ELECCIONS MUNICIPALS. LA FOTO OFICIAL DEL PSC D'AMPOSTA

Ara sí!!

LES MUNICIPALS A AMPOSTA. PRESENTACIÓ A LA PREMSA DE LA LLISTA DEL PSC

La meva voluntat hauria estat poder mostrar-vos la foto oficial del grup que diumenge pel matí  se'ns va fer davant de la seu de l'Ajuntament, tal i com ja us havia informat. A manca d'això us ensenyaré una sèrie d'imatges de la presentació davant la premsa, així com la llista de tots els que integren (avui sí) la candidatura del PSC per a les properes municipals del 22 de maig a Amposta. 

Com tots sabeu està encapçalada per Antoni Espanya i la número dos, tal i com ja va passar ara fa quatre anys, per la diputada al Congrés Lluïsa Lizárraga. 

Definitivament queda així: 

1.- Antoni Espanya

2.- Lluïsa Lizárraga

3.- Joan Castellano

4.- Jenny Facerias

5.- Judit Ventura

6.- Javier Gil

7.- Maria Joan Martí

8.- Júlia Idiarte

9.- Dionisio Cano

10.- Matias Muñoz

11.- Nicole Condruz

12.- Inma Elies

13.- Joan Ferré

14.- Mirian Galindo

15.- Margarita Sales

16.- Martí Gavaldà

17.- Paco Guerrero

18.- Amadea Ferreres

19.- Pepa Cano

20.- Copèrnic Betoret

21.- Josep Maria Monfort

Suplents

Manolita Zaragoza

Josep Maria Simó

Dolors Espelta

LES ELECCIONS MUNICIPALS A TORTOSA. SOBRE LA LLISTA DEL PSC

Poc o res us puc avançar sobre la composició de la llista del PSC a la capital del Baix Ebre. L’hermetisme per part dels seus militants és total. Fins i tot d’aquelles i aquells que són susceptibles d’anar-hi en un lloc destacat.
Fa unes setmanes vaig trobar-me a un consultori mèdic a una regidora i li vaig preguntar directament si “repetia”. Hem va respondre que no em podia dir res. Davant la meva insistència on li vaig remarcar que “només li preguntava per ella”, em va donar  entendre que sí, però la resposta no va ser clara i menys contundent.
La passada setmana, també parlant amb un regidor, en va dir pràcticament el mateix. Ni ell mateix sabia en quin lloc acabaria anant a la candidatura. Això si, em va dir que el “número 2 era una novetat i que es tractava d’una persona independent”.
Sense dir-me pràcticament res, em va dir molt, ja que l número dos d’una candidatura important com és la de Tortosa, no és un lloc qualsevol, per tant, ha de tractar-se d’un “fitxatge estrella”.
Algú em va dir que Joan Sabaté hauria d’anar preparant el seu relleu. En altres circumstàncies anar de número dos significaria d’alguna manera, ser-ne l’alternativa. Però és evident que per a poder-ho ser una persona independent, abans, calen passar molts tràmits, entre d’altres, contar amb el vist i plau de l’agrupació local.
El regidor en qüestió va parlar-me de com veia les eleccions a Tortosa. Em va dir que potser Ferran Bel no ho veia tan clar com pareix que tothom diu. Aquesta conclusió la treia perquè “s’ha reforçat la presència dels barris a la llista de CiU”. Pel que em va dir hi ha dos candidats de Bitem, Campredó i Vinallop i 3 en el cas de Jesús.
Per la seva part, el PSC està constituint una agrupació local a Campredó. El fet és força important ja que tenir militants que puguin treballar “in situ”, quasi sempre és garantia d’obtenir uns millors resultats. Des de Tortosa volen que quedi clar que no és una escissió ni molt menys de l’agrupació local, simplement una “descentralització” igual com ho ha estat recentment el mateix poble al convertir-se en una EMD.

CATALANES!!

Fa uns mesos em va arribar en PDF (per als profans és com si escanegessis el llibre) un tractat sobre l’insult espanyol. Dos qüestions prèvies. La primera és que avui en dia de qualsevol tema es pot escriure un llibre. I la segona és que fer una relació d’insults i explicar-ne el significat, pareix que no, però dóna per a molt.
Dissabte, quan la delegació catalana del PSC sortia del Comitè Federal del PSOE que es va celebrar a Madrid, els allí concentrats i que estaven protestat (no sé en contra de que, però protestant) els van començar a “insultar” al crit de “catalanes, catalanes!”.
Curiosa manera d’insultar. El que a Madrid sembla que sigui un insult, per a nosaltres és un elogi. I a molta honra!
Fins ara als catalans ens havien dit: “perros catalanes”, “perros judíos”, “catalanes de mierda”, “polacos”, “separatistas”... Però “catalanes” com insult encara no ho havia escoltat mai.
Segur que aquest “insult” no està al tractat que em va arribar, però potser caldria incloure’s a partir d’ara.
L'únic insult (o paraula pejorativa) que se'm acut a la inversa és "xarnego". 
Se n'accepten més.