MÉS FALÇ QUE 2 € SEVILLANS!

És veritat que els temps canvien i tot (o ben bé tot) hi ha que actualitzar-ho. Tota la vida em sentit a dir: “Més falç que un duro sevillano”. I així es continuaria dient sinó fos que han atrapat a una xinesa amb monedes de 2 € falses, segons pareix “made in Xina”. Però l’important de l’operació no ha segut la quantitat apresa (pareix que poca), sinó la desarticulació d’una xarxa que portava fent grans ingressos amb monedes d’aquesta quantitat durant molt de temps i pareix ser que la suma total era significativa.
Sense voler malfiar-me de ningú i sense que ningú tampoc s’ho prengui malament, penso que si una persona fa ingressos amb monedes de 2 € durant molt de temps, al final crida l’atenció. Per això, penso també, que sense la col•laboració d’un empleat d’alguna sucursal bancària és impossible fer tanta quantitat d’imposicions sense aixecar sospites de ningú.
La notícia, llegida al Periódico de Catalunya s’ampliava dient que, en època de crisi, pareix que la moneda aixequi menys sospites que el bitllet. El cert és que es coneixent molts pocs casos de falsificació de monedes.
Però jo en conec un. El meu tio Leonardo (e.p.r.) es va exiliar a França a la guerra després de combatre al costat republicà. Un dia, ja fa més de 10 anys, em va ensenyar dues monedes de 10 francs. Més petits que la moneda de 2 €, també constaven de dos metalls superposats. En va reptar a veure les diferències, com si d’un joc es tractés. Una tenia una gran nitidesa d’imatge. L’altra no. Em va dir que, efectivament, una era bona i l’altra falsa. Em va dir que les falses provenien d’Itàlia i entraven a França en “trailers”. Que a França ja en circulaven quasi tantes de falses com de bones, per això el govern francès de l’època va decidir donar-les totes com a bones. Encara les guardo.
I una altra anècdota. Fa uns quatre anys, una vegada vaig anar a Barcelona amb el “meu” delegat sindical de la UGT, per assistir a una reunió de delegats. Vaig entrar a una sabateria que no tancava al migdia, prop de la plaça de Catalunya. A l’entrar, sortien uns xinesos. Jo els hi vaig preguntar als dependents que si “eren la competència”. Em van explicar que entraven i, normalment, només miraven. Que de vegades demanaven una determinada sabata. Al preguntar-los el número, responien: “És igual”. La botiga només venia sabates de models italians, o sigui, pur disseny i ells, el que feien, era copiar-los utilitzant productes de menor qualitat.
Vull dir amb això que, coneixent com actuen aquestes ciutadans (no tots, per suposat), m’estranya moltíssim que la xinesa de Sevilla no aixequés cap mena de sospita!

AQUESTA NIT A AMPOSTA, TEATRE... O NO.

S’hi farà teatre aquesta nit a Amposta? I no és que l’obra es tingués que fer a l’aire lliure i corri perill de suspendre’s a causa de pluja. La pregunta no ve per aquí.
Si ens fixem en l’agenda cultural d’aquest mes de setembre, avui dimarts 23 de setembre, hi podem llegir: “Nit de Teatre. A càrrec de Delta Teatre de Deltebre amb l’obra “El venedor de coca”, a les 21:30 h. A la mitja part sorteig. Preu de l’entrada 6 €. Organitza: Associació Familiars d’Alzheimer Montsià. Lloc: Teatre-auditori de la Lira Ampostina. Hora: 21:30h.”. També ho he pogut veure anunciat a l’agenda cultural de TV3 després de “Catalunya Comarques”. Així de que ve el meu dubte. Senzillament perquè als cartells que hi ha escampats per Amposta on hi surt la foto i el repartiment dels actors de la companyia hi posa que és DISSABTE DIA 27 DE SETEMBRE!
En un cas així, què fem? Li donem credibilitat a l’agenda cultural o, al contrari, al cartell que ho anuncia. Tal vegada, i jo no ho sé, s’ha fet un aclariment per Amposta ràdio o, tal vegada no. També és possible que des de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament ningú s’hagi adonat de la contradicció. El que em queda clar és que aquesta nit, a hores d’ara, encara no ser que fer. Si sopar aviat i vestir-me per a l’ocasió o guardar la roba a l’armari per anar dissabte, no només a veure l’obra, sinó a col•laborar amb l’Associació de Familiars d’Alzheimer del Montsià.

