RESSACA POSTELECTORAL

A arribat l’hora de les conjectures, dels rumors, de les especulacions, de les apostes sense diners. Després de les eleccions, tant si es guanya per majoria absoluta com sinó hi ha moltes coses que dir i disputar. Els diaris fan corre rius de tinta sobre possibles pactes postelectorals. L’aritmètica que és un ciència exacta ha de fer que els nombre de diputats del PSOE i els d’un o més grups, configurin una majoria parlamentaria estable. És a dir, anar més enllà dels 176 diputats que composen la majoria absoluta. Encara que per governar tampoc és necessària l’estabilitat parlamentària. Es pot arribar a pactes puntuals amb les diverses formacions que composen l’arc parlamentari. Es poden tenir socis depenent dels grans temes a tractar, etc.
El que pareix segur és que CiU no serà un soci estable per al futur govern de José Luis Rodríguez Zapatero. Avui, el cap de llista de la formació, Josep Antoni Duran Lleida o reconeixia. Els resultats del PSC a Catalunya han estat massa bons per a que Zapatero faci alguna cosa a casa nostra sense comptar amb la conformitat dels socialistes catalans. Alguna cosa semblant s’ha dit del País Basc. Encara que, personalment, penso que res té a veure una cosa amb l’altra. El PNV està al govern, mentre que CiU a Catalunya està a l’oposició i, com un llop, està expectant per a veure com i quan pot pegar la dentada per a debilitar el govern que encapçala José Montilla. No sé si amb el temps CiU es debilitarà. De moment s’ha posat en evidència que, fins ara, aguanta prou bé qualsevol embranzida. Només uns quants més a l’oposició podrien acabar, sinó d’enterrar, si, al menys, de convertir CiU en una formació residual sense garanties de Govern a Catalunya. Però de produir-se aquesta hipòtesi, el PSC haurà d’estar a l’expectativa per a “capturar” a la majoria dels votants de la formació nacionalista i, això passa per convertir-se en un partit més compromès amb Catalunya i els seus ciutadans. Ahir em dia un conciutadà que faria bé el PSC de desmarcar-se alguna vegada del PSOE en les votacions del Congrés. Hi ha temes que afecten molt directament a Catalunya que, de vegades, es tanquen en falç i no s’aconsegueix tot allò que seria desitjable. Fins ara el PSC ha estat massa permissiu. Montilla de quan en quan ja ha fet alguna reflexió en aquest sentit i ha donat un cop d’atenció al govern de l’Estat. Seria bo que no es quedés només en paraules. La força decisiva de Catalunya i la que li donarà més estabilitat al ou Parlament espanyol i al govern que es constituirà dintre d’uns dies és el PSC. El que passa és Que el PSOE el compta com a propi i, a part de donar-li una mica més de poder del que té, en principi, no deuen de pensar en res més. És per això que els socialistes catalans han de ser conscients de la força que tenen i transmetre-la al socialistes espanyols i, de quan en quan, anar-los-hi recordant qui ha estat la formació que més vots (encara que molts d’ells siguin prestats) ha pujat al conjunt de l’Estat Espanyol. Carme Chacón ha guanyat a Barcelona amb una diferència molt gran. En canvi, ni el propi Zapatero ha pogut guanyar allà on es presentava, Madrid.

EUROPA NO ES MEREIX UNA ALTRA COSA

El ball del “Chiki-chiki” de Rodolfo Chikiliquatre ha estat la guanyadora per a representar a Espanya a la gala anual d’Eurovisió. Mai Espanya havia caigut tan baix i mai Europa haurà rebut allò que es mereix per fer un festival tant passat de moda, amb unes estructures tan antiquades i amb un sistema de votació on els uns sempre voten als altres i mai als demés, per molta qualitat que tinguin el tema presentat. Queda per veure si els responsables del festival reaccionaran i faran un replantejament seriós de cara properes convocatòries. De moment tindran una any per a repensar-s’ho i mirar de donar-li un nou enfocament o finiquitar-lo de forma definitiva, que possiblement és el que es mereix.
Per acabar voldria explicar-vos una reflexió d’un company de treball de nom Dani. Contava que en temps de Franco, Espanya volia entrar al Mercat Comú Europeu. Any rera any se li van tancar les portes a l’integració. Això si, li van donar a Franco dues alternatives: deixaven guanyar al Real Madrid la copa d’Europa o a Espanya el festival d’Eurovisió. Franco elegia tots els anys la copa d’Europa per al Madrid. Finalment li van dir que ja estava bé d’aquell tema i llavors Espanya va guanyar dos anys consecutius el festival. D’allò ja fa uns quaranta anys. Anys més tard, ja en l’època de Felipe González, Espanya, finalment, va entrar al Mercat Comú i posteriorment el Madrid ha guanyat altres copes d’Europa, ara en versió Champios League. Però el festival no s’ha guanyat mai més!

AVORTAMENT AL PP?

