ELS PRIMERS! I després ens queixarem!
Ahir vaig escoltar que a la N-340 entre la Ràpita i Amposta, serà el primer
on es col·locarà un radar que calcularà la velocitat mitjana del tram i
no la velocitat que es porta en un punt concret. Desconec els criteris
que ha tingut el Servei Català de Trànsit a l’hora de escollir-nos i no
tinc criteri per a dir si serà o no bo. Imagino que dependrà de cada conductor.
Si normalment respectes els senyals i circules a la velocitat que s’estableix
per cada carretera, no cal que ens preocupem massa; en canvi, si t’agrada
trepitjar l’accelerador, potser si que hauràs de modificar la teva conducta
al volant... I si no ho fas per pròpia voluntat, ho faràs a base de multes.
CÒMPLICES. Mas va comparèixer ahir al
Parlament per a donar explicacions sobre el finançament il·legal del seu
partit, Convergència Democràtica de Catalunya a través del Palau de la
Músic. Ho va fer un dia abans de que Rajoy fes el mateix a Madrid per explicar
el cas Bárcenasi, de retruc, el cas Gürtel.
Les explicacions de Mas no em van sorprendre,
com tampoc espero res de la compareixença de Rajoy. En aquests casos es
nega tot en espera de que un cop de sort acabi per liquidar el procés de
la millor forma possible per als seus interessos. Mentre l’oposició li
demanava a Mas que adoptes responsabilitats (sense dir-ho expressament
li demanaven la dimissió), Mas els reptava a presentar una moció de censura,
amb la seguretat de que no la guanyarien perquè dóna per segura la complicitat
d’ERC.
Està clar que els republicans han passat
per un procés de renovació que ha apartat a quasi tots els seus anteriors
dirigents, però malgrat tot, la filosofia del partit hauria de continuar
inalterable. Però no és així, els fets ens ho demostren.
Mentre a Maragall el van abandonar
abans d’acabar la legislatura pel tema de l’Estatut, a Mas li continuen
donant suport a pesar de que pot veure’s esquitxat pel cas Palau. Amb
el vot en contra dels diputats d’ERC, ja van evitar que Mas hagués de
comparèixer anteriorment al menys en dues vegades amb l’excusa que s’havia
de preservar la institució que representa. Quan finalment ho ha hagut de
fer, el seu interrogatori ha estat de complicitat en lloc de furgar a la
ferida convergent que és el que van fer la resta de partits. Però ERC sap
que, de moment, la seva estratègia els fa créixer les expectatives de vot
i Junqueras deu d’aspirar a ser el primer president de la Catalunya independent.
No s’entén d’una altra manera.
De la intervenció de Jordi Turull, l’actual
secretari general de CDC després de la dimissió de l’Oriol Pujol, em va
cridar l’atenció quan va acusar a l’oposició de no tenir proves per a
inculpar al seu partit de finançament il·legal. A veure senyor secretari
general, les proves les han de tenir el jutge instructor i el fiscal i
no els partits polítics. Si aquest tinguessin documentació del cas Palau
seria que algú les hauria filtrat i això seria, al menys, irregular, no?
RECUSAT. El Govern i el Parlament
de Catalunya han recusat el president del Tribunal Constitucional Francisco
Pérez de los Cobos i dels Dallonses, per la seva antiga afiliació
al PP. Pensen els qui el recusen que no pot ser imparcial a l’hora de
decidir sobre temes que afecten Catalunya. La recusació es basa en la doctrina
que un dia va aplicar el mateix Tribunal Constitucional quan va recusar
el seu membre Pablo Pérez Temps per haver assessorat el govern de la Generalitat
en el tema de l’Estatut quan precisament, s’havia de debatre sobre la
constitucionalitat del mateix.
El que s’hauria de fer d’una vegada
és canviar la forma d’elecció de l’alt tribunal. Ara són escollits pel
Congrés i el Senat i cada partit tira cap a casa. Penso que seria
molt més correcte que fossin els mateixos jutges qui escollissin entre
el seu col·lectiu, els de més prestigi per a formar part del Tribunal Constitucional.
Sinó és així, sempre estaran sota sospita i hauran d’escolar opinions
com la de Miquel Roca, un dels pares de la Carta Magna que va opinar que
el TC no té cap credibilitat. Jo no el desmentiré.