Amb la dimissió com a Conseller de Governació del Govern del Secretari General d’ERC Joan Puigcercós, els republicans han provocat l’enèsima crisi al si del Govern de la Generalitat, tant a l’època de Maragall on, finalment, es van tenir que avançar les eleccions, com ara amb el President Montilla. O així al menys o veuen els altres grups de l’oposició que aprofiten qualsevol circumstància per mirar de “furgar la ferida”.
Cada dia hi ha veus dels republicans més “nacionalistes” que demanen la sortida d’ERC del govern. Sospito que fins el congrés de juny, aquest mesos es faran molt llargs i feixucs, tant per a ERC com per als antres dos partits que composen el govern d’Entesa.
El congrés de juny d’ERC pot clarificar moltes coses i pot produir situacions extremes. El que és segur és que hi haurà més d’una candidatura a la presidència. Pugcercós ja ha anunciat que vol disputar-la a Carod, però Carretero també es presentarà per aconseguir “pescar” en aigües “turbulentes”. No té el carisma dels dos anteriors, però si el suport del sector més independentista, que potser sigui nombrós dintre del partit, però en cas de una hipotètica victòria, caldria veure quins serien els resultats electorals.
Però que o s’enganyi ningú. Encara que Arturo faci una crida a integrar-se a “la casa gran del catalanisme”, CiU no és ni ha estat mai independentista. Així que aquest sector tindrà que mirar de decantar-se cap a CiU que, els podria acabar empassant o mantenir-se a l’oposició que és la posició on pareix que estiguin més còmodes. I entre els seguidors de l’actual president del partit i de seu secretari general, una vegada clausurat el congrés, caldrà veure si hi ha una acceptació de la derrota per part de qui en surti derrotat i es posa a les ordres de l’altre o també hi ha una fractura que acabaria debilitat tant el partit com el propi govern de la Generalitat.
El panorama és difícil i obscur i a hores d’ara no crec que hi hagi ningú que s’atreveixi a fer un pronòstic sobre el futur més immediat d’ERC. Però el que està clar és que CiU serà, de ben segur, la formació més beneficiada d’una hipotètica desfeta. Caldrà veure quin paper hi juguen els altres dos partits socis: PSC i ICV-EUA. Però si han de començar moure fitxa, no poden esperar més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada