Al principi tenia pensat un altre títol: “El que es queda, el que se’n va i la que fan fora”. Però trobo més adient el que he posat finalment. Em refereixo a Ruiz-Gallardón, Zaplana i Magdalena Álvarez.
Ruiz-Gallardón és el “bueno”. És la imatge de bondat del PP espanyol. La seva família era monàrquica en tems de Franco i mai va ocupar càrrecs a l’anterior règim. Encara que de tan en tan també en “solta” alguna de sonada que, al meu parer, el converteixen en menys centrista que el què vol aparentar. Va dir que plegaria després de les eleccions generals i no només no se’n va sinó que ja ha declarat que dona tot el seu suport a Rajoy.
Zaplana és el “feo” de la pel•lícula, tan per la imatge de pepero repugnant, com el paper jugat a favor del transvasament com el que es diu d’ell que “estava en política per a fer-se ric” (frase que pareix mai va pronunciar en públic) També en la seva època com a president de València es deu la reqüalificació dels terrenys on finalment es va acabar instal•lant Terra Mítica, així com de tot el desastre econòmic que ha suposat el parc d’atraccions. Ha anunciat que deixa de ser el portaveu del grup parlamentari del PP i que es dedicarà a realitzar tasques per a la renovació interna del partit (que falta li fa!)
I per acabar la magdalena Álvarez, la “mala” de la pel•lícula. No va saber dimitir quan li van demanar per activa i per passiva. Va “soltar” aquella frase de: “Antes partida que doblá) I ha acabat “partida” pels votants de la seva província: Màlaga. Els mals resultats, segurament, la portaran a ser exclosa del nou govern que està confeccionat Rodríguez Zapatero. Adéu, Sra. Ministra!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada