dilluns, 28 de gener del 2013

EQUIPAMENTS "INSOLVENTS"



El passat 10 de gener, l’arxiver comarcal del Montsià s’acomiadava dels càrrecs polítics de l’Ajuntament d’Amposta anunciant-los que el dia 15 de gener li caducava el contracte i no sé li renovaria.
Això vol dir que l’Arxiu Comarcal també tancava les seves portes ni que fos de forma provisional, ja que un arxiu sense arxiver no pot funcionar mai de la vida.  
Quan vaig saber la notícia, només feia uns dies que un polític de la veïna ciutat de Tortosa m’havia dit que l’Ajuntament d’Amposta anava a tancar de forma imminent el centre d’arts visuals, batejat com lo Pati per ocupar el pati de recreo de les modernistes escoles públiques.     
És dóna la circumstància que tant l’Arxiu Comarcal com el centre d’arts visuals van ser inaugurats el mateix dia pel qui era Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya Joan Manuel Tresserres, en el darrer temps del govern d’Entesa.  
Aquests dos equipaments, juntament amb l’edifici polivalent que hi al recinte firal, eren la joia de la corona de la primera legislatura de l’alcalde Manel Ferré. Tret de l’edifici polivalent, els altres dos són edificis molt sobris, amb línies rectes i molt de formigó. No obstant havien d’exercir funcions molt concretes, però no per això han estat exempts de polèmica.
L’Arxiu Comarcal que es va ubicar prop de la plaça de la Castellania d’Amposta, és un equipament dotat de la tecnologia més moderna per a permetre tractar qualsevol tipus de documents per a que no es deteriori durant el pas del temps. Una altra cosa és si calia fer-lo tan gran per la documentació que, en un principi, havia d’emmagatzemar. Tret d’uns quants documents locals i el fons personal del gran escriptor del delta de l’Ebre Sebastià Juan i Arbó, poca cosa més hi contenia. Una de les poblacions de la comarca amb més documents és Ulldecona, a priori, candidata a albergar un equipament així, però el pes polític d’Amposta va acabar per fer decantar la balança cap a la capital del Montsià.

El centre d’arts visuals va néixer a partir del festival Strobe de videocreació. Però també podia albergar altre tipus d’exposicions, com per exemple la Biennal Amposta (BIAM), així com exposicions diverses que fins ara es feien a la biblioteca comarcal o al museu de les Terres de l’Ebre, dintre del mateix complex cultural. Ara bé, la pregunta és: Tenia Amposta por capacitat per tenir ocupat lo Pati la major part dels dies de l’any?
La megalomania dels diferents equips governants de la nostra ciutat ens ha portat a aquesta situació insostenible. No s’ha d’esperar que la cultura sigui rendible, però si es dota la ciutat d’equipaments culturals, el que no pot ser, és que els acabis tancant abans de dos anys d’haver-los inaugurat. D’això se’n diu manca de previsió i possiblement també malversació de diner públic; perquè, com és lògic, els equipaments que es construeixen a les ciutats i pobles no els paguen els polítics de torns, sinó que els paguem tots els ciutadans gràcies als impostos que tributem pels diferents conceptes.
Donaria les gràcies si tots els mals de la nostra ciutat acabessin aquí. Desgraciadament, els diferents governs de CiU, han deixat pel camí molts de cadàvers: l’escorxador municipal, la zona lúdica de Tosses, el centre comercial Futuro Ciudad Amposta... Uns equipaments que s’han hagut de tancar o funcionen molt per sota de les seves previsions inicials.
Com diu la dita: no és or tot el que rellueix, encara que ens ho vulguin vendre com a tal i, si és possible, adornats amb pedreria preciosa.