He llegit al Periódico d’avui una columna signada per José Maria Sanz, més conegut per Loquillo. La columna portava per títol: “En defensa d’Albert Boadella”. Es feia una al·legat a la manera de ser i d’opinar de Boadella i de tot l’escrit se’n pot extreure una frase: “Boadella no pot dir el que li doni la gana i situar-se políticament on vulgui?
Si em fessin una enquesta d’aquelles que he de dir el grau de satisfacció, diria: “més aviat d’acord”... però no del tot! Com a persona lliure, Boadella por fer, com es diu vulgarment, “el que li roti”. Però la evolució de les seves idees és un tant estranya. Però, evidentment no ha estat el únic en “evolucionar” cap a un costat o un altre. Encara que sempre pareix que la evolució tendeixi anar de l’esquerra cap a la dreta. No posaré exemples, però de ben segur que ens hi venent uns quants al cap.
Serà que aquella frase de “qui als 20 no és revolucionari és que no té cor i qui als quaranta no és conservador és que no té cap”.