Amb el preu del cru per sobre dels 90 dòlars barril i el de les benzines totes per damunt de l’euro, està clar que s’estan batent tots el record en quan a l’alça dels preus del carburant. Però el preu del barril de cru és una quantitat, cada cop més important, però mínima respecte als impostos que es carrega als hidrocarburs. L’Estat grava els combustibles líquids amb l’anomenat Impost Especial sobre hidrocarburs amb un 70 % sobre el preu net després de refinar-lo: (www.juandemariana.org/comentario/1021/impuestos/ruedas/)
Així, com és un percentatge com més s’apugen en origen, més s’encareixen a la venda i el consumidor, cada cop, el té que pagar més car.
Que als països exportadors el negoci els surt rodo? Segur que si, però també els estats s’emporten la part del lleó d’aquest enorme negoci.
Els carburants estan en pujada lliure i ningú pot preveure quan s’aturarà. Segurament que mai o al menys mentre durin les reserves. Poden haver-hi períodes de temps amb lleus baixades, però hom pensa que seran de curta duració.
El motiu és que el petroli cada cop serà més escàs. Les grans reserves: L’Orient mitjà, Veneçuela, Estats Units, etc. s’estan esgotant. També es redueixen les reserves estratègiques.
Ara bé, el que més m’empipa de tot plegat és que els estats, amb l’enorme benefici que hi treuen no destinin més inversió a la recerca de noves fons d’energia alternativa. També les grans marques d’automòbils podrien anar traient al mercat nous vehicles propulsats amb altres tipus de combustibles. Què estan esperant? Segurament que s’esgoten tots els pous petroleres que, avui per avui és la gran gallina dels ous d’or!
