El ball del “Chiki-chiki” de Rodolfo Chikiliquatre ha estat la guanyadora per a representar a Espanya a la gala anual d’Eurovisió. Mai Espanya havia caigut tan baix i mai Europa haurà rebut allò que es mereix per fer un festival tant passat de moda, amb unes estructures tan antiquades i amb un sistema de votació on els uns sempre voten als altres i mai als demés, per molta qualitat que tinguin el tema presentat. Queda per veure si els responsables del festival reaccionaran i faran un replantejament seriós de cara properes convocatòries. De moment tindran una any per a repensar-s’ho i mirar de donar-li un nou enfocament o finiquitar-lo de forma definitiva, que possiblement és el que es mereix.
Per acabar voldria explicar-vos una reflexió d’un company de treball de nom Dani. Contava que en temps de Franco, Espanya volia entrar al Mercat Comú Europeu. Any rera any se li van tancar les portes a l’integració. Això si, li van donar a Franco dues alternatives: deixaven guanyar al Real Madrid la copa d’Europa o a Espanya el festival d’Eurovisió. Franco elegia tots els anys la copa d’Europa per al Madrid. Finalment li van dir que ja estava bé d’aquell tema i llavors Espanya va guanyar dos anys consecutius el festival. D’allò ja fa uns quaranta anys. Anys més tard, ja en l’època de Felipe González, Espanya, finalment, va entrar al Mercat Comú i posteriorment el Madrid ha guanyat altres copes d’Europa, ara en versió Champios League. Però el festival no s’ha guanyat mai més!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada