EQUIPAMENTS "INSOLVENTS"

El passat 10 de gener, l’arxiver comarcal del Montsià s’acomiadava dels càrrecs polítics de l’Ajuntament d’Amposta anunciant-los que el dia 15 de gener li caducava el contracte i no sé li renovaria.

Això vol dir que l’Arxiu Comarcal també tancava les seves portes ni que fos de forma provisional, ja que un arxiu sense arxiver no pot funcionar mai de la vida.  

Quan vaig saber la notícia, només feia uns dies que un polític de la veïna ciutat de Tortosa m’havia dit que l’Ajuntament d’Amposta anava a tancar de forma imminent el centre d’arts visuals, batejat com lo Pati per ocupar el pati de recreo de les modernistes escoles públiques.     

És dóna la circumstància que tant l’Arxiu Comarcal com el centre d’arts visuals van ser inaugurats el mateix dia pel qui era Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya Joan Manuel Tresserres, en el darrer temps del govern d’Entesa.  

Aquests dos equipaments, juntament amb l’edifici polivalent que hi al recinte firal, eren la joia de la corona de la primera legislatura de l’alcalde Manel Ferré. Tret de l’edifici polivalent, els altres dos són edificis molt sobris, amb línies rectes i molt de formigó. No obstant havien d’exercir funcions molt concretes, però no per això han estat exempts de polèmica.

L’Arxiu Comarcal que es va ubicar prop de la plaça de la Castellania d’Amposta, és un equipament dotat de la tecnologia més moderna per a permetre tractar qualsevol tipus de documents per a que no es deteriori durant el pas del temps. Una altra cosa és si calia fer-lo tan gran per la documentació que, en un principi, havia d’emmagatzemar. Tret d’uns quants documents locals i el fons personal del gran escriptor del delta de l’Ebre Sebastià Juan i Arbó, poca cosa més hi contenia. Una de les poblacions de la comarca amb més documents és Ulldecona, a priori, candidata a albergar un equipament així, però el pes polític d’Amposta va acabar per fer decantar la balança cap a la capital del Montsià.

El centre d’arts visuals va néixer a partir del festival Strobe de videocreació. Però també podia albergar altre tipus d’exposicions, com per exemple la Biennal Amposta (BIAM), així com exposicions diverses que fins ara es feien a la biblioteca comarcal o al museu de les Terres de l’Ebre, dintre del mateix complex cultural. Ara bé, la pregunta és: Tenia Amposta por capacitat per tenir ocupat lo Pati la major part dels dies de l’any?

La megalomania dels diferents equips governants de la nostra ciutat ens ha portat a aquesta situació insostenible. No s’ha d’esperar que la cultura sigui rendible, però si es dota la ciutat d’equipaments culturals, el que no pot ser, és que els acabis tancant abans de dos anys d’haver-los inaugurat. D’això se’n diu manca de previsió i possiblement també malversació de diner públic; perquè, com és lògic, els equipaments que es construeixen a les ciutats i pobles no els paguen els polítics de torns, sinó que els paguem tots els ciutadans gràcies als impostos que tributem pels diferents conceptes.

Donaria les gràcies si tots els mals de la nostra ciutat acabessin aquí. Desgraciadament, els diferents governs de CiU, han deixat pel camí molts de cadàvers: l’escorxador municipal, la zona lúdica de Tosses, el centre comercial Futuro Ciudad Amposta... Uns equipaments que s’han hagut de tancar o funcionen molt per sota de les seves previsions inicials.

Com diu la dita: no és or tot el que rellueix, encara que ens ho vulguin vendre com a tal i, si és possible, adornats amb pedreria preciosa.  

ASSEMBLEA OBERTA DELS GRUPS DE SUPORT A LES CUP DE LES TT.E.

¿Una Infanta en el banquillo?

De las informaciones periodísticas, y dicho con toda prudencia, se desprende que el caso Nóos se complica, y alarga posibles responsabilidades a personas que por el interés institucional no sería grato que ocurrieran.
No es temerario afirmar lo anterior en razón a la nueva imputación que se ha efectuado en el juzgado competente contra Iñaki Urdangarin por dos delitos de fraude fiscal, ya que se da la circunstancia de que dichos delitos se cometieron en un alarde de ingeniería financiera a través de una sociedad denominada Nóos cuyo capital se reparten al 50% entre el referido imputado y su esposa, la Infanta doña Cristina.
Examinando detenidamente todas las circunstancias que establece el Código Penal para eximir de responsabilidad criminal a un autor, no se aprecia ninguna que sea de aplicación a la actuación de la Infanta. Pues por muy al margen que estuviera en la práctica de las andanzas de su marido, no cabe la menor duda que tuvo que firmar escrituras, transferencias y declaraciones a Hacienda. Si a esto añadimos la actuación eficiente del asesor real de las infantas, nos encontramos ante un inevitable aprieto procesal.
Resulta comprensible que si es doloroso para la Familia Real, como para cualquier otra familia española a la que imputen a alguno de sus componentes, mucho más penoso y grave es que esa imputación alcance y perjudique a una institución constitucional como es la Corona, ya que por esa causa podemos ser perjudicados moralmente todos los españoles.
Nos encontramos ante una situación de máxima incomodidad familiar y pública ante el pueblo español. Pero precisamente por ello el Rey y la Reina tienen que afrontar este serio problema, pues no en vano el Rey afirmó la necesidad de que la ley sea igual para todos.
Por eso afirmo que la Infanta debe ser encausada de dichos delitos fiscales e imputada. Y también digo que me gustaría que, después de un juicio oral, público y contradictorio, fuera absuelta.
La presunción de inocencia juega y debe jugar a favor de todo ciudadano, en cuya área está incluida la Infanta, pero ello no es óbice para mantener todo lo dicho, ya que también existe la figura de presunción de inocencia disminuida por la fuerza brutal de los hechos.
Es sabido que la justicia, con sus torpes vaivenes, no está bien valorada por los españoles. Sin embargo, estimo que en el presente caso una actuación justa, lógica y garantista haría subir el aprecio hacia este poder del Estado, entendiendo el mismo no solo como tal, sino como servicio público a favor de los ciudadanos.

Arturo González

D’APARICIONS I DESAPARICIONS MARIANES

La capelleta de la Font del Miracle de la Mare de Déu de la Salut. 

El diari digital elplural.com publicava que la Generalitat Valenciana oferta cursos sobre aparicions Marianes.

Si per Marià entenem tot allò que està relacionat amb la Mare de Déu, costa creure que al segle XXI encara hi hagi gent que cregui en aquestes bajanades. Però si tenim en compte tots els segidors que tenen els programes televisius d’endevinació, potser la sorpresa no serà tan gran.

Antigament, les aparicions Marianes eren força freqüents. Algunes d’elles estan perfectament documentades i reconegudes per l’Església Catòlica, com per exemple la de la Mare de Déu de Lourdes ocorreguda al Sud de França l’any 1858 o la de Fàtima a Portugal de l’any 1917. Però hi ha d’altres aparicions, molt més humils, on tan sols apareixia la imatge de la Verge i,  normalment, la trobava gent molt senzilla i fins i tot discapacitada, com és el cas de la Mare de Déu de la Font de la Salut de Traiguera (comarca del Baix Maestrat)

Sense abandonar les comarques de Castelló, us explicaré un cas molt menys conegut. Es tracta del Miracle de les Coves deVinromà de l’any 1947. Segons les cròniques de l’època, més de 300.000 persones es van concentrar prop de la cova on la nena Raquel Roca havia anunciat l’aparició de la Mare de Déu.

Molta gent del S de Catalunya no es va voler perdre l’esdeveniment i es van traslladar fins el lloc amb autocars i camions (d’automòbils n’hi havia molt pocs), però la majoria hi va anar amb carros. Els meus pares encara se’n recorden dels fets.

Ara bé, si escollim el substantiu Marià com la traducció de Mariano (Rajoy), llavors estaríem parlant d’una altra cosa. 

Acudit de Vergara publicat a eldiario.es.

L’actual president del govern espanyol té l’extraordinària habilitat de desaparèixer quan més aparicions hauria de fer. Un bon exemple ens l’està donant ara mateix. En lloc de sortir a donar explicacions sobre el cas Bárcenas i els 22 milions d’euros que sé li van trobar a l’extresorer del PP en comptes suïssos, ha optat per encomanar als seus fidels escuders l’àrdua missió de ser ells qui surtin a donar la cara per a desinformar els mitjans de comunicació.

Després d’haver-ho analitzat tot detingudament he arribat a una conclusió. El que promou la Generalitat Valenciana són cursos per a interpretar les aparicions de Mariano Rajoy durant les poques rodes de premsa que concedeix i que també podrien ser conegudes com aparicions Marianes.  No trobeu?