ELS CULPABLES DELS ACCIDENTS

Diumenge passat, duran les festes de la Mercè, a Barcelona, un autobús de la línia metropolitana, que circulava sense control, va envestir a 4 persones. Una xiqueta de 10 anys i una dona de 38 van morir.
Per desgràcia a les nostres contrades, d’accidents en plenes festes majors n’hem tingut uns quants. La majoria de vegades “tot acaba” amb un dia de dol i, amb “molta sort”, amb la suspensió dels dies de festa que queden. Però queda una família (o diverses) destrossada per sempre.
No sé si sabeu com va passar l’accident de Barcelona. A la cantonada hi havia una furgoneta mal aparcada. El bus, encara que volia passar, no ho tenia gens clar. A l’altre costat, una altra furgoneta li donava presa per poder sortir. El conductor es va posar nerviós i va perdre el control del vehicle. El resultat ja l’he dit abans: 2 morts.
Ha quedat clar com una simple negligència d’un conductor poc cívic que va deixar el seu mitjà de transport a un lloc on no es podia ni parar, va provocar un fatal desenllaç.
Quantes vegades hem deixat el cotxe mal aparcat pensant que només serà uns instant?
Quantes vegades hem vist com ho feien els altes? Quantes vegades em vist que la policia ha passat per davant i no li ha donat cap mena d’importància? El factor sort hi té molt que veure. Si hi ha sort i no passa res, la situació es podrà repetir quasi fins a l’infinit. Però quan hi ha una desgràcia, com ha estat el cas de Barcelona, llavors tot son lamentacions i la recerca de culpables comença! Qui va tenir la culpa? El conductor del bus municipal que va ser l’autor material de l’atropellament? O el propietari de la furgoneta mal aparcada? O el conductor de l’altra furgoneta que amb els tocs de clàxon va accelerà tot el procés com aquell que tira benzina al foc? D’alguna manera tots han estat culpables. Els únics innocents són les víctimes que estaven tranquil•lament sobre la vorera caminant o parlant...
Son fets negligents amb greus conseqüències.
Encara que no vingui al cas, el factor sort també va tenir molt que veure a Amposta en aquests set anys i mig sense llicència als cinemes. Catàstrofes d’incendis a locals públics com discoteques en passa un quasi tots els anys a un lloc del món. Les víctimes es solen contar a centenars... A Amposta també podria haver passat. I el responsable qui hauria segut? L’empresari que coneixent la normativa no la compleix? O les autoritats municipals que han permès que una situació irregular s’allargui en el temps? Com el cas anterior, tots haurien segut culpables!

LA PELU, EL NOU DISC DE PEPET I MARIETA

El grup musical faldut Pepet i Mariera ha presentat avui, al marc incomparable i tan significatiu de l’ermita de la Pietat, el seu nou disc: La Pelu. Inclou 12 temes: Ciutadà normal, lo Principal, Jubilat, la Pelu, Mein auto ist kaputt, Puto duro, Garrote vil, Pim pam pum, lo Sénia no és frontera, la Maria i l’Antoni i Cuina podrida. Pel que m’ha dit un dels meus fills (tots dos han assistit a la presentació), aquest és el millor treball del grup que lidera Josep Bordes (Pepet)
Els disc, que s’ha venut al preu de 12 euros, inclou un vídeo realitzat pel també jove faldut Pau Itarte, que ja compta amb dos curts que s’han passat per diverses televisions com són: Sin Piedras i Somos viento.