Majoritàriament, els ciutadans de les Terres de l’Ebre han donat el seu suport al PSC. Contràriament al que va passar quatre anys enrera, on ERC va catapultar molt de vot del anti-transvasistes i només el descens de CiU va donar el tercer escó al PSC per la circumscripció de Tarragona, ara, davant la nova amenaça del PP de tornar a reactivar el transvasament de l’Ebre, els ciutadans s’han decantat cap a la única formació que garantia que el PHN d’Aznar segueixi enterrat i ben enterrat.
S’ha demostrat que contra el que anunciaven ERC i ICV-EUA, la única força que pot garantir que segueixi baixant l’aigua per l’Ebre és el PSC. Els 25 escons que han aconseguit a tot Catalunya els dona una força inusual a l’hora de poder incidir amb una posició de força amb el PSOE. Zapatero governarà gràcies al PSC, tot i que pareix que com amb aquests diputats ja s’hi compta a l’hora de la investidura, seran altres les forces polítiques que es consideraran “decisives” per elegir Zapatero com a president del govern espanyol.
Faria bé el PSC de jugar les seves millors cartes i apostar de forma ferma per obtenir ministeris amb més pes i, possiblement alguna vice-presidència. Ministres de l’actual govern (en funcions) han fracassat amb l’intent d’aturar el PP. Fernández de la Vega a València seria un clar exemple. Carme Chacón es tindria que postular clarament per obtenir de Zapatero aquest reconeixement. També caldria pensar amb una altra persona, que no fos Clos, per dirigir un ministeri de solvència. N’apunto un nom: Germà Bel, del que sempre he considerat que seria un bon ministre a Madrid, encara que darrerament parteixi un cert ostracisme dintre del seu propi partit.
Una altra cosa que ha de deixar ben clar el PSC és que de negociar amb el PSOE, ni parlar-ne! Es té que dir als “nacionalistes” que no son ni seran força decisiva.
Zapatero té garantida l’investidura. Ara només queda per saber si superarà els 202 vots que va obtenir Felipe González el 82 i que Aznar mai va poder assolir, tot hi que ho va intentar. Recordo que la primera elecció de Benach con a President del Parlament de Catalunya va aconseguir els vots de tots els grups menys del PP. Llavors tothom festejava ERC. A Zapatero li podria passar una cosa similar. Si no tanca cap pacte abans de la investidura, tothom pensarà que pot ser “l’elegit”. Farien bé Zapatero i el PSOE de ser generosos. Que la victòria no els acabi pujant al cap. Caldria comptar amb la majoria de grups de la Cambra, menys, es clar, els de dreta-dreta (o sigui el PP i els seus afins) En la passada legislatura més d’un cop es va deixar aïllat al PP. Caldria continuar igual.
La propera legislatura ha de ser la de la consolidació de Zapatero i la de l’acabament de la crispació política. Al PP no li anat malament la crispació d’aquest anys i presentar Catalunya com origen de tots els mals. El que poso en dubte que la mateixa política pogués seguir recollint adeptes pel camí. Ara Zapatero ha de demostrar que no és així. S’ha de portar aigua allí on no la hi ha i demostrar que el transvasament del riu té alternatives. Cal acabar amb tots els arguments de Rajoy per deixar clar que hi ha alternativa a la seva peculiar forma de fer política. Se’ls ha de deixar clar a l’Església Catòlica, a l’Associació de Víctimes del terrorisme i a la COPE, que l’època de crispació, s’ha acabat i prendre mesures severes i governar amb ma de ferro per a contrarestar totes aquestes males formes de fer política.
Tot està obert, però per a Zapatero li queden quatre anys per demostrar que el PP té alternativa allí on guanya. No pot ser que trenta anys després de Franco el retorn de la dreta més carca i més rància posi en perill la convivència pacífica entre les diferents comunitats que integren Espanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada