El passat 10 de gener, l’arxiver comarcal del
Montsià s’acomiadava dels càrrecs polítics de l’Ajuntament d’Amposta
anunciant-los que el dia 15 de gener li caducava el contracte i no sé li
renovaria.
Això vol dir que l’Arxiu Comarcal també tancava
les seves portes ni que fos de forma provisional, ja que un arxiu sense arxiver
no pot funcionar mai de la vida.
Quan vaig saber la notícia, només feia uns
dies que un polític de la veïna ciutat de Tortosa m’havia dit que l’Ajuntament
d’Amposta anava a tancar de forma imminent el centre d’arts visuals, batejat
com lo Pati per ocupar el pati de
recreo de les modernistes escoles públiques.
És dóna la circumstància que tant l’Arxiu Comarcal
com el centre d’arts visuals van ser inaugurats el mateix dia pel qui era
Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya Joan Manuel Tresserres, en
el darrer temps del govern d’Entesa.
Aquests dos equipaments, juntament amb
l’edifici polivalent que hi al recinte firal, eren la joia de la corona de la primera legislatura de l’alcalde Manel
Ferré. Tret de l’edifici polivalent, els altres dos són edificis molt sobris,
amb línies rectes i molt de formigó. No obstant havien d’exercir funcions molt
concretes, però no per això han estat exempts de polèmica.
L’Arxiu Comarcal que es va ubicar prop de la
plaça de la Castellania d’Amposta, és un equipament dotat de la tecnologia més
moderna per a permetre tractar qualsevol tipus de documents per a que no es
deteriori durant el pas del temps. Una altra cosa és si calia fer-lo tan gran per
la documentació que, en un principi, havia d’emmagatzemar. Tret d’uns quants
documents locals i el fons personal del gran escriptor del delta de l’Ebre
Sebastià Juan i Arbó, poca cosa més hi contenia. Una de les poblacions de la
comarca amb més documents és Ulldecona, a priori, candidata a albergar un
equipament així, però el pes polític d’Amposta va acabar per fer decantar la
balança cap a la capital del Montsià.
El centre d’arts visuals va néixer a partir
del festival Strobe de videocreació. Però també podia albergar altre tipus
d’exposicions, com per exemple la Biennal Amposta (BIAM), així com exposicions
diverses que fins ara es feien a la biblioteca comarcal o al museu de les
Terres de l’Ebre, dintre del mateix complex cultural. Ara bé, la pregunta és:
Tenia Amposta por capacitat per tenir ocupat lo Pati la major part dels dies de
l’any?
La megalomania dels diferents equips
governants de la nostra ciutat ens ha portat a aquesta situació insostenible.
No s’ha d’esperar que la cultura sigui rendible, però si es dota la ciutat
d’equipaments culturals, el que no pot ser, és que els acabis tancant abans de
dos anys d’haver-los inaugurat. D’això se’n diu manca de previsió i
possiblement també malversació de diner públic; perquè, com és lògic, els
equipaments que es construeixen a les ciutats i pobles no els paguen els
polítics de torns, sinó que els paguem tots els ciutadans gràcies als impostos
que tributem pels diferents conceptes.
Donaria les gràcies si tots els mals de la nostra
ciutat acabessin aquí. Desgraciadament, els diferents governs de CiU, han
deixat pel camí molts de cadàvers:
l’escorxador municipal, la zona lúdica de Tosses, el centre comercial Futuro
Ciudad Amposta... Uns equipaments que s’han hagut de tancar o funcionen molt
per sota de les seves previsions inicials.
Com diu la dita: no és or tot el que rellueix, encara que ens ho vulguin vendre com
a tal i, si és possible, adornats amb pedreria preciosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada