Al principi tenia pensat un altre títol: “El que es queda, el que se’n va i la que fan fora”. Però trobo més adient el que he posat finalment. Em refereixo a Ruiz-Gallardón, Zaplana i Magdalena Álvarez.
Ruiz-Gallardón és el “bueno”. És la imatge de bondat del PP espanyol. La seva família era monàrquica en tems de Franco i mai va ocupar càrrecs a l’anterior règim. Encara que de tan en tan també en “solta” alguna de sonada que, al meu parer, el converteixen en menys centrista que el què vol aparentar. Va dir que plegaria després de les eleccions generals i no només no se’n va sinó que ja ha declarat que dona tot el seu suport a Rajoy.
Zaplana és el “feo” de la pel•lícula, tan per la imatge de pepero repugnant, com el paper jugat a favor del transvasament com el que es diu d’ell que “estava en política per a fer-se ric” (frase que pareix mai va pronunciar en públic) També en la seva època com a president de València es deu la reqüalificació dels terrenys on finalment es va acabar instal•lant Terra Mítica, així com de tot el desastre econòmic que ha suposat el parc d’atraccions. Ha anunciat que deixa de ser el portaveu del grup parlamentari del PP i que es dedicarà a realitzar tasques per a la renovació interna del partit (que falta li fa!)
I per acabar la magdalena Álvarez, la “mala” de la pel•lícula. No va saber dimitir quan li van demanar per activa i per passiva. Va “soltar” aquella frase de: “Antes partida que doblá) I ha acabat “partida” pels votants de la seva província: Màlaga. Els mals resultats, segurament, la portaran a ser exclosa del nou govern que està confeccionat Rodríguez Zapatero. Adéu, Sra. Ministra!
dijous, 13 de març del 2008
dimecres, 12 de març del 2008
UN ALTRE COP ERC
Amb la dimissió com a Conseller de Governació del Govern del Secretari General d’ERC Joan Puigcercós, els republicans han provocat l’enèsima crisi al si del Govern de la Generalitat, tant a l’època de Maragall on, finalment, es van tenir que avançar les eleccions, com ara amb el President Montilla. O així al menys o veuen els altres grups de l’oposició que aprofiten qualsevol circumstància per mirar de “furgar la ferida”.
Cada dia hi ha veus dels republicans més “nacionalistes” que demanen la sortida d’ERC del govern. Sospito que fins el congrés de juny, aquest mesos es faran molt llargs i feixucs, tant per a ERC com per als antres dos partits que composen el govern d’Entesa.
El congrés de juny d’ERC pot clarificar moltes coses i pot produir situacions extremes. El que és segur és que hi haurà més d’una candidatura a la presidència. Pugcercós ja ha anunciat que vol disputar-la a Carod, però Carretero també es presentarà per aconseguir “pescar” en aigües “turbulentes”. No té el carisma dels dos anteriors, però si el suport del sector més independentista, que potser sigui nombrós dintre del partit, però en cas de una hipotètica victòria, caldria veure quins serien els resultats electorals.
Però que o s’enganyi ningú. Encara que Arturo faci una crida a integrar-se a “la casa gran del catalanisme”, CiU no és ni ha estat mai independentista. Així que aquest sector tindrà que mirar de decantar-se cap a CiU que, els podria acabar empassant o mantenir-se a l’oposició que és la posició on pareix que estiguin més còmodes. I entre els seguidors de l’actual president del partit i de seu secretari general, una vegada clausurat el congrés, caldrà veure si hi ha una acceptació de la derrota per part de qui en surti derrotat i es posa a les ordres de l’altre o també hi ha una fractura que acabaria debilitat tant el partit com el propi govern de la Generalitat.
El panorama és difícil i obscur i a hores d’ara no crec que hi hagi ningú que s’atreveixi a fer un pronòstic sobre el futur més immediat d’ERC. Però el que està clar és que CiU serà, de ben segur, la formació més beneficiada d’una hipotètica desfeta. Caldrà veure quin paper hi juguen els altres dos partits socis: PSC i ICV-EUA. Però si han de començar moure fitxa, no poden esperar més.
Cada dia hi ha veus dels republicans més “nacionalistes” que demanen la sortida d’ERC del govern. Sospito que fins el congrés de juny, aquest mesos es faran molt llargs i feixucs, tant per a ERC com per als antres dos partits que composen el govern d’Entesa.
El congrés de juny d’ERC pot clarificar moltes coses i pot produir situacions extremes. El que és segur és que hi haurà més d’una candidatura a la presidència. Pugcercós ja ha anunciat que vol disputar-la a Carod, però Carretero també es presentarà per aconseguir “pescar” en aigües “turbulentes”. No té el carisma dels dos anteriors, però si el suport del sector més independentista, que potser sigui nombrós dintre del partit, però en cas de una hipotètica victòria, caldria veure quins serien els resultats electorals.
