb el seu fill Oriol les coses puguin anar millor. Ho he llegit al Diari de Tarragona que al menys, cap en aquesta direcció apunta. Si torna a fracassar Arturo, l’altre Pujol, l’Oriol, podria comandar la nau convergent.

Ara, amb l’Arturo embarcat amb altres “invents” com és el de refundar el nacionalisme, ha deixat al seu primer oficial a càrrec de la nau. Felip Puig (més conegut com Felip Fuig, després de l’espantada que va fer al Consejo Nacional del Agua per a no votar si en contra dels interessos de les Terres de l’Ebre) no és, al meu pare la persona més idònia. Es clar que jo que ni milito ni combrego amb la fe convergent, no sóc qui per dir-ho. Potser, des de la meva postura, el tindria que lloar i dir que és el millor, a veure si s’ho creuen i el van deixar fer... Bé, ells (els convergents) ja són prou grandets i sabran el que es fan, però jo, de tu, amb aquesta tropa no m’hi embarcaria... Per si de cas!

EXCÉS DE PRUDÈNCIA O D'IMPRUDÈNCIA

Una qüestió: Per una carretera amb trànsit normal circula un camió seguit d’un turisme. Encara que ha tingut ocasions per avançar, el turisme no ho fa. Un altre cotxe que precedeix el turisme, finalment, al veure que no avança, pren la decisió de fer-ho ell. Mentre fa la maniobra i veient que tot just ve un vehicle en sentit contrari i per no apurar l’avançament, pren la decisió d’amargar-se entre el camió i el turisme. Aquest, què no guarda la distància de seguretat, crida l’atenció tocant el clàxon al vehicle que ha fet la maniobra d’avançament. O sigui el cotxe que va tot just al darrera del camió ni avança ni deixa avançar, perquè no respecta la distància de seguretat. Segur que el seu propietari pensarà d’ell mateix que és un conductor excel·lent. Què no comet imprudències... Jo el qualificaria de conductor poruc en contraposició al conductor temerari. Quan troben un vehicle al davant, encara que tinguin l’espai i el temps per poder avançar, no ho fan i seguirien així quilòmetres i quilòmetres. De segur que no posen la seva vida en perill, però i la dels altres?

Fa molts anys, venint de Tarragona, tot just baixant el coll de Balaguer, abans d’arribar a la central nuclear hi havia un enorme rètol de la Dirección General de Tráfico. Hi havia tres cotxes dibuixats. El primer representava un cotxe que corria molt i les rodes no se li veient. El segon anava normal i les rodes eren perfectament rodones. I el tercer que significava ser un vehicle lent, portava les rodes quadrades. El text deia: velocitat? La normal, ni més ni menys (!), Queda clar, no?

L'EXTREMA DRETA DINTRE DEL PP

Aquest matí escoltava a la SER un debat sobre la Llei de la Memòria Històrica, així com una enquesta feta als ciutadans. Hi havia qui es preguntava que després de 70 anys des de que es va acabar la Guerra Civil Espanyola i 30 de democràcia, perquè el PP encara no és partidari de condemnar la dictadura de Franco. Les imatges i els fets quotidians ens ho demostren pro bé. Avui mateix, el Periódico porta una fotografia on un grup d’ultres (hi posa falangistes) amb bandera franquista i braç enlaire, esperen l’arribada dels detinguts de Batasuna. Aquesta mateixa gent és la que va a les manifestacions convocades per L’Associació de Víctimes del Terrorisme (versió Alcaraz)

Els resultats electorals diuen que a Espanya l’extrema dreta és residual. No és cert. Si l’extrema dreta, avui, es presentés per separat del PP el percentatge ens podria posar els pèls de punta. El que passa és que l’extrema dreta està dintre del Partit Popular i els seus dirigents en són conscients. És per això que no la volen “molestar” amb condemnes al franquisme, votant favorablement la Llei de la Memòria Històrica, etc. Són gent que miren al passat amb nostàlgia. En canvi, les esquerres, quan mirem el passat, ho fem per a què, com deia un contertulià, enterrar els morts, que després de 70 anys encara ho han pogut fer. Per a demanar justícia per uns fets que no haurien tingut que passar mai, però que malauradament van passar i encara avui patim les seves conseqüències!

diumenge, 7 d’octubre del 2007

LA "FIDELÍSIMA" CIUTAT D'ALCANAR

Torno a parlar de l’article que avui firma Josep Bayerri a la contraportada del diari el Punt. He llegit que Alcanar va obtenir el títol de ciutat l’any 1912, també atorgada per Alfons XIII, igual que a Amposta. Jo sempre havia sentit la versió de que aquest títol va ser concedit per Felip V perquè Alcanar va mostrar-se fidel a la causa Borbònica durant la guerra de Successió Espanyola. Ho he volgut buscar i a la enciclopèdia Viquipèdia em dóna la raó. El títol de ciutat va ser donat a Alcanar l’any 1709 per la causa abans esmentada. Sento contradir Bayerri però llavors Alcanar seria la segona ciutat del territori en obtenir aquesta distinció.