Ús recordeu de la xiqueta de Rajoy? Dient els peperos que es tenia que dir Esperanza Victoria i que naixeria el 9 de març. A hores d’ara no sé si s’ha retarda el part quatre anys o és que hi ha hagut un avortament. I es clar, si ha passat això últim, la reacció de l’Església Catòlica pot ser la de la excomunicació dels responsables. Encara que a hores d’ara no ha sortit ningú per atribuir-se els mals resultats electorals. No sé sap si ha segut cosa de Rajoy, dels seus palmeros (Acebes i Zaplana), si encara dura l’allargada ombra d’Aznar o d’Antonio Sola, qui va “idear” la campanya del PP, com abans ho havia fet amb la dreta de Mèxic o Guatemala.
El cardenal Rouco deu d’estar molt enfadat i en aquests dies, a través de les seves ones radiofòniques amb la veu de Jiménez Losantos ens dirà que és el que necessita la dreta espanyola per a seguir “fent-se notar” en aquesta nova legislatura que tot just comença a caminar. Cosa que no farà la xiqueta de Rajoy. Si no ha nascut, difícilment donarà els seu primer passos i dirà les primeres paraules. Però no patiu, altres ho faran per ella!

S'IMPOSA LA RAÓ

Majoritàriament, els ciutadans de les Terres de l’Ebre han donat el seu suport al PSC. Contràriament al que va passar quatre anys enrera, on ERC va catapultar molt de vot del anti-transvasistes i només el descens de CiU va donar el tercer escó al PSC per la circumscripció de Tarragona, ara, davant la nova amenaça del PP de tornar a reactivar el transvasament de l’Ebre, els ciutadans s’han decantat cap a la única formació que garantia que el PHN d’Aznar segueixi enterrat i ben enterrat.
S’ha demostrat que contra el que anunciaven ERC i ICV-EUA, la única força que pot garantir que segueixi baixant l’aigua per l’Ebre és el PSC. Els 25 escons que han aconseguit a tot Catalunya els dona una força inusual a l’hora de poder incidir amb una posició de força amb el PSOE. Zapatero governarà gràcies al PSC, tot i que pareix que com amb aquests diputats ja s’hi compta a l’hora de la investidura, seran altres les forces polítiques que es consideraran “decisives” per elegir Zapatero com a president del govern espanyol.
Faria bé el PSC de jugar les seves millors cartes i apostar de forma ferma per obtenir ministeris amb més pes i, possiblement alguna vice-presidència. Ministres de l’actual govern (en funcions) han fracassat amb l’intent d’aturar el PP. Fernández de la Vega a València seria un clar exemple. Carme Chacón es tindria que postular clarament per obtenir de Zapatero aquest reconeixement. També caldria pensar amb una altra persona, que no fos Clos, per dirigir un ministeri de solvència. N’apunto un nom: Germà Bel, del que sempre he considerat que seria un bon ministre a Madrid, encara que darrerament parteixi un cert ostracisme dintre del seu propi partit.
Una altra cosa que ha de deixar ben clar el PSC és que de negociar amb el PSOE, ni parlar-ne! Es té que dir als “nacionalistes” que no son ni seran força decisiva.
Zapatero té garantida l’investidura. Ara només queda per saber si superarà els 202 vots que va obtenir Felipe González el 82 i que Aznar mai va poder assolir, tot hi que ho va intentar. Recordo que la primera elecció de Benach con a President del Parlament de Catalunya va aconseguir els vots de tots els grups menys del PP. Llavors tothom festejava ERC. A Zapatero li podria passar una cosa similar. Si no tanca cap pacte abans de la investidura, tothom pensarà que pot ser “l’elegit”. Farien bé Zapatero i el PSOE de ser generosos. Que la victòria no els acabi pujant al cap. Caldria comptar amb la majoria de grups de la Cambra, menys, es clar, els de dreta-dreta (o sigui el PP i els seus afins) En la passada legislatura més d’un cop es va deixar aïllat al PP. Caldria continuar igual.
La propera legislatura ha de ser la de la consolidació de Zapatero i la de l’acabament de la crispació política. Al PP no li anat malament la crispació d’aquest anys i presentar Catalunya com origen de tots els mals. El que poso en dubte que la mateixa política pogués seguir recollint adeptes pel camí. Ara Zapatero ha de demostrar que no és així. S’ha de portar aigua allí on no la hi ha i demostrar que el transvasament del riu té alternatives. Cal acabar amb tots els arguments de Rajoy per deixar clar que hi ha alternativa a la seva peculiar forma de fer política. Se’ls ha de deixar clar a l’Església Catòlica, a l’Associació de Víctimes del terrorisme i a la COPE, que l’època de crispació, s’ha acabat i prendre mesures severes i governar amb ma de ferro per a contrarestar totes aquestes males formes de fer política.
Tot està obert, però per a Zapatero li queden quatre anys per demostrar que el PP té alternativa allí on guanya. No pot ser que trenta anys després de Franco el retorn de la dreta més carca i més rància posi en perill la convivència pacífica entre les diferents comunitats que integren Espanya.