Però que o s’enganyi ningú. Encara que Arturo faci una crida a integrar-se a “la casa gran del catalanisme”, CiU no és ni ha estat mai independentista. Així que aquest sector tindrà que mirar de decantar-se cap a CiU que, els podria acabar empassant o mantenir-se a l’oposició que és la posició on pareix que estiguin més còmodes. I entre els seguidors de l’actual president del partit i de seu secretari general, una vegada clausurat el congrés, caldrà veure si hi ha una acceptació de la derrota per part de qui en surti derrotat i es posa a les ordres de l’altre o també hi ha una fractura que acabaria debilitat tant el partit com el propi govern de la Generalitat.
El panorama és difícil i obscur i a hores d’ara no crec que hi hagi ningú que s’atreveixi a fer un pronòstic sobre el futur més immediat d’ERC. Però el que està clar és que CiU serà, de ben segur, la formació més beneficiada d’una hipotètica desfeta. Caldrà veure quin paper hi juguen els altres dos partits socis: PSC i ICV-EUA. Però si han de començar moure fitxa, no poden esperar més.
BALL D'ESCONS
Quan ja fa tres dies que es van celebrar les eleccions general que van donar un triomf absolut al PSC a l’àmbit de Catalunya, encara hi ha un escó que balla i tant es pot acabar assignant al Partit Popular com a Convergència i Unió. Per al PP significaria, segons pareix, l’obtenció del resultat mínim fixat. El 8è escó significaria un èxit personal de Cirera i de l’actual cúpula del PP de Catalunya, mentre que els 10 de CiU significaria obtenir el mateix resultat que ara fa quatre anys i si a això li sumem la pèrdua de vot, possiblement caldria parlar de fracàs o decepció. En el cas contrari, que CiU fos qui, finalment, s’acabés adjudicant l’11è escó, seria un mal menor per a la coalició i fins i tot un petit triomf al superar els 10 que tenien. En canvi dintre de les files del PP si que es podria parlar de fracàs al no poder assolir les expectatives fixades.
Però crec que tan per uns com per als altres, els necessària una renovació interna amb profunditat i un canvi d’estratègies.
El PSC tampoc pot abaixar la guàrdia i ha de consolidar el resultat obtingut, sobre tot a l’Ebre on s’han aconseguit resultats impensables. El més significatiu de tots, pot ser el de Sant Jaume d’Enveja on el percentatge de vot per al PSC es va apropar al 70 %.
Però crec que tan per uns com per als altres, els necessària una renovació interna amb profunditat i un canvi d’estratègies.
El PSC tampoc pot abaixar la guàrdia i ha de consolidar el resultat obtingut, sobre tot a l’Ebre on s’han aconseguit resultats impensables. El més significatiu de tots, pot ser el de Sant Jaume d’Enveja on el percentatge de vot per al PSC es va apropar al 70 %.
TRASNVASAMENT DEL TER A BARCELONA?
El govern vol portar aigua a Barcelona des del Segre en cas de necessitat. El riu Segre és el principal afluent de l’Ebre i bona part del cabal que arriba al Delta i a la mar, prové d’aquest riu lleidatà. No sé fins quanta aigua s’ha de “transvasar” a Barcelona i de quina forma pot afectar a la biodiversitat de l’Ebre i el seu delta. Però el que està clar, és que si s’hi posa una canonada, difícilment es traurà i en el futur pot ser la porta d’entrada d’aigua de les conques internes de Catalunya a Barcelona. He defensat que en cas de necessitat, es pugui portar aigua de boca a Barcelona. Però només en cas de necessitat, ja que l’Ebre necessita quanta més aigua millor! Però una infrastructura permanent pot crear totes les suspicàcies del món i si el govern de Montilla no l’utilitza, ningú pot afirmar que un altre govern futur pugui fer-ne l’ús.
L’actual govern d’Entesa, començant pel seu President, seguint pel Conseller de Medi ambient i continuant per tots i cada un dels altres consellers, farien bé de no fer projectes polèmics que puguin crear suspicàcies. A la llarga això els pot produir desgast i en aquest cas, ja se sap qui se n’acabaria beneficiant...
L’actual govern d’Entesa, començant pel seu President, seguint pel Conseller de Medi ambient i continuant per tots i cada un dels altres consellers, farien bé de no fer projectes polèmics que puguin crear suspicàcies. A la llarga això els pot produir desgast i en aquest cas, ja se sap qui se n’acabaria beneficiant